"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

«Sense por»
Damià Olivella

El racó de la poesia musical (Vanessa Mies Iborra)

El racó de la poesia musical

"La música és sens dubte un poema".

Vanessa Mies Iborra

     Aquest viatge escoltarem a Damià Olivella amb la seva canço "Sense por" del seu disc ARA, editat l'any 2010. Un consell: tanqueu els ulls i deixeu-vos endur, es espectacular.
     Aqui teniu Pop-folk-soul amb unes pinzellades de jazz i soul.

     Tant de bo la gaudiu tant com jo.

Damià Olivella

Sense por


Si pogués sentir
si pogués sentir-te a prop un altre cop
si pogués tornar
potser sense por aquest cop tindré més sort.

Has vingut en mi
com un brot de llum que trenca en la foscor
has deixat encès en mi el teu nom.

Em vas dir
si tu mai has estimat amb tot el cor
si mai has volgut sentir que sense algú res té sentit
si estàs sol.

Si pogués tenir-te més a prop
potser aquest cop, puc ser millor
si pogués sentir la tremolor
un altre cop

Si pogués tenir
si pogués tenir-te sols un altre cop
potser sense por aquest cop tindré més sort.

Com et puc sentir
si tu mai has estimat amb tot el cor
si vols descobrir que sense algú res té sentit
si estàs sol.

Si pogués tornar a cridar el teu nom
un altre cop, cridar ben fort
si pogués tenir-te més a prop
potser aquest cop tindré més sort
si vols estimar amb tot el teu cor
has de ser fort, donar-ho tot
si pogués tornar a cridar el teu nom
un altre cop.

Si pogués tornar a cridar el teu nom
tocar ben fort, puc ser millor
si pogués sentir la tremolor
un altre cop, ser més fort
si pogués tenir-te més a prop
potser aquest cop, tindré més sort
si mai has sentit que sense tu
tot és més boig i no estàs sol
si es fa de nit
no em deixis sol, no em deixis sol
si pogués tornar a cridar el meu nom
un altre cop, tocar ben fort
si es fa de nit
no em deixis sol, no em deixis sol
quan sigui fosc
no em deixis sol, no em deixis sol
si mai has sentit que sense tu
res té sentit, tot és més boig
si pogués tenir-te un altre cop...



Damià Olivella
http://www.damiaolivella.com/

"La seva passió per la música comença als 12 anys quan aconsegueix reunir prou diners per comprar la seva primera guitarra amb la qual comença a interpretar les cançons d'artistes com Terence Tren't D'Arby, Stevie Wonder, Prince, Michael Jackson... que formarien la seva més notable influència.

De formació absolutament autodidacta, aviat compon les seves primeres cançons i comença a impartir classes de guitarra i cant. Amb setze anys decideix deixar-ho tot per la música i dedicar-se a la composició i gravació de maquetes que posteriorment formarien part del seu primer CD. Instrumental i bàsicament experimental, compost i produït per ell i amb la guitarra com a principal protagonista, li obre les portes d'una important editorial i la seva música comença a formar part en pel·lícules, anuncis i sintonies de programes.

Es succeeixen projectes amb diverses bandes, concerts i enregistraments col·laborant amb rellevants artistes fins que decideix carregar la seva guitarra a l'esquena i aventurar-se en altres cultures, altres països on presentar les seves cançons i sobretot conèixer i aprendre diferents sons. Des d'Estats Units a Londres, on decideix instal·lar-se per un temps i combinar la docència amb tocar a la majoria de locals i pubs londinencs. Donant lloc al seu segon disc, 'no one else but me' un disc de soul-pop i cantat íntegrament en anglès sota el pseudònim 'Devnath'.

Però 2 anys més tard Damià Olivella decideix publicar el seu primer disc en la seva llengua materna: "ARA". Un treball que irromp amb força en l'escena musical catalana de tal manera que el porta a les millors sales del país: Bikini, Luz de gas, Palau Sant Jordi i a tocar davant de 25.000 persones a la Plaça Catalunya de Barcelona.

Pop-folk-soul amb pinzellades de jazz i rock, una gran col lecció de cançons carregades de sensibilitat i una extraordinària veu amb ànima negra plena de "soul" i sentiment on treuen el cap títols extraordinaris com "Més Enllà", "En un instant", "El teu present"....... i com a single presentació "GRATITUD"."

ooO0Ooo

Selecció de: Vanessa Mies Iborra
El racó de la poesia musical


Referència:
Olivella, Damià.
«Sense por»
A: "El racó de la poesia musical".
Mies Iborra, Vanessa.
Lo Càntich. N.14. Símil, 2012.
Març - Abril, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 14>
ISSN 2014-3036-N.14


Lo Càntich - Número 14 - Símil, 2012
Lo Càntich - Número 14
Símil, 2012

http://www.locantich.cat/2012/04/lo-cantich-numero-14-simil-2012.html

Lo Càntich - Número 14 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]