"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

«Amb els temps que corren...»

Maria Eulàlia Pi Montes

Il·lustració:  Víktor Mijáilovich Vasnetsov

Els quatre genets de l'apocalipsi (Víktor Mijáilovich Vasnetsov)

Amb els temps que corren...


          Amb els temps que corren ningú s'esperava que una vella llegenda es convertís en realitat. Decididament tampoc era necessària una intervenció externa per complicar-nos l'existència, ja ens la complicàvem força bé nosaltres solets. Per això, quan els quatre genets van aparèixer cavalcant sobre el cel, muntats en els seus coloristes cavalls, i una veu estrepitosa va cridar: "Aquí us envio els portadors de les plagues que s'estendran per tota la humanitat!", la riallada va ser unànime.

          El primer desconcertat va ser el genet que muntava el cavall negre: portava una balança, representant el col·lapse econòmic, la crisi financera, i les seves terribles conseqüències posteriors: la pobresa i la fam. Però quan el genet que els altres anomenaven Fam, va veure que el 25 per cent dels habitants de la Terra ja patien gana no va saber que fer ni on ficar-se. El mateix li va succeir el genet de l'espasa, sobre el cavall vermell, quan va veure que els homes es mataven els uns als altres sense que la seva pròpia intervenció fos necessària per desencadenar la destrucció. El tercer genet, el de l'arc, també va ajupir el cap, amb una sensació interior de fracàs.

          Només el quart genet, a qui anomenaven Mort, es va atrevir a parlar als altres: —Ho veieu? Fa segles que ho estic dient. No dono l'abast. Hem arribat tard.

          El seu cavall escanyolit va renillar en senyal d'afirmació.


Maria Eulàlia Pi Montes
(Barcelona, 1969)
«Amb els temps que corren...»

Il·lustració:
Els quatre genets de l'apocalipsi (Víktor Mijáilovich Vasnetsov)
"Els quatre genets de l'apocalipsi"
Víktor Mijáilovich Vasnetsov
(Виктор Михайлович Васнецов)
(Lopial, Rússia, 1848 - Moscou, Rússia, 1926)


Referència:
Pi Montes, Maria Eulàlia.
«Amb els temps que corren...»
Lo Càntich. N.15. Perífrasi, 2012.
Maig - Juny, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN 2014-3036 15>
ISSN 2014-3036-N.15


1 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]