
No és morir el que ens fa mal...
No és morir el que ens fa mal:
ens fa més mal la vida.
Però morir-se és cosa diferent,
com darrera la porta recollida:
és el costum del Sud, quan va l'ocell,
abans que arribi el gebre,
a unes terres millors. Nosaltres som
com els ocells que es queden,
els tremolosos al portal del mas,
que una engruna demanen,
donada avarament, fins que la neu,
pietosa, ens empeny, ens mou les ales.
Emily Dickinson
(Amherst, Massachusetts, Estats Units, 1830-1886)
«No és morir el que ens fa mal...»
De l'obra original:
«Tis not that Dying hurts us so»
'Tis not that Dying hurts us so —
'Tis Living — hurts us more —
But Dying — is a different way —
A Kind behind the Door —
The Southern Custom — of the Bird —
That ere the Frosts are due —
Accepts a better Latitude —
We — are the Birds — that stay.
The Shrivers round Farmers' doors —
For whose reluctant Crumb —
We stipulate — till pitying Snows
Persuade our Feathers Home.
ooO0Ooo

"ploma"
D-Phhertmant
(Granada, 1983)
Referència:
Dickinson, Emily.
«No és morir el que ens fa mal...»
(Tis not that Dying hurts us so)
Lo Càntich. N.14. Símil, 2012.
Març - Abril, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 14>

Dickinson, Emily.
«No és morir el que ens fa mal...»
(Tis not that Dying hurts us so)
Lo Càntich. N.14. Símil, 2012.
Març - Abril, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 14>


Lo Càntich - Número 14
Símil, 2012
http://www.locantich.cat/2012/04/lo-cantich-numero-14-simil-2012.html
lectures
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada