"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

Al Sud del Gran Riu...
«Crònica políticament incorrecta -però vera- d'un festival d'amor a la poesia que, per sort, no va acabar com camot, ni com el rosari de l'aurora»

Ramon Navarro Bonet
Al Sud del Gran Riu... (Ramon Navarro Bonet)


"Cròniques culturals del País Valencià"

Crònica políticament incorrecta -però vera- d'un festival d'amor a la poesia que, per sort, no va acabar com camot, ni com el rosari de l'aurora (Il·lustració: Ramon Navarro Bonet)

Crònica políticament incorrecta -però vera- d'un festival d'amor a la poesia que, per sort, no va acabar com camot, ni com el rosari de l'aurora


2 de juny 2012. Godella. Clot de Barrabàs

*22 hores.
La nit és plàcida, agradable. S'hi està bé. Hem trobat seient a una de les butaques de plàstic de primera fila, aquella que tothom rebutja per vergonya o perquè pensa reservada a les antigament anomenades 'forces vives'. Ens trobem en una explanada gran. Al davant, un escenari escuet. en negre, i dos costats en blanc. Uns focus entre dos arbres il·luminen l'escena; al darrere, els equips que controlen el so i una càmera de vídeo fixa, una mica per sobre els caps de les primeres files; darrere, un munt de cadires de plàstic blanques, còmodes, iguals. Faig un càlcul aproximat: quatre centes?

El 'Clot de Barrabàs' ens fan l'efecte d'uns jardins mediterranis que no podem abastir en la seua totalitat a aquesta hora. Resta en penombra. Des d'on estem, i a l'esquerre, elevada, una construcció; a dreta, un caminet amb columnes sense capitells. Sí que notem, de tant en tant, essències de camamil·la, d'espígol, a romaní.

*22,15 hores.
Una senyoreta reparteix uns díptics amb el programa de les interpretacions que anem a gaudir. Ens entretinguem llegint l'ordre, els noms... I mentre una flaire de camamil·la inunda l'aire, una densa atmosfera s'hi mastega al jardí. Alguna cosa estranya: grupets en cercle; carreres per ací i per allà, passejants solitaris amb les mans a l'esquena...

Una senyora abillada en negre passa ràpidament pel costat. Li escolte dir: "...quan un es creu imprescindible..." I un senyor encorbatat: "...la barra, Jesús, la barra..."

*22,30 hores.
Començament del I Festival Internacional Godepoesia. "Ara va!", em dic, i em repantigue i em pose còmode. Però la cosa no comença. "Cinc minutets de cortesia... Valencians, segell de puntualitat...Normal!", pense.

*22,40 hores.
El nombrós públic assistent no dóna senyals d'impaciència. Olorant alguna cosa estranya, abandone el seient -abans he deixat damunt un objecte personal, per si de cas- i faig un tomb, parant l'orella ací i allà. I vaig escoltaNT comentaris: "...els actors es deuen al públic..."; "...si ell ho fa, per alguna cosa serà..." "...'rabinaes' com esta de 'jomane' ja se n'havien produït als assajos dels darrers tres dies...."; "...uiiii, què fort! Ha desertat, em dius?..." "... però si m'han dit que li ha agafat un atac de nervis, a la perruqueria..." "...i si no ve, jo també abandone..."; "...un compromís cap una societat s'accepta fins els final; després, que s'hi posen els organitzadors a partir palletes, collons...!"

I algú, més exaltat: "Leal, li diuen? Un 'apellido' ben posat, òstria i mecagundena!" O aquest altre: "Perquè una rata abandone el vaixell, no té el perquè 'afonar-se'..."

*23 hores.
Malgrat el retard d'inici d'espectacle, el públic es comporta admirablement. Cap xiulit, cap queixa. Alguns se n'han anat a buscar una beguda o demanar un entrepà a la barra.

I l'espessor de l'aire i un cert desencant ens colpeja. Potser molts n'estem assabentats, perquè els comentaris circulen i fan via. Ens quedarem "a la lluna de València"?

Però una dona del cor s'eixampla: "...que se'n vaja a mamar! Un director d'escena no és el mateix que un cirurgià operant a vida o mort... Per això els assajos anteriors; ara, cadascú ja sap què cal fer en cada moment! Què no som idiotes, redéu!!!" Un silenci recorre el jardí.

Després, agitació i empenta.

*23:10 hores.
Moviment a l'escenari. S'encenen uns focus i un senyor -després sabrem que s'anomena Miguel Gago- fa de presentador improvisat i ens explica que va a començar el ! Festival Internacional GOdePoesia, amb retalls, però amb ganes. "Al cap i a la fi han predominat el seny, el trellat, el 'sentit comú'", pense... No es pot abandonar així com així hores i hores de feina feta i arreplegar tot allò possible per oferir-ho al públic. El presentador agraeix la presència del públic, i amable, dóna les gràcies al sr. Juli Leal pel treball realitzat, i tot un cavaller ens conta la professionalitat de l'autor de l'escenari (Prades): "No m'expliqueu més; sé el que voleu i sé fer-ho!", i fa extensives les gràcies a tots aquells que desinteressadament han fet possible la vetlada.

Des d'aquell moment som conscients que anem a veure part d'allò programat.

Godepoesia-01 Godepoesia-02

Godepoesia-03

Godepoesia-04

I una nit espectacular començà.

Un grup de la “Falla Dr. Valls” lentament , va pujant a l'escenari al sons del tema central de "Cantant sota la pluja", oferint-nos una coreografia d'impermeables negres i paraigües grocs que, en determinats moments, en parlen de poesia, i composen al títol de l'espectacle.

Godepoesia-05 (Fotografia: Ferran D'Armengol
Fotografia: Ferran D'Armengol

Segueix un virtuosa interpretació d'Àlex Villanueva, que ens delita amb un homenatge a Manuel de Falla: un solo de clarinet.

Tot seguit, Francesc Arnau, amb un parlament breu, però sucós, ens presenta a Empar Sáez, poeta de Terrassa, autora d'un dels poemes seleccionats i que, amb acompanyament de guitarra de Carlos Jaramillo, -i malgrat els problemes de micròfons (va 'aguantar' somrient)- ens recita amb veu digna, suau i acaronadora, dos poemes seus: "Avenç" i "No parlis..." Els aplaudiments del públic demostren que l'espectacle agrada només començar.

Empar Sáez i Carlos Jaramillo (Fotografia: Ferran D'Armengol
Empar Sáez i Carlos Jaramillo
(Fotografia: Ferran D'Armengol)


Ara, el grup "ARROP I TALLAETES" -format per Tatiana Prades i Joanet Esgarramantes- interpreta la pròpia versió musicada d'un altre poema seleccionat. Es tracta de 'Restaurant barat' de l'autora Laura Gonzàlez Ortensi, de Roses. La Tatiana, assabentada que Laura s'hi trobava a les primeres files, demanà conéixer-la. Després, ens va sorprendre a tots amb una melodia entre tendra i forta, mesclant cant d'estil amb modernitat, amb una veu cristal·lina, potent de vegades, suau unes altres. Noèlia Llorens els acompanyà a la percussió.



Laura i Tatiana, dues artistes que s’acomboien... (Fotografia: Ferran D'Armengol
Laura i Tatiana, dues artistes que s’acomboien...
(Fotografia: Ferran D'Armengol)


I tot seguit ens cantà, 'a capella', una nana encantadora que havia musicat a partir del sentit del poema “Mediterranée”, rebut des del Camerun.

Forts aplaudiments a totes dues actuacions, seguits d'algun "bravo!", "bravo!"

Una jove poeta de Godella, Elisa Pont, ens interpreta magistralment un poema propi, també seleccionat: "Nits d'insomni". Ho fa acompanyada musicalment per Joan Broseta, a l'oboé i Anna Ferrer, al piano. La veu càlida i un vestit senzill. Escolte un comentari des de la fila posterior: "Talment un àngel"! I veig que té raó.

Elisa Pont (Fotografia: Ferran D'Armengol
Elisa Pont recitant el seu poema "Nits d’insomni"
(Fotografia: Ferran D'Armengol)


I la nit s'eixampla. Ara, Noèlia Llorens acompanya, amb la melodia de la flauta travessera, a l'actor José Vicente Pérez interpretant un poema de Domingo Hernández, que viu també lluny... A Louisville (USA). Uns canvis al programa, ni els notem. I ens acull la veu densa, modulada, d'un actor que ens embolcalla amb "Las memorias que persisten de mi padre". Una interpretació d'antologia!

José Vicente Pérez en acció... (Fotografia: Ferran D'Armengol
José Vicente Pérez en acció...
(Fotografia: Ferran D'Armengol)


Segueix l'espectacle amb l'actuació del cor 'Lambert Alonso'. Veus femenines i masculines que, sota la direcció de Josep Manel Campos,- que a més fa l'acompanyament musical al piano- ens canten una versió del poema “Como quise yo a la vida” del godellenc Pedro Burruchaga, per continuar, només amb veus femenines, amb "Variacions", del compositor Wim Mertens. Toca el piano i dirigeix Josep Manel Campos. I la solista-soprano Maite Pardo Clemente, amb una veu formidable, ens endinsa al tema musical, complementant-lo. La felicite!!! Les dues actuacions del cor, per treure's el capell!

El Cor 'Lambert Alonso', dirigit per Josep Manel Campos (Fotografia: Ferran D'Armengol
El Cor “Lambert Alonso”, dirigit per Josep Manel Campos
(Fotografia: Ferran D'Armengol)


I la nit s'eixampla. S'ha fet ras també al cel. I la nit creix.

El que escoltàrem a continuació ens deixà amb els pèls eriçats i el cor encongit. Les veus potents, enèrgiques i vibrants de Josep Aparicio "Apa" i de Teresa Segarra canten un poema de Toni Arencón i Arias, autor del Prat de Llobregat que porta per títol "Lament a la Mare de Déu". Els hi fan costat el Grup de Danses 'El Poblet', en acompanyament musical i escenografia. Des del primer crit de "Apa", un calfred recorre els jardins. I desgranen veus i càntics, i estrofes i paraules d'un poema en contra de les drogues, la marginació... Amb ritmes antics, ben nostres. Autèntics. Aplaudiments a dojo, en acabar l'actuació. Més "BRAVO'S!!!" forts i entusiastes.



Fora programa (segurament per 'allargar' el temps d'escena; ara que en som conscients del desgavell), una interpretació genial del "Bolero de Guadassuar" a càrrec del mateix grup "El Poblet", amb tots els component ballant-lo, i la veu meravellosa de Teresa Segarra fent-los costat.

Pense que paga la pena haver vingut, encara que fos simplement per escoltar i veure les dues presències anteriors a l'escenari.

Mire amunt, al cel. Alguns estels brillen. I la nit segueix.

Josep Aparicio 'Apa' (Fotografia: Ferran D'Armengol
Josep Aparicio “Apa”, el més gran artista del nostre poble.
(Fotografia: Ferran D'Armengol)


I Josep Aparicio "Apa" segueix, ara acompanyat del polifacètic Helio Yago, amb acords de guitarra. I ens interpreta i canta "Aquest vent, tot fúria, se'n du l'esforç...", poema original de Jordi Valls, de Sta. Coloma de Gramenet. Veu aguda, de vegades trencada. Registres d'un so volgut, esperançat. Domini de la modulació, del to, de la interpretació. El públic aplaudeix insistentment.

L'espectacle segueix amb una actuació que no consta al programa, però sembla que prevista com a sorpresa (encara que faltava la part musical, més nombrosa). Altra vegada "Apa", incansable, i acompanyat per Helio Yago a la guitarra, ens fa una versió de l'Himne a Godella, sentida, amb veu potent.

Helio Yago (Fotografia: Ferran D'Armengol
Helio Yago, un artista polifacètic
(Fotografia: Ferran D'Armengol)


Miguel Gago, que ha actuat de presentador junt a Francesc Arnau i José Vicente Pérez, demana la presència a l'escenari de l'alcalde. Aquest dóna les gràcies als implicats, participants, públic; fa un elogi de la cultura al poble... i llegeix un poema propi escrit per l'ocasió.

I tot acaba amb la versió del conjunt artístic de la Falla Dr. Valls, interpretant coreogràficament el tema de "Cantant sota la pluja". Un final redó; un final ben nostre, com el del lluç que es mossega la cua.

Falla Dr. Valls (Fotografia: Ferran D'Armengol
Falla Dr. Valls "Cantant sota la pluja"
(Fotografia: Ferran D'Armengol)


A Godella, al 'Clot de Barrabàs' gaudírem aquella nit d'un espectacle meravellós. Sense director artístic; sense actors professionals (Bo, en salvem un: José Vicente Pérez) Ni aquell presentador i/o director escènic va comparéixer, ni gairebé cap 'actor professional' van fer acte de presència o s'encarregaren del paper encomanat. "Denigrant", segons uns; “equànime”, deien altres; “kafkià”, recorde un altre comentari; "més bé pel·lícula de Berlanga?", demanava un quart. "Si Juli no es presenta, no em veig amb cor de...", opinava un altre.

El desacord sembla va ser una nimietat: el servei de barra per l'entreacte. Qui se n'encarregava.

Un temps lliure entre la primera i la segona part. Un servei al públic assistent. Per un guanys ínfims, nimis... Si és així, no m'ho acabe de creure.... O això va ser simplement l'excusa. Més bé pense en una mar de fons, d'allò que ara en diuen 'gota freda' i al temps d'infants 'temporal de mar'. O serà, simplement, que estem acabant la primavera?

Jo, però, ara que ho pense i escric, vaig eixir satisfet, cofoi, alegre, content... d'aquell "I festival GOdepoesia"!!! M'agradaria que n'hi hagués un segon! Falta ens fa, a cada poble, un raig de poesia, de música, de cant... En definitiva, de cultura!

I m'agradaria també que el projecte es completara amb la publicació, -segons les bases del concurs- d'un llibret que recopilés els millors poemes. Amb fotografies del Festival del dia 2 de juny, si fóra possible.

I per demanar... perquè no música i imatge, en un CD? Encara que en 'crisi' -paraula repetida massa vegades als darrers temps- sempre podrà el municipi 'pessigar' d'algun lloc. Al meu temps, déiem 'voluntat', simplement: és el que ha mogut la gent que ha enviat poemes i la gent que ha actuat, dedicant-hi els seu temps i sacrifici. A hores d'ara, per seguir i portar a bon port el tema, supose que caldrà el que actualment s'anomena 'voluntat política'. Que n'hi haja!

El Carrer Ample de Godella (Fotografia: Ferran D'Armengol
El Carrer Ample de Godella

--o0o--

6 de juny 2012 .
Xeresa. 'Cova' particular.
(Records: passat i present mesclats)


Al Sud del Gran Riu:
«Crònica políticament incorrecta -però vera- d'un festival d'amor a la poesia que, per sort, no va acabar com camot, ni com el rosari de l'aurora»
Ramon Navarro Bonet
(Sueca, 1941)

Il·lustració:
Ramon Navarro Bonet

Fotografies i vídeo:
Ferran d'Armengol


Referència:
Navarro Bonet, Ramon.
«Crònica políticament incorrecta -però vera- d'un festival d'amor a la poesia que, per sort, no va acabar com camot, ni com el rosari de l'aurora»
A: Al Sud del Gran Riu
Lo Càntich. N.15. Perífrasi, 2012.
Maig - Juny, 2012.
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 15>
ISSN 2014-3036-N.15


Lo Càntich - Número 15 - Perífrasi, 2012
Lo Càntich - Número 15
Perífrasi, 2012

http://www.locantich.cat/2012/06/lo-cantich-numero-15-perifrasi-2012.html

Lo Càntich - Número 15 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]