![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
"La poesia és combat. Ens sobta la victòria amb un cos meravellós
cisellat de paraules." Felícia Fuster
Felícia Fuster i Viladecans, artista plàstica, poeta, narradora i traductora, neix a la Barceloneta, a Barcelona, el 7 de gener de 1921. La seva infantesa transcorre en el barri marítim on els seus avis materns són propietaris d’una ferreteria i botiga d’estris navals que atreu a mariners d’arreu. En aquests carrers estrets la nena Fuster es comença a amarar d’un català genuí i divers, de “tots els accents imaginables del català”, com ella descriu.
“Només em deixaven estar-me al balcó alguna estona. Ja en tenia prou. Aquells mots, iguals i diferents, em pujaven tots sols, els recollia i després els sentia ben meus, me’ls desava endins sense dir res a ningú, els guardava per a mi sola.”
L’art és la seva primera vocació; de ben petita mostra una facilitat extraordinària per al dibuix i la pintura. Estudia a l’Escola Massana d’Arts i Oficis. Posteriorment ingressa a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi on, el 1947, obté el títol de professora de Dibuix. Enmig resta la dolorosa experiència de la Guerra Civil que viurà a Barcelona. D’aquella etapa recorda el drama moral i físic, els bombardejos, la fam, la sensació traumàtica de “no tenir res a què agafar-se ni en què creure als 18 anys”, com escriuria més tard. Després de la guerra participa en diferents exposicions amb obres de vidre gravat fins que el 1950 fa un viatge a París on s’hi instal·la definitivament un any més tard; tenia 29 anys. No es tracta d’una fugida ni de cap renúncia, sinó d’una autoafirmació valenta i difícil. Fuster continua fent treballs artístics que inicialment compagina amb les classes d’espanyol. Es casa el 1954. Tot i que en els anys següents participa en alguna exposició col·lectiva, l’activitat creativa de Felícia Fuster s’interromp en la dècada dels seixanta; durant aquests anys treballa per agències de publicitat fent tasques d’administració i gestió. Finalment obté el Diplôme d’Études Supérieures Économiques du Conservatoire National des Arts et Métiers el 1970.
No és fins els anys vuitanta que Fuster reprèn plenament la creació artística; desenvolupa paral·lelament l’activitat literària i les arts plàstiques allunyada de Catalunya, al marge dels grups artístics i intel·lectuals de l’època. El 1984 irromp en el panorama literari català amb el poemari “Una cançó per a ningú i Trenta diàlegs inútils”, finalista del premi Carles Riba; Fuster tenia 63 anys. Aquest reconeixement suposa el descobriment poètic d’una veu rica i exigent, d’un lirisme existencial i madur que les circumstàncies històriques i personals havien mantingut inèdita en l’exili. En les obres posteriors s’aferma en l’experimentació formal, en la reflexió sobre el llenguatge; s’apropa a tradicions llunyanes en un viatge al Japó que ella mateixa qualifica d’iniciàtic. Seguint aquesta línia creativa l’any 1987 publica dos reculls: “Aquelles cordes al vent” i “I encara” (premi Vicent Andrés Estellés).
Felícia Fuster sent una fascinació evident per la cultura i la poesia japonesa; l’estudia, la tradueix, composa tankas i haikus de gran qualitat. En col·laboració amb Naoyuki Sadawa publica el volum “Poesia japonesa contemporània”, el 1988, on s’hi aplega la poesia més significativa del segle XX al Japó. Aquesta obra fa una aportació destacada al coneixement de la poesia japonesa en la tradició catalana, mostra la implicació de Fuster amb la tradició nipona. El món oriental marcarà les seves darreres obres: la plaquette “Passarel·les / Mosaïques” (1992), “Versió original” (1996), “Sorra de temps absent” (1998; finalista premi Màrius Torres) i “Postals no escrites” (2001).
“Només em deixaven estar-me al balcó alguna estona. Ja en tenia prou. Aquells mots, iguals i diferents, em pujaven tots sols, els recollia i després els sentia ben meus, me’ls desava endins sense dir res a ningú, els guardava per a mi sola.”
L’art és la seva primera vocació; de ben petita mostra una facilitat extraordinària per al dibuix i la pintura. Estudia a l’Escola Massana d’Arts i Oficis. Posteriorment ingressa a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi on, el 1947, obté el títol de professora de Dibuix. Enmig resta la dolorosa experiència de la Guerra Civil que viurà a Barcelona. D’aquella etapa recorda el drama moral i físic, els bombardejos, la fam, la sensació traumàtica de “no tenir res a què agafar-se ni en què creure als 18 anys”, com escriuria més tard. Després de la guerra participa en diferents exposicions amb obres de vidre gravat fins que el 1950 fa un viatge a París on s’hi instal·la definitivament un any més tard; tenia 29 anys. No es tracta d’una fugida ni de cap renúncia, sinó d’una autoafirmació valenta i difícil. Fuster continua fent treballs artístics que inicialment compagina amb les classes d’espanyol. Es casa el 1954. Tot i que en els anys següents participa en alguna exposició col·lectiva, l’activitat creativa de Felícia Fuster s’interromp en la dècada dels seixanta; durant aquests anys treballa per agències de publicitat fent tasques d’administració i gestió. Finalment obté el Diplôme d’Études Supérieures Économiques du Conservatoire National des Arts et Métiers el 1970.
No és fins els anys vuitanta que Fuster reprèn plenament la creació artística; desenvolupa paral·lelament l’activitat literària i les arts plàstiques allunyada de Catalunya, al marge dels grups artístics i intel·lectuals de l’època. El 1984 irromp en el panorama literari català amb el poemari “Una cançó per a ningú i Trenta diàlegs inútils”, finalista del premi Carles Riba; Fuster tenia 63 anys. Aquest reconeixement suposa el descobriment poètic d’una veu rica i exigent, d’un lirisme existencial i madur que les circumstàncies històriques i personals havien mantingut inèdita en l’exili. En les obres posteriors s’aferma en l’experimentació formal, en la reflexió sobre el llenguatge; s’apropa a tradicions llunyanes en un viatge al Japó que ella mateixa qualifica d’iniciàtic. Seguint aquesta línia creativa l’any 1987 publica dos reculls: “Aquelles cordes al vent” i “I encara” (premi Vicent Andrés Estellés).
Felícia Fuster sent una fascinació evident per la cultura i la poesia japonesa; l’estudia, la tradueix, composa tankas i haikus de gran qualitat. En col·laboració amb Naoyuki Sadawa publica el volum “Poesia japonesa contemporània”, el 1988, on s’hi aplega la poesia més significativa del segle XX al Japó. Aquesta obra fa una aportació destacada al coneixement de la poesia japonesa en la tradició catalana, mostra la implicació de Fuster amb la tradició nipona. El món oriental marcarà les seves darreres obres: la plaquette “Passarel·les / Mosaïques” (1992), “Versió original” (1996), “Sorra de temps absent” (1998; finalista premi Màrius Torres) i “Postals no escrites” (2001).
Cremades Ombres
Els llavis del silenci
lliguen les boques
***
Instant Amb corda
tensa véns sol Ens lligues
l’Atzar del néixer
***
Com es desitja
la fam El vell suplici
de la set nova
Felícia Fuster
Postals no escrites (2001)
L’extraordinària veu lírica de Felícia Fuster, la seva gran ambició intel·lectual i estètica ens revela un afany d’investigació sorprenent. La publicació de “Obra poètica 1984-2001” apareguda l’any 2010, en ocasió del norantè aniversari de l’autora, recupera una de les poesies més originals i prodigioses de la nostra literatura contemporània.
L’obra pictòrica, de gran qualitat i originalitat, no ha aconseguit, però, el mateix reconeixement que l’obra literària. El seu treball evoluciona, pren una orientació inesperada; fixa la forma conceptual, l’abstracció pictòrica i la visió còsmica a través de les filosofies orientals. Dels viatges al Japó (1985) i la Xina (1995) sorgeix la sèrie Plurivisions, un conjunt d’obres amb la possibilitat de ser observades des de diferents punts de vista, de transformar-se i així prendre consciència de la relativitat i la multiplicitat en l’observació.
L’obra pictòrica, de gran qualitat i originalitat, no ha aconseguit, però, el mateix reconeixement que l’obra literària. El seu treball evoluciona, pren una orientació inesperada; fixa la forma conceptual, l’abstracció pictòrica i la visió còsmica a través de les filosofies orientals. Dels viatges al Japó (1985) i la Xina (1995) sorgeix la sèrie Plurivisions, un conjunt d’obres amb la possibilitat de ser observades des de diferents punts de vista, de transformar-se i així prendre consciència de la relativitat i la multiplicitat en l’observació.
Felícia Fuster. De la sèrie 'Plurivisions'
Durant el seu viatge a la Xina contrau una malaltia vírica greu que gairebé la duu a la mort. Després de llargues estades en diversos hospitals es traslladada el 2001 a una residència de París. Mor el 3 de març de 2012.
“Dins el context de la poesia catalana contemporània –com ens diu Sam Abrams en l’epíleg de Postals no escrites– em vaig adonar que pertanyia a l'extraordinària generació de poetes que eren molt joves durant la guerra civil espanyola, poetes nascuts/des entre el 1920 i el 1930, poetes com Blai Bonet, Maria Beneyto, Maria Oleart, Màrius Sampere o Jordi Sarsanedas. Aquesta generació, severament castigada i desposseïda de gairebé tot, ha dotat la poesia catalana contemporània d'obres atípiques i insòlites, a causa del fet que els autors i autores van haver de confegir un espai creatiu interior de llibertat absoluta com a antídot contra el miserable món exterior de la postguerra.”
L’últim gest, el llegat admirable de l’artista, és la creació el 2003 de la Fundació de duu el seu nom i que segons el desig de Felícia Fuster contribueix a la promoció de l’art i la literatura mitjançant l’ajut a estudiants de la llengua catalana, preferentment no residents en territori espanyol, amb la finalitat de projectar-la a l’estranger; ajudar a persones sense possibilitats econòmiques a realitzar estudis superiors i a estudiants d’art en la realització de projectes. La Fundació també té com a objectius aplegar, conservar, gestionar, administrar, exhibir i difondre l’obra literària i artística de Fuster.
“Dins el context de la poesia catalana contemporània –com ens diu Sam Abrams en l’epíleg de Postals no escrites– em vaig adonar que pertanyia a l'extraordinària generació de poetes que eren molt joves durant la guerra civil espanyola, poetes nascuts/des entre el 1920 i el 1930, poetes com Blai Bonet, Maria Beneyto, Maria Oleart, Màrius Sampere o Jordi Sarsanedas. Aquesta generació, severament castigada i desposseïda de gairebé tot, ha dotat la poesia catalana contemporània d'obres atípiques i insòlites, a causa del fet que els autors i autores van haver de confegir un espai creatiu interior de llibertat absoluta com a antídot contra el miserable món exterior de la postguerra.”
L’últim gest, el llegat admirable de l’artista, és la creació el 2003 de la Fundació de duu el seu nom i que segons el desig de Felícia Fuster contribueix a la promoció de l’art i la literatura mitjançant l’ajut a estudiants de la llengua catalana, preferentment no residents en territori espanyol, amb la finalitat de projectar-la a l’estranger; ajudar a persones sense possibilitats econòmiques a realitzar estudis superiors i a estudiants d’art en la realització de projectes. La Fundació també té com a objectius aplegar, conservar, gestionar, administrar, exhibir i difondre l’obra literària i artística de Fuster.
- Una cançó per a ningú i Trenta diàlegs inútils (1984) (finalista premi Carles Riba).
- Aquelles cordes del vent (1987)
- I encara (1987) (premi Vicent Andrés Estellés)
- Passarel·les / Mosaïques. (plaquette) (català i francès) (1992)
- Versió original (1996)
- Sorra de temps absent (1998; finalista premi Màrius Torres)
- Postals no escrites (2001)
- Obra poètica 1984-2001 (a cura de Lluïsa Julià) (2010).
- "A dins a fora", dins Barceldones (1989)
- Yourcenar, Marguerite: Obra negra [L'oeuvre au noir] 1984.
- Poesia japonesa contemporània [amb Naoyuki Sawada] 1988.
- Poesia catalana contemporània [al japonès][amb Naoyuki Sawada] 1988
Felícia Fuster. Obra Poètica. A cura de Lluïsa Julià. Barcelona: Editorial Proa, 2010.
Fundació Felícia Fuster: http://www.fundacioffuster.org
Felícia Fuster. Associació d’escriptors en llengua catalana:
http://www.escriptors.cat/autors/fusterf/pagina.php?id_sec=1385
Empar Sáez
Notes biogràfiques:
«Felícia Fuster»
Referència:
Sáez, Empar.
«Notes biogràfiques: Felícia Fuster»
Lo Càntich. N.14. Símil, 2012.
Març - Abril, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN 2014-3036 14>
Sáez, Empar.
«Notes biogràfiques: Felícia Fuster»
Lo Càntich. N.14. Símil, 2012.
Març - Abril, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN 2014-3036 14>
Lo Càntich - Número 14
Símil, 2012
http://www.locantich.cat/2012/04/lo-cantich-numero-14-simil-2012.html
lectures
1 [ Comentar aquesta entrada ]:
Ens agradaria conèixer personalment a l'autora de les notes biogràfiques de Felícia Fuster.
Fundació Felícia Fuster
felicia@fundacioffuster.org
Publica un comentari a l'entrada