"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

«En sóc nat sense fortuna...»
Cançó popular
De corrandes i cançons, per cantar i dansar


Xesc Font i Odrí
De Corrandes i Cançons, per cantar i dansar (Xesc Font i Odrí)

"Corrandes, Cançonetes, Bogetes,
Correntes, Tonades, Cançons,
Follies, Gloses, Cobles i Albades."

Amor fabricant-se l'arc (Francesco Maria Mazzola)

En sóc nat sense fortuna...


En sóc nat sense fortuna
Bé n'estat de desgraciat,
Festejant una doncella
Formosa i bella
Del poch temps que m'ha donat.

De nit sempre la somio
Promptament en sóc despert;
Trech lo cap a la finestra,
I cada vespre,
Sempre em sembla que la veig.

Jo de dies prou en passo
Tan sols podia treballar;
Quant ja ve la mitja tarda
Me poso en taula:
Trist de mi no puch menjar.

M'entro dins de la meva cambra
Revolcant-me sobre'l llit,
Quant en sóc dins de la cambra,
Sospirs i plors:
Trist de mi no puch dormir!

Contemplaula quant va a missa
Ab lo aire que ella va,
Ab lo aire que ella porta
Me aconorta,
M'acaba d'enamorar.

Vostres peus son dos rellotjes
Vostra cara al sol pareix;
Minyona, quant jo vas fora,
Qualsevol hora,
Sempre miro l'hora que és.

Vostra mare n'és la rosa,
Vostre pare és lo roser
I vos sou la ponselleta,
Gracioseta,
Valga'm Deu si us culliré.

Los parents l'han privada
Que ab mi pogues parlar;
O jo parlaré ab ella,
Gentil doncella,
O m'haurian de matar.

Vostre pare i vostre mare
No s'ho han deixat de dir
Que la vostra cabellera
Formosa i bella
No es pentina per a mi.

De la vostra cabellera
Si en pogués tenir un cabell,
A Madrid me n'aniria,
De nit i dia
A fer-ne un present al Rei.

Perdoneu, gentil Roseta,
No vos puch mes alabar,
Que com vos no n'hi ha cap altra
De flor tan alta,
A que us pugui comparar.


Cançó popular
«En sóc nat sense fortuna...»

--o0o--

Glosades per:
Xesc Font i Odrí
A:
"De corrandes i cançons, per cantar i dansar"

Il·lustració:
'Amor fabricant-se l'arc (Francesco Maria Mazzola)'
"Amor fabricant-se l'arc"
Francesco Maria Mazzola
(Parma, Itàlia, 1503 – Casalmaggiore, Itàlia, 1540)


Referència:
Cançó popular.
«En sóc nat sense fortuna...».
A: De Corrandes i Cançons, per cantar i dansar.
Font i Odrí, Xesc.
Lo Càntich. N.15. Perífrasi, 2012.
Maig - Juny, 2012.
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 15>
ISSN 2014-3036-N.15


Lo Càntich - Número 15 - Perífrasi, 2012
Lo Càntich - Número 15
Perífrasi, 2012

http://www.locantich.cat/2012/06/lo-cantich-numero-15-perifrasi-2012.html

Lo Càntich - Número 15 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]