L'erotisme a la literatura: «Uns tastets d'erotisme al llarg de la Història» Joan Abellaneda i Fernández "Amb aquesta secció ens volem apropar al coneixement d'aquesta realitat de la persona i la cultura: l'erotisme i, per tant, de la sexualitat humana. Naturalment, sempre en relació a la literatura i donarem un tomb per la història i per la geografia. Parlarem, doncs, de l'amor, de la persona, de la felicitat, del desig, dels instints, de la luxúria..."

Uns tastets d'erotisme al llarg de la Història

     Sens dubte el segle XX també serà recordat per l'esclat del sexe. Mai la literatura eròtica havia vist tanta llum ni l'erotisme havia estat tan present en la literatura; però si fem una mica de recerca històrica ens trobarem amb escrits realment sorprenents on l'erotisme és present amb gran força.

     Comencem amb l'Antic Egipte? Aquí teniu una mostra de com l'erotisme ha estat sempre present, evidentment, a la cultura humana. Un poema extret del recull: Ploma blanca. Poesia oral africana. Barcelona, Columna, 1999 (Josep-Ramon Bach):

La jove banyista

(Antic Egipte)

Oh amor, em plau
que els teus ulls mirin
la meva bellesa.

Quan nedo, imagino
que llisco pel teu cos.
En sortir de l'aigua,
un peix vermell brilla
entre els meus llavis.

Vine, amor, i pren-me!

     Un altre exemple clar seria l'obra anònima “Col.loqui de dames” que data del 1485. Aquesta obra presenta un diàleg d'elevada temperatura entre tres senyores que assisteixen distretes a l'ofici de Divendres Sant a la seu de València. Allí apareixen les primeres "espolsades" i un nodrit inventari de coneixements sexuals: tècniques per augmentar el plaer, mesures anticonceptives i abortives, així com expressius eufemismes eclesiàstics per designar els genitals femenins (el Breviari o missal, o el mateix sagrari) i masculins (ciri, bordó o salpasser).

     En aquest col·loqui es parla de cornuts, d'alcavotes i de receptes per a controlar la menstruació si sobrevé la possibilitat d'una aventura amorosa, en un ambient d'adulteri general.

     Aquí en teniu una petita mostra:

Parla la casada:

«Per ço port yo larga falda
per no ser vista,
no res menys la blancha lista;
—dix la casada—
y vaig sempre, a la vesprada,
a perdonançes,
a fires, balls, plaers e danses,
de les primeres;
del ball hisch de les darreres,
y de la sglésia;
ara és mort hu que m'o feya,
y com bé, trista!
No·m lexava una rista
en tot lo mas:
tal tenia lo matràs
per spadar,
y lo garrot per encordar
pastell y sacha!

     Aquí teniu l'enllaç, per si voleu fer una lectura exhaustiva: www.lluisvives.com

L'eròtica més actual:

A- Les vostres aportacions:

Capcironejant

Esdevenen els capcirons dels teus dits
éssers diminuts que s'endinsen juganers
en les contrades humides del meu cos
i s'enreden en arrissades boscúries
i rellisquen per viaranys amagats.

Esdevenen els capcirons dels teus dits
etèries papallones que aletegen vibrants
i es debaten, presoneres de l'instant,
i es capbussen en pou càlid
i s'abeuren de l'elixir preuat.

Esdevenen els capcirons dels teus dits
carícia esperada i promesa complida.
La pell es fa seda i l'alè batec,
i el temps s'atura fins l'infinit,
i l'infinit es fa cos,
                              i pell,
                                       i dits.

Pilar Navarro "Ninona a RC"
«Capcironejant»

http://universmadur.blogspot.com/

B- El racó ocult del joandemataro:

I ara acabem amb un poema, d'un servidor, poeta aprenent.

L'eròtica de les fantasies

I
Entre llençols, xopats d'elixirs,
t'imagino amb desig encès.

Conscientment,
traspasso límits per enamorar-me de tu
i et faig sublim,
allà, on la mateixa Alícia es meravellà.

Amb impunitat, et faig meva entre les flames,
i et dibuixo somriures picardiosos,
mirades lascives i llavis ardents,
només per mi.

II
Et despullo, lentament,
deixant que em despullis.

Desinhibits i descarats,
resseguim els cossos i enganxem les pells
mentre es desfan les boques

III
En llenços imaginaris et pinto nua,
amb pell verge i llavis de sexe rosats ;
cridant-me al teu costat per sucar-nos al plaer.

Mentre ens fem l'amor,
omplim els pentagrames de bleixos, somriures i mirades.

IV
A l'albada del món real, arribo amb el sexe entre les mans
escupint, desvergonyit, el nostre secret.

Es creuaran les meves fantasies i els teus defectes,
aquí ,on Alícia, criatura immadura, s'ofega amb l'angoixa.

Jo et somriuré, vanagloriat, pensant que t'he fet meva;
i tu, despietada, sense saber-ho, em faràs infidel.

V
En llenços imaginaris, pintaré fantasies
fins que arribi l'albada.

Joan Abellaneda i Fernández
«L'eròtica de les fantasies»

Il·lustració:
Avigdor Arikha
(Rădăuți, Bucovina, Romania, 1929 - París, 2010)

I al proper número de Lo Càntich us convidarem a descobrir l'eròtica des del punt de vista de les poetesses... interessant, oi?

Joan Abellaneda i Fernández
(Teià, 1964)
«L'erotisme a la literatura»

Si voleu col.laborar en aquesta secció: jabellan@xtec.cat

On podeu fer arribar poemes o relats eròtics propis, poemes o relats d'autors coneguts en qualsevol llengua i la traducció al català.

Joan Abellaneda i Fernández,
articulista i membre de l'Equip Editorial de Lo Càntich,
publica habitualment al seu bloc:


Esquitxos d'una vida

Referència:

Abellaneda i Fernández, Joan.
«Uns tastets d'erotisme al llarg de la Història»
A: L'erotisme a la literatura
Lo Càntich. N.14. Símil, 2012.
Març - Abril, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN 2014-3036 14>

Lo Càntich - Número 14
Símil, 2012

http://www.locantich.cat/2012/04/lo-cantich-numero-14-simil-2012.html

lectures