"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

«La Lluna en un Cove»
Número 38
Revista de Relats en Català

La Lluna en un Cove - Número 38 (Diversos autors)

La Lluna en un Cove
Número 38

Revista de Relats en Català

Pàgines: 132 ~ Dimensions: 13x19 cm.
Enquadernació: Tapa dura. ~ ISSN: 1889-0997


Contingut:

     El dinar de Nadal, de Salvador Beltran, és un emotiu i tendre relat que ens narra la tragèdia d’una família davant d’una situació molt delicada amb anunci de desenllaç fatal. Sentiments a flor de pell enmig d’un aplec familiar. I bé, queda clar que ara anem de cara a la primavera, i les festes nadalenques ens queden una mica lluny, però la publicació d’un relat com aquest és sempre adient. Desitgem que us agradi tant com a nosaltres.

     Mala cara, de Tomàs Bosch. El jove escriptor illenc torna a incidir sobre un tema que ja va tractar en el darrer treball que va publicar ací en “La Lluna en un Cove” (“No necessitàvem ningú més”, en el núm. 37). Parelles joves amb fills petits, i les problemàtiques que es generen entre uns i altres. Perquè... sembla una ximpleria, però el simple fet que un fill no et deixi dormir a la nit pot arribar a ser molt traumàtic. De ben segur que molts de vosaltres us sentireu identificats amb el protagonista del conte.

     Les petites coses, de Joan Calsina, narra la història d’una obsessió, d’un aïllament, i d’una casual redescoberta de...

     Horror al túnel de la Mànega, de Sergi G. Oset, és un relat que combina la ciència-ficció i el terror, pera construir una narració impactant que us perseguirà com un malson.

     Les ulleres d’en Chapman, de Josep M. Rovira. I bé, aquí tenim una ucronia. La ucronia parteix d’un fet històric i es fa la pregunta: ¿Què hauria passat si, en comptes d’allò, hagués succeït allò altre? I a partir d’ací construeix un relat impossible, que es presta a experimentacions i especulacions històriques. Un gènere molt i molt interessant, poc explotat encara.

     Gent de metro de fa vint anys, de Joan Tudela. Canviem totalment de registre, i ens deixem seduir per l’originalitat i la frescor d’aquest autor que ja ha publicat diversos relats en la nostra revista. Aquest conte que ens presenta ara és en realitat una peça fragmentada que situa el lector dins dels personatges tipus que ¨habiten¨ el metro d’una gran ciutat; o, més ben dit, que ¨habitaven¨ (en passat), fa vint anys, com diu el títol.

On hi ha amor, allà també hi ha Déu (traducció) de L. N. Tolstoi.

Els mots saborosos de Conrad Freixe, un antic col·laborador de “La Lluna en un Cove” ens envia ara, després de molt de temps, un relat estranyíssim i molt provocatiu: Els mots saborosos. En ell es parla sobre l’autocensura, sobre les limitacions artístiques, i sobre els complexos (els molts complexos) que arrosseguem encara els catalanoparlants. Amb un final extravagant.

Cases encantades: ¨poltergeist¨, espectres, i altres fenòmens estranys (article) d'Emili Gil. El títol ja ho diu tot; només afegir que es tracta d’un breu repàs de casos ¨estranys¨ documentats per investigadors dins de l’àmbit dels Països Catalans. Si us fa una mica de cangueli la qüestió, millor serà que no llegiu l’article: ¡us posarà els pèls de punta!


Culturàlia


Referència:
Culturàlia:
«La Lluna en un Cove»
Número 38
Lo Càntich. N.15. Perífrasi, 2012.
Maig - Juny, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 15>
ISSN 2014-3036-N.15


0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]