"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«A la meva terra»

Joan Lluís Cau Fogasa

Il·lustració:  Jacint Grau

La vall (Jacint Grau)

A la meva terra


És la vall apassionada; la cobreix el cel gris de tardor, a
l'espera de ser travessada , -com l'espasa d'un cavaller al
seu digne enemic-, per les fredes nits d'hivern, que
s'apropen sense pietat, i que no es compadeixen, ni de pobres
ni de rics, ni de bons ni de dolents.

Terra mullada per la pluja, intensa i sorollosa, com les
llàgrimes dels plors, dels qui han perdut, el ser més estimat;
on creixen les flors, de múltiples colors, on la natura,
tocada per la ma de Déu, les ha fet dignes de ser contemplades,
per la criatura més plena, de gràcia i esplendor.

L'he vist creuada per un riu, d'aigua dolça, que travessa el
seu cos com una arteria que porta la sang, per donar
vida, a un esperit moribund.

La seva aigua és cristal·lina, però, compte!, que en mirar-la
t'enlluerna i t'arrossega al seu fons, on éssers misteriosos
t'esperen, per endolcir-te amb la seva càlida rialla i d'on
mai més, podràs emergir.

Aquestes aigües ens complauen, en precipitar-se per la vall;
amb elles fugen les neus, blanques i pures; aigües que no
tornaran, i són benvingudes pels pobles, que any rere any les
esperen, com l'amor espera el seu moment, per arribar al cor,
de qui ho desitja.

Així són les seves aigües, d'aparença tranquil·la, que escolto
en un somni, el soroll del seu passar.

És terra de caràcter enganyós, com muller que diu paraules
dolces, i una vegada t’ha enamorat no et demana res, però
tot ho vol.

Aquesta vall, que si fos dona, seria digna de viure en el més
noble castell; més ha triat ser transparent, per no
enganyar amb l'aparença. I el seu orgull, traspassat als seus
habitants, els fa durs i esforçats.

Aquest orgull, ho fan sentir amb un somriure, que té el mateix
valor que la pluja de primavera , que cau sobre els camps que
la cobreixen, com un mant, de frescor i de verdor.

Grans boscos la rodegen, com pilars a la més noble
catedral, on el vent, entre els seus malls es fa sentir, com
el plorar d'un nen, quan la seva mare s'allunya.

Arbres de mil colors, broten dels meus ulls, és com mirar
el cel en una nit d'estiu, clara i serena, com la llum del meu cor
quan em sento prop, de l'amor de Déu.

Terra ferma, terra llaurada amb plors i suors, que a pesar de tot,
fa que generació rere generació escolti el seu crit: veniu a mi,
que sóc terra de llibertat!

Envejada per uns, desitjada per altres; trepitjada i saquejada per un
àguila, que volava al so dels tambors, que va venir del nord, però que va
ser furetejada, pels homes d'ardor i de coratge que estimen aquesta
terra.

D'ella es desprèn un perfum, que la impregna com l'alegria a la joventut;
reconegut entre mil, vagis on vagis; et recorda: aquesta és la meva
vall!

D'aquest perfum no et pots desprendre, és com marca de naixement, que sempre et persegueix com la mort persegueix a la vida i encara que hi
reneguis és com negar que la vida es bella, i la sang vermella.


Joan Lluís Cau Fogasa
(Lleida, 1969)
«A la meva terra»

Il·lustració:
'La vall (Jacint Grau)'
"La vall"
Jacint Grau


Referència:
Cau Fogasa, Joan Lluís.
«A la meva terra»
Lo Càntich. N.15. Perífrasi, 2012.
Maig - Juny, 2012.
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 15>
ISSN 2014-3036-N.15


Lo Càntich - Número 15 - Perífrasi, 2012
Lo Càntich - Número 15
Perífrasi, 2012

http://www.locantich.cat/2012/06/lo-cantich-numero-15-perifrasi-2012.html

Lo Càntich - Número 15 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]