"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

«La meva mare es preguntava per la mort»

Teresa Colom

Pagès Editors

La meva mare es preguntava per la mort (Teresa Colom)

«La meva mare es preguntava per la mort»
Teresa Colom


Pagès Editors
ISBN: 978-84-9975-207-5 - 124 pàgines
març 2012 - Rústica amb solapes - 15 x 24 cm


     L’aventura poètica de Teresa Colom sembla determinada per circumstàncies vitals que al ciutadà acomodat en el tòpic li poden semblar inhabituals, tot i que bé es podria un preguntar què es pot considerar habitual en la pràctica de la poesia, que per definició s’escapa —o s’hauria d’escapar— de tal ordre de consideracions. A la vista de la seva biografia, és fàcil pensar quina relació hi ha entre la poesia que practica Teresa Colom i la seva feina com a experta en finances, feina, d’altra banda, que va deixar ara fa set anys. Alguna n’hi deu haver, o més aviat seria difícil que no hi fos, perquè els humans que no som ens monolítics, no som tampoc ens formats per fibres i aspectes desconnectats els uns dels altres, però del que no es tracte tampoc és de tirar de psicologismes fàcils i reductius. Un aprèn amb el pas dels anys allò que amb escepticisme havia llegit a les teories: que les causalitats entre factors en contrast —en el cas de Teresa Colom serien l’activitat professional en el món de l’economia d’una banda i la poesia de l’altra— no sempre són tal com s’havien imaginat, i que en la vida tot allò que és excusa i fugida de responsabilitats s’acaba descobrint que, senzillament, no era cert. Atenció i prudència, per tant, en l’ordre de les causes i els efectes. [...]

     [...] Cal assenyalar la rellevància la dimensió musical de la poesia de Teresa Colom, el fet que ella mateixa és una recitadora molt efectiva i que els seus poemes, o la majoria, estan pensats per ser dits en públic. És també rellevant, per tant, el valor de partitura que la poeta atorga als seus textos, i en el cas d’aquest llibre l’opció de presentar-los molt oberts, sense puntuació (ni majúscules) i supeditada a la respiració la cadència, de manera que l’absència d’acotacions prosòdiques no és una preexistència formal autoimposada sinó la conseqüència lògica de la retòrica del discurs —entia non sunt multiplicanda—, i de la llibertat, en part enganyosa, potser enverinada, que la poeta atorga al lector.

La poesia de Teresa Colom
Fragments del pròleg de La meva mare es preguntava per la mort
Miquel de Palol

     Teresa Colom i Pich (La Seu d'Urgell, 1973) és una escriptora andorrana. Després de llicenciar-se en ciències econòmiques i empresarials a Barcelona, va dirigir la seva carrera professional cap al camp de les finances. El 2004 va deixar la feina a l'entitat bancària on havia estat treballant per dedicar-se a escriure. Ha rebut diversos premis literaris per les seves poesies.


'Presentació: La meva mare es preguntava per la mort (Teresa Colom)'

Presentació del llibre
"La meva mare es preguntava per la mort"


A càrrec de:
David Castillo, escriptor i crític literari
Lluís Pagès, director de Pagès editors
Teresa Colom, autora

Dimarts, 22 de maig de 2012 · 19.30 hores
Casa del Llibre (Rambla Catalunya, 37) · Barcelona


'La meva mare es preguntava per la mort (Teresa Colom)'
La meva mare es preguntava per la mort
Teresa Colom
Pagès Editors


Per saber-ne més sobre l'autora:
Vint preguntes a: Teresa Colom
Entrevista de Maria Rosa G. Zellweger a "Univers de Poesia"
Lo Càntich. N.8. Al·legoria, 2011.


Culturàlia


Referència:
Culturàlia.
«La meva mare es preguntava per la mort».
Colom, Teresa.
Lo Càntich. N.15. Perífrasi, 2012.
Maig - Juny, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 15>
ISSN 2014-3036-N.15


1 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]