"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Pardal parisenc»
(Parisko txolarrea)

Xabier Lizardi
(José María Aguirre Egaña)

Traducció i il·lustració:  Xabier Abasgoitia

pardal parisenc (Xabier Abasgoitia)

Pardal parisenc


Pardal, pardalet,
del bell mig de París:
¿Ni la cridòria de la Bourse
-comissió d'homes bojos-
és capaç
d'espantar-te, perfecte insolent?

D'un focus apagat
a la cúpula
arribes directe
menjant una engruna robada:
d'un a l'altre,
ocupes els extrems del seu barret.

A cada salt,
una mirada al terra.
Vaja espavilat!
No necessites fixar-te molt
per tornar cap avall,
i no per portar-te closques sense gra.

Assegut al cafè,
senyor del meu temps,
¿Què millor entreteniment
(no tinc ganes per res més)
que divagar una mica,
sense devanarme molt la ment?

Els vidres estan entelats,
el temps
igual. A l'interior,
en un racó,
a to amb l'ambient,
sestegen els mossos de blanc davantal.

Mira, vola de nou cap amunt
el pardal
parpelleja,
i sense deixar-ho per després,
engoleix el seu botí.
Llança -?- una tova propina... I allà se'n va!

Pardal parisenc:
En què et diferències
del pardal del meu poble?
Per fora, ets bru;
per dins, entremaliat;
i per a major semblança... No saps francès!

Tan tranquil com aquell
en el vell campanar,
viu aquest d'inquilí
a la famosa Tuileri.
Apostoque, si ho portés aquí,
el pardal del meu poble no tindria vergonya.

Volent ser cosmopolita,
no obstant això, l'home,
quin ocell tan maldestre és!
És inútil que s'obstini
anant d'aquí cap allà:
fora de casa sempre serà un vilatà.

Resumint: veient-me
tan taujà a París,
m'identifico com maldestre,
em queixo al cel
fent constar
que preferia ser pardal, i no home.


Xabier Lizardi
(José María Aguirre Egaña)
(Zarautz, 1896 - Tolosa, 1933)
«Parisko txolarrea»

Il·lustració:
'pardal parisenc (Xabier Abasgoitia)'
"pardal parisenc"
Xabier Abasgoitia

Traducció:
Xabier Abasgoitia
(Donostia, 1960)
«Pardal parisenc»
de l'obra original:

«Parisko txolarrea»

Xabier Lizardi
(José María Aguirre Egaña)


Txolarretxo, txolarre,
Paris erdikoa:
Bourse-ko iskanbilla
(gizon zoro batzarre)
ez ote naikoa
i izutzeko, axolakabe biribilla?

Farol itzali baten
txapel-gallurrera
etorri aiz txuxen
apur ostu bat yaten:
batetik bestera,
txapelaren muturrak arin dituk gaintzen.

Salto banakin, begi
ernaiak lurrera.
Ez aiz i makala:
begiraldi luzeegi
gabe, baator bˆra;
ez, alearen ordez, yasotzera azala.

Kafetxean bainago
astiaren yabe,
zer egin hoberik
(ezer ez gogarago),
muñak urtu gabe,
zerbait, alarik ere, gogo-yolas baizik?

Leioak lauso dira,
eguraldiaren
antzo. Barrenean,
giroaren arira,
loxustak egiten
morroi mantal-zuriak daude bazterrean.

Begira, bˆtik gora,
berriz txolarrea.
Keñuka begiak,
irentsi du, gerora
luzatzeka, alea.
Esku —?— peko guri bat boteaz... an tziak!

Parisko txolarrea:
zertan aiz berezi
nere erriko batez?
Azalez, soin arrea;
barrenez, biurri;
kideago zaitezten... eztakik prantsesez!

Kanpantorre xârrean
bata bezin lasai,
bestea da maiztar
Tuileri goitarrean.
Egingo nuke, bai,
angoa lotsa ezetz onuntza banekar.

Nunaitar izan-minez,
ostera, gizona
bai txori baldarra!
Âleginak egiñez
bebil andik onâ:
etxez kanpora beti duk baserritarra.

Labur: nere burua
Parisen ikusiz
ain lotu ta arlote,
otoi nizun zerua,
zeatz adieraziz
gizon baño naiago nukela txolarre.

ooO0Ooo


Referència:
Lizardi, Xabier (José María Aguirre Egaña).
«Pardal parisenc».
(Parisko txolarrea)
Traducció: Abasgoitia, Xabier.
Lo Càntich. N.15. Perífrasi, 2012.
Maig - Juny, 2012.
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 15>
ISSN 2014-3036-N.15


Lo Càntich - Número 15 - Perífrasi, 2012
Lo Càntich - Número 15
Perífrasi, 2012

http://www.locantich.cat/2012/06/lo-cantich-numero-15-perifrasi-2012.html

Lo Càntich - Número 15 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]