Amb els temps que corren...
Amb els temps que corren ningú s'esperava que una vella llegenda es convertís en realitat. Decididament tampoc era necessària una intervenció externa per complicar-nos l'existència, ja ens la complicàvem força bé nosaltres solets. Per això, quan els quatre genets van aparèixer cavalcant sobre el cel, muntats en els seus coloristes cavalls, i una veu estrepitosa va cridar: "Aquí us envio els portadors de les plagues que s'estendran per tota la humanitat!", la riallada va ser unànime.
El primer desconcertat va ser el genet que muntava el cavall negre: portava una balança, representant el col·lapse econòmic, la crisi financera, i les seves terribles conseqüències posteriors: la pobresa i la fam. Però quan el genet que els altres anomenaven Fam, va veure que el 25 per cent dels habitants de la Terra ja patien gana no va saber que fer ni on ficar-se. El mateix li va succeir el genet de l'espasa, sobre el cavall vermell, quan va veure que els homes es mataven els uns als altres sense que la seva pròpia intervenció fos necessària per desencadenar la destrucció. El tercer genet, el de l'arc, també va ajupir el cap, amb una sensació interior de fracàs.
Només el quart genet, a qui anomenaven Mort, es va atrevir a parlar als altres: —Ho veieu? Fa segles que ho estic dient. No dono l'abast. Hem arribat tard.
El seu cavall escanyolit va renillar en senyal d'afirmació.
El primer desconcertat va ser el genet que muntava el cavall negre: portava una balança, representant el col·lapse econòmic, la crisi financera, i les seves terribles conseqüències posteriors: la pobresa i la fam. Però quan el genet que els altres anomenaven Fam, va veure que el 25 per cent dels habitants de la Terra ja patien gana no va saber que fer ni on ficar-se. El mateix li va succeir el genet de l'espasa, sobre el cavall vermell, quan va veure que els homes es mataven els uns als altres sense que la seva pròpia intervenció fos necessària per desencadenar la destrucció. El tercer genet, el de l'arc, també va ajupir el cap, amb una sensació interior de fracàs.
Només el quart genet, a qui anomenaven Mort, es va atrevir a parlar als altres: —Ho veieu? Fa segles que ho estic dient. No dono l'abast. Hem arribat tard.
El seu cavall escanyolit va renillar en senyal d'afirmació.
Maria Eulàlia Pi Montes
(Barcelona, 1969)
«Amb els temps que corren...»
"Els quatre genets de l'apocalipsi"
Víktor Mijáilovich Vasnetsov
(Виктор Михайлович Васнецов)
(Lopial, Rússia, 1848 - Moscou, Rússia, 1926)
Referència:
Pi Montes, Maria Eulàlia.
«Amb els temps que corren...»
Lo Càntich. N.15. Perífrasi, 2012.
Maig - Juny, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN 2014-3036 15>

Pi Montes, Maria Eulàlia.
«Amb els temps que corren...»
Lo Càntich. N.15. Perífrasi, 2012.
Maig - Juny, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN 2014-3036 15>

1 [ Comentar aquesta entrada ]:
Molt encertat!
Publica un comentari a l'entrada