
Poema breu
Presento un poema breu
de llengua sufocada,
de terra reencarnada,
d'ànima perenne.
Només la paraula frugal
ara se'm permet,
si vull inaugurar i obrar,
si vull tornar a caminar.
No necessito defensar res,
que es defensen els que no són,
que es ressenten els que, ofesos,
fan del fer litúrgia i del parlar ocàs.
Em lliuro en oferir cant,
en descobrir recitant
la meva llengua foragitada,
xiuxiuejada, bramada i viva.
Belén Castellanos Rodríguez
(Avilén, Principat d'Astúries, 1978)
«Poema breu»

"La primera paraula límpida"
Max Ernst
(Brühl, Alemanya, 1891 - París, França, 1976)
Referència:
Castellanos Rodríguez, Belén.
«Poema breu»
Lo Càntich. N.15. Perífrasi, 2012.
Maig - Juny, 2012.
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 15>

Castellanos Rodríguez, Belén.
«Poema breu»
Lo Càntich. N.15. Perífrasi, 2012.
Maig - Juny, 2012.
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 15>


Lo Càntich - Número 15
Perífrasi, 2012
http://www.locantich.cat/2012/06/lo-cantich-numero-15-perifrasi-2012.html
lectures
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada