«Una de realitat» Antònia Gómez Ureña Il·lustració: Marià Fortuny i de Madrazo

Una de realitat

          Ho havia de reconèixer. La màquina l'havia vençut. S'havia proposat perdre deu quilos abans de la data del seu aniversari, però la bàscula no havia perdonat les seves últimes relliscades a la secció de pastisseria.

          Va intentar calmar-se, però no anava a perdonar fàcilment. En fosquejar va donar l'ordre contundent i taxativa a l'assistenta:

          —Baixa la bàscula de la meva cambra de bany a les escombraries. Avui és dia de recollida d'andròmines inútils.

          L'assistenta no es va plantejar incomplir l'ordre. Mai es plantejava incomplir cap ordre de la senyora de la casa, per molt estrafolaria que pogués ser.

* * *

          Abans que els serveis de recollida d'escombraries de l'ajuntament fessin el seu acte de presència, el captaire sense sostre arrossegava el seu carro de rodes -que en un altre temps va pertànyer a les existències materials d'algun supermercat-, registrant cadascun dels llocs on els contenidors de deixalles estaven presents. El descobriment de la bàscula de bany li va fer somriure. Va comprovar que funcionava, situant-se sobre ella. El resultat li va provocar un intens dolor. Tot i anar vestit, pesava quinze quilos menys que l'última vegada que s'havia pujat a una bàscula. La va recollir i la va col·locar dins del carro de compres. Mentalment, el rodamón es va proposar que havia de recuperar part del pes perdut. En cas contrari, potser no podria superar els rigors del proper hivern.

Antònia Gómez Ureña
(Barcelona)
«Una de realitat»

Il·lustració:

"Home matant els polls"
Marià Fortuny i de Madrazo
(Granada, 1871 - Venècia, 1949)

Referència:

Gómez Ureña, Antònia
«Una de realitat»
Lo Càntich. N.15. Perífrasi, 2012.
Maig - Juny, 2012.
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 15>

Lo Càntich - Número 15
Perífrasi, 2012