"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«És l'última nit de la primavera al bosc de les Dríades»

Josep Maria Fuster

Il·lustració:  Émile-René Ménard

Les Dríades (Émile-René Ménard)

És l'última nit de la primavera al bosc de les Dríades


Nimfes...
els boscos protegeixen els vostres cossos nus
que els homes anhelen.
Pobres humans! La seva mortalitat és tan evident!
La seva inexperiència tan latent!
La seva brutalitat tan conseqüent!
Maltracten els roures i no saben
que maltracten el seu propi principi
i la vostra pròpia existència.

És l'última nit de la primavera. La pell
busca carícies sàvies, abans
que la calor desllueixi el verd pel groc,
la boirina pel foc,
els rierols per la sequera.

M'interno dedins de l'últim bosc del laberint de les paraules
-atent al lament dels retalls que vesteixo encara-
buscant l'amor etern sobre la pell immaculada de la meva dríada.


Josep Maria Fuster
(Barcelona, 1928)
«És l'última nit de la primavera al bosc de les Dríades»

Il·lustració:
'Les Dríades (Émile-René Ménard)'
"Les Dríades"
Émile-René Ménard
(París, França, 1862-1930)


Referència:
Maria Fuster, Josep Maria.
«És l'última nit de la primavera al bosc de les Dríades»
Lo Càntich. N.15. Perífrasi, 2012.
Maig - Juny, 2012.
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 15>
ISSN 2014-3036-N.15


Lo Càntich - Número 15 - Perífrasi, 2012
Lo Càntich - Número 15
Perífrasi, 2012

http://www.locantich.cat/2012/06/lo-cantich-numero-15-perifrasi-2012.html

Lo Càntich - Número 15 - Lectures
lectures

1 [ Comentar aquesta entrada ]:

Sandra D,Roig ha dit...

Un poema evocador que m'afigura la remor de l'aigua de la font, i rialles infantils i juganeres dedins el boscatge.
Preciós!!!
una abraçada.

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]