«La meva mare es preguntava per la mort» Teresa Colom Pagès Editors

«La meva mare es preguntava per la mort»
Teresa Colom

Pagès Editors
ISBN: 978-84-9975-207-5 - 124 pàgines
març 2012 - Rústica amb solapes - 15 x 24 cm

     L’aventura poètica de Teresa Colom sembla determinada per circumstàncies vitals que al ciutadà acomodat en el tòpic li poden semblar inhabituals, tot i que bé es podria un preguntar què es pot considerar habitual en la pràctica de la poesia, que per definició s’escapa —o s’hauria d’escapar— de tal ordre de consideracions. A la vista de la seva biografia, és fàcil pensar quina relació hi ha entre la poesia que practica Teresa Colom i la seva feina com a experta en finances, feina, d’altra banda, que va deixar ara fa set anys. Alguna n’hi deu haver, o més aviat seria difícil que no hi fos, perquè els humans que no som ens monolítics, no som tampoc ens formats per fibres i aspectes desconnectats els uns dels altres, però del que no es tracte tampoc és de tirar de psicologismes fàcils i reductius. Un aprèn amb el pas dels anys allò que amb escepticisme havia llegit a les teories: que les causalitats entre factors en contrast —en el cas de Teresa Colom serien l’activitat professional en el món de l’economia d’una banda i la poesia de l’altra— no sempre són tal com s’havien imaginat, i que en la vida tot allò que és excusa i fugida de responsabilitats s’acaba descobrint que, senzillament, no era cert. Atenció i prudència, per tant, en l’ordre de les causes i els efectes. [...]

     [...] Cal assenyalar la rellevància la dimensió musical de la poesia de Teresa Colom, el fet que ella mateixa és una recitadora molt efectiva i que els seus poemes, o la majoria, estan pensats per ser dits en públic. És també rellevant, per tant, el valor de partitura que la poeta atorga als seus textos, i en el cas d’aquest llibre l’opció de presentar-los molt oberts, sense puntuació (ni majúscules) i supeditada a la respiració la cadència, de manera que l’absència d’acotacions prosòdiques no és una preexistència formal autoimposada sinó la conseqüència lògica de la retòrica del discurs —entia non sunt multiplicanda—, i de la llibertat, en part enganyosa, potser enverinada, que la poeta atorga al lector.

La poesia de Teresa Colom
Fragments del pròleg de La meva mare es preguntava per la mort
Miquel de Palol

     Teresa Colom i Pich (La Seu d'Urgell, 1973) és una escriptora andorrana. Després de llicenciar-se en ciències econòmiques i empresarials a Barcelona, va dirigir la seva carrera professional cap al camp de les finances. El 2004 va deixar la feina a l'entitat bancària on havia estat treballant per dedicar-se a escriure. Ha rebut diversos premis literaris per les seves poesies.

Presentació del llibre
"La meva mare es preguntava per la mort"

A càrrec de:
David Castillo, escriptor i crític literari
Lluís Pagès, director de Pagès editors
Teresa Colom, autora

Dimarts, 22 de maig de 2012 · 19.30 hores
Casa del Llibre (Rambla Catalunya, 37) · Barcelona

La meva mare es preguntava per la mort
Teresa Colom
Pagès Editors

Per saber-ne més sobre l'autora:
Vint preguntes a: Teresa Colom
Entrevista de Maria Rosa G. Zellweger a "Univers de Poesia"
Lo Càntich. N.8. Al·legoria, 2011.

Referència:

Culturàlia.
«La meva mare es preguntava per la mort».
Colom, Teresa.
Lo Càntich. N.15. Perífrasi, 2012.
Maig - Juny, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 15>