"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

Notes biogràfiques:
«Felícia Fuster»

Empar Sáez
Notes biogràfiques


Felícia Fuster

(Barcelona, 1921 – París, 2012)

Felícia Fuster


     Felícia Fuster i Viladecans, artista plàstica, poeta, narradora i traductora, neix a la Barceloneta, a Barcelona, el 7 de gener de 1921. La seva infantesa transcorre en el barri marítim on els seus avis materns són propietaris d’una ferreteria i botiga d’estris navals que atreu a mariners d’arreu. En aquests carrers estrets la nena Fuster es comença a amarar d’un català genuí i divers, de “tots els accents imaginables del català”, com ella descriu.

     “Només em deixaven estar-me al balcó alguna estona. Ja en tenia prou. Aquells mots, iguals i diferents, em pujaven tots sols, els recollia i després els sentia ben meus, me’ls desava endins sense dir res a ningú, els guardava per a mi sola.”

     L’art és la seva primera vocació; de ben petita mostra una facilitat extraordinària per al dibuix i la pintura. Estudia a l’Escola Massana d’Arts i Oficis. Posteriorment ingressa a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi on, el 1947, obté el títol de professora de Dibuix. Enmig resta la dolorosa experiència de la Guerra Civil que viurà a Barcelona. D’aquella etapa recorda el drama moral i físic, els bombardejos, la fam, la sensació traumàtica de “no tenir res a què agafar-se ni en què creure als 18 anys”, com escriuria més tard. Després de la guerra participa en diferents exposicions amb obres de vidre gravat fins que el 1950 fa un viatge a París on s’hi instal·la definitivament un any més tard; tenia 29 anys. No es tracta d’una fugida ni de cap renúncia, sinó d’una autoafirmació valenta i difícil. Fuster continua fent treballs artístics que inicialment compagina amb les classes d’espanyol. Es casa el 1954. Tot i que en els anys següents participa en alguna exposició col·lectiva, l’activitat creativa de Felícia Fuster s’interromp en la dècada dels seixanta; durant aquests anys treballa per agències de publicitat fent tasques d’administració i gestió. Finalment obté el Diplôme d’Études Supérieures Économiques du Conservatoire National des Arts et Métiers el 1970.

     No és fins els anys vuitanta que Fuster reprèn plenament la creació artística; desenvolupa paral·lelament l’activitat literària i les arts plàstiques allunyada de Catalunya, al marge dels grups artístics i intel·lectuals de l’època. El 1984 irromp en el panorama literari català amb el poemari “Una cançó per a ningú i Trenta diàlegs inútils”, finalista del premi Carles Riba; Fuster tenia 63 anys. Aquest reconeixement suposa el descobriment poètic d’una veu rica i exigent, d’un lirisme existencial i madur que les circumstàncies històriques i personals havien mantingut inèdita en l’exili. En les obres posteriors s’aferma en l’experimentació formal, en la reflexió sobre el llenguatge; s’apropa a tradicions llunyanes en un viatge al Japó que ella mateixa qualifica d’iniciàtic. Seguint aquesta línia creativa l’any 1987 publica dos reculls: “Aquelles cordes al vent” i “I encara” (premi Vicent Andrés Estellés).

     Felícia Fuster sent una fascinació evident per la cultura i la poesia japonesa; l’estudia, la tradueix, composa tankas i haikus de gran qualitat. En col·laboració amb Naoyuki Sadawa publica el volum “Poesia japonesa contemporània”, el 1988, on s’hi aplega la poesia més significativa del segle XX al Japó. Aquesta obra fa una aportació destacada al coneixement de la poesia japonesa en la tradició catalana, mostra la implicació de Fuster amb la tradició nipona. El món oriental marcarà les seves darreres obres: la plaquette “Passarel·les / Mosaïques” (1992), “Versió original” (1996), “Sorra de temps absent” (1998; finalista premi Màrius Torres) i “Postals no escrites” (2001).

Tast de text:


Cremades        Ombres
Els llavis del silenci
lliguen        les boques

***

Instant        Amb corda
tensa        véns sol        Ens lligues
l’Atzar del néixer

***

Com es desitja
la fam        El vell suplici
de la set        nova


Felícia Fuster
Postals no escrites (2001)

     L’extraordinària veu lírica de Felícia Fuster, la seva gran ambició intel·lectual i estètica ens revela un afany d’investigació sorprenent. La publicació de “Obra poètica 1984-2001” apareguda l’any 2010, en ocasió del norantè aniversari de l’autora, recupera una de les poesies més originals i prodigioses de la nostra literatura contemporània.

     L’obra pictòrica, de gran qualitat i originalitat, no ha aconseguit, però, el mateix reconeixement que l’obra literària. El seu treball evoluciona, pren una orientació inesperada; fixa la forma conceptual, l’abstracció pictòrica i la visió còsmica a través de les filosofies orientals. Dels viatges al Japó (1985) i la Xina (1995) sorgeix la sèrie Plurivisions, un conjunt d’obres amb la possibilitat de ser observades des de diferents punts de vista, de transformar-se i així prendre consciència de la relativitat i la multiplicitat en l’observació.

Felícia Fuster. De la sèrie 'Plurivisions'
Felícia Fuster. De la sèrie 'Plurivisions'

     Durant el seu viatge a la Xina contrau una malaltia vírica greu que gairebé la duu a la mort. Després de llargues estades en diversos hospitals es traslladada el 2001 a una residència de París. Mor el 3 de març de 2012.

     “Dins el context de la poesia catalana contemporània –com ens diu Sam Abrams en l’epíleg de Postals no escrites– em vaig adonar que pertanyia a l'extraordinària generació de poetes que eren molt joves durant la guerra civil espanyola, poetes nascuts/des entre el 1920 i el 1930, poetes com Blai Bonet, Maria Beneyto, Maria Oleart, Màrius Sampere o Jordi Sarsanedas. Aquesta generació, severament castigada i desposseïda de gairebé tot, ha dotat la poesia catalana contemporània d'obres atípiques i insòlites, a causa del fet que els autors i autores van haver de confegir un espai creatiu interior de llibertat absoluta com a antídot contra el miserable món exterior de la postguerra.”

     L’últim gest, el llegat admirable de l’artista, és la creació el 2003 de la Fundació de duu el seu nom i que segons el desig de Felícia Fuster contribueix a la promoció de l’art i la literatura mitjançant l’ajut a estudiants de la llengua catalana, preferentment no residents en territori espanyol, amb la finalitat de projectar-la a l’estranger; ajudar a persones sense possibilitats econòmiques a realitzar estudis superiors i a estudiants d’art en la realització de projectes. La Fundació també té com a objectius aplegar, conservar, gestionar, administrar, exhibir i difondre l’obra literària i artística de Fuster.

-Felícia Fuster-


Obra poètica

- Una cançó per a ningú i Trenta diàlegs inútils (1984) (finalista premi Carles Riba).
- Aquelles cordes del vent (1987)
- I encara (1987) (premi Vicent Andrés Estellés)
- Passarel·les / Mosaïques. (plaquette) (català i francès) (1992)
- Versió original (1996)
- Sorra de temps absent (1998; finalista premi Màrius Torres)
- Postals no escrites (2001)

Obra completa

- Obra poètica 1984-2001 (a cura de Lluïsa Julià) (2010).

Prosa

- "A dins a fora", dins Barceldones (1989)

Traduccions

- Yourcenar, Marguerite: Obra negra [L'oeuvre au noir] 1984.
- Poesia japonesa contemporània [amb Naoyuki Sawada] 1988.
- Poesia catalana contemporània [al japonès][amb Naoyuki Sawada] 1988

Fonts bibliogràfiques:

Felícia Fuster. Obra Poètica. A cura de Lluïsa Julià. Barcelona: Editorial Proa, 2010.
Fundació Felícia Fuster: http://www.fundacioffuster.org
Felícia Fuster. Associació d’escriptors en llengua catalana:
http://www.escriptors.cat/autors/fusterf/pagina.php?id_sec=1385


Empar Sáez
Notes biogràfiques:
«Felícia Fuster»


Referència:
Sáez, Empar.
«Notes biogràfiques: Felícia Fuster»
Lo Càntich. N.14. Símil, 2012.
Març - Abril, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN 2014-3036 14>
ISSN 2014-3036-N.14


Lo Càntich - Número 14 - Símil, 2012
Lo Càntich - Número 14
Símil, 2012

http://www.locantich.cat/2012/04/lo-cantich-numero-14-simil-2012.html

Lo Càntich - Número 14 - Lectures
lectures

1 [ Comentar aquesta entrada ]:

Anònim ha dit...

Ens agradaria conèixer personalment a l'autora de les notes biogràfiques de Felícia Fuster.

Fundació Felícia Fuster
felicia@fundacioffuster.org

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]