![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
És l'última nit de la primavera al bosc de les Dríades
Nimfes...
els boscos protegeixen els vostres cossos nus
que els homes anhelen.
Pobres humans! La seva mortalitat és tan evident!
La seva inexperiència tan latent!
La seva brutalitat tan conseqüent!
Maltracten els roures i no saben
que maltracten el seu propi principi
i la vostra pròpia existència.
És l'última nit de la primavera. La pell
busca carícies sàvies, abans
que la calor desllueixi el verd pel groc,
la boirina pel foc,
els rierols per la sequera.
M'interno dedins de l'últim bosc del laberint de les paraules
-atent al lament dels retalls que vesteixo encara-
buscant l'amor etern sobre la pell immaculada de la meva dríada.
Josep Maria Fuster
(Barcelona, 1928)
«És l'última nit de la primavera al bosc de les Dríades»
"Les Dríades"
Émile-René Ménard
(París, França, 1862-1930)
Referència:
Maria Fuster, Josep Maria.
«És l'última nit de la primavera al bosc de les Dríades»
Lo Càntich. N.15. Perífrasi, 2012.
Maig - Juny, 2012.
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 15>
Maria Fuster, Josep Maria.
«És l'última nit de la primavera al bosc de les Dríades»
Lo Càntich. N.15. Perífrasi, 2012.
Maig - Juny, 2012.
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 15>
Lo Càntich - Número 15
Perífrasi, 2012
http://www.locantich.cat/2012/06/lo-cantich-numero-15-perifrasi-2012.html
lectures
1 [ Comentar aquesta entrada ]:
Un poema evocador que m'afigura la remor de l'aigua de la font, i rialles infantils i juganeres dedins el boscatge.
Preciós!!!
una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada