![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
La Lluna en un Cove
Número 37
Pàgines: 133 ~ Dimensions: 13x19 cm.
Enquadernació: Tapa dura. ~ ISSN: 1889-0997
"Una execució", relat de Salvador Beltran. Extret del seu quart llibre, titulat "Setze contes i una tragicomèdia", aquest relat ens narra la brutalitat d'un ritual ancestral que acaba convertint-se en un autèntic malson.
"No necessitàvem ningú més", relat de Tomàs Bosch. El tema de la maternitat i el món de la parella, amanit amb l'habitual humorisme àcid que gasta aquest autor illenc.
"Tretze Parides Tretze", relat de Juglans Regia. El títol ja ho diu tot: són parides, i són tretze. I ja està. Juglans Regia és un arbre caducifoli oriünd dels Balcans, monoic d'escorça grisa i llisa, de fulles alternes imparipinnades, de flors masculines en aments pènduls i flors femenines solitàries o en grups petits, i de fruits drupacis i comestibles: les nous.
"Fotografia de mare amb nen", relat de Blai Domènech. «¿Què és això? ¿No sona com si una dona plorés? Una noia jove, tal vegada... Sí; si atures les teves passes un moment enmig del carrer i pares l'orella, ho podràs distingir, destriar d'entre el brogit somort que arriba des de les vies més transitades de la ciutat. En efecte: una remor sorda i desdibuixada està permanentment instal·lada com a fons d'aquest paisatge sonor que de vegades trenca la seva monotonia amb els aguts d'uns frens d'autobús o de camió que xisclen, amb les botzines dels cotxes particulars, amb els sorolls de les motos, amb la sirena d'alguna ambulància llunyana..., un paisatge sonor barrejat i confús, esmorteït, que arriba com filtrat a través de la barrera invisible que separa la gran ciutat dels barris perifèrics. Justament aquest carrer en forma part, d'un d'aquests barris. I això que sona, sí, per damunt d'aquesta catifa polsosa d'enrenous urbans barrejats, és, sens dubte, el plor d'una dona. D'una noia jove, havíem dit. [...]»
"París, algunes guspires de la Ville-Ténèbre", article d'Emili Gil. Amb aquest article sortim disparats cap a una altra dimensió, en tots els aspectes. L'Emili Gil, seguint la seva línia habitual, ens presenta un París submergit, invisible, però existent, ple de racons tenebrosos, que, en xiuxiuejos, ens murmuren a l'oïda algunes històries estranyes, fins-i-tot una mica macabres... Quedeu avisats, doncs.
Traduccions:
"Correspondència de tres amigues", de Klàvdiia V. Lukaxévitx, autora russa de literatura infantil i juvenil de la segona meitat del segle XIX, primer terç del segle XX. Hem considerat interessant publicar aquest relat per diversos motius: en primer lloc, pel joc literari plantejat amb l'estructura de la narració, desenvolupada a través de la reproducció de les cartes de les tres amigues; en segon lloc, per la representació que s'hi fa de les tres capes socials: rics, pobres, i, entre tots dos, una classe intermèdia de petits propietaris que, segons el relat, tindria un cert pes social a l’època i vindria a actuar una mica com a agent cohesionador, si es vol dir així. És un text de 1901, i, per tant, anterior a la Primera Guerra Mundial i anterior també als fets revolucionaris que van capgirar els ordres socials en aquella part de món. De fet, hem d’observar que, després de tots els avatars esdevinguts a Rússia al llarg del temps transcorregut d’aleshores ençà, aquesta classe intermèdia, segons tots els indicadors, ha desaparegut per complet, o ha quedat a uns nivells realment poc significatius, actualment. D’altra banda, resulta també interessant el possible efecte depuratiu que pugui tenir la lectura d’un text que ens fa tornar a la infantesa més innocent, on tenen cabuda valors com l’amistat sincera, l’amor per la naturalesa, pel treball i per les coses senzilles, la gratitud, l’optimisme, i l’empatia i la tendresa femenines. Ja ens va bé depurar de tant en tant les nostres ments amb un text senzill i tendre, ¿no?
"Un noi dolent", d'Anton P. Txékhov. En aquesta breu i senzilla narració, mancada de complicacions i d'excessives pretensions, Txékhov sembla voler recordar-nos simplement: dolça és la venjança. Però encara va més lluny: la venjança (insinua Txékhov) és més dolça fins-i-tot que l'amor. Podem estar-hi d'acord o no... Que cadascú faci la seva lectura, que tregui les seves pròpies conclusions, i que accepti o no el missatge que Txèkhov ens fa en aquest cas.
Primers dos capítols de la novel·la "Un nou començament", de Xavier Serra, que narra una apassionant aventura de ciència-ficció que us deixarà amb la boca oberta. Els primers dos capítols seran publicats en el número 37 de "La Lluna en un Cove". En el número 38 seran publicats els següents dos capítols, i així successivament fins a completar la publicació d'aquesta obra que estem segurs que donarà molt a parlar, tant als seguidors del gènere de ciència-ficció com als que no ho són. Un autèntic luxe, per tant, i un privilegi per als subscriptors de "La Lluna en un Cove".
"No necessitàvem ningú més", relat de Tomàs Bosch. El tema de la maternitat i el món de la parella, amanit amb l'habitual humorisme àcid que gasta aquest autor illenc.
"Tretze Parides Tretze", relat de Juglans Regia. El títol ja ho diu tot: són parides, i són tretze. I ja està. Juglans Regia és un arbre caducifoli oriünd dels Balcans, monoic d'escorça grisa i llisa, de fulles alternes imparipinnades, de flors masculines en aments pènduls i flors femenines solitàries o en grups petits, i de fruits drupacis i comestibles: les nous.
"Fotografia de mare amb nen", relat de Blai Domènech. «¿Què és això? ¿No sona com si una dona plorés? Una noia jove, tal vegada... Sí; si atures les teves passes un moment enmig del carrer i pares l'orella, ho podràs distingir, destriar d'entre el brogit somort que arriba des de les vies més transitades de la ciutat. En efecte: una remor sorda i desdibuixada està permanentment instal·lada com a fons d'aquest paisatge sonor que de vegades trenca la seva monotonia amb els aguts d'uns frens d'autobús o de camió que xisclen, amb les botzines dels cotxes particulars, amb els sorolls de les motos, amb la sirena d'alguna ambulància llunyana..., un paisatge sonor barrejat i confús, esmorteït, que arriba com filtrat a través de la barrera invisible que separa la gran ciutat dels barris perifèrics. Justament aquest carrer en forma part, d'un d'aquests barris. I això que sona, sí, per damunt d'aquesta catifa polsosa d'enrenous urbans barrejats, és, sens dubte, el plor d'una dona. D'una noia jove, havíem dit. [...]»
"París, algunes guspires de la Ville-Ténèbre", article d'Emili Gil. Amb aquest article sortim disparats cap a una altra dimensió, en tots els aspectes. L'Emili Gil, seguint la seva línia habitual, ens presenta un París submergit, invisible, però existent, ple de racons tenebrosos, que, en xiuxiuejos, ens murmuren a l'oïda algunes històries estranyes, fins-i-tot una mica macabres... Quedeu avisats, doncs.
Traduccions:
"Correspondència de tres amigues", de Klàvdiia V. Lukaxévitx, autora russa de literatura infantil i juvenil de la segona meitat del segle XIX, primer terç del segle XX. Hem considerat interessant publicar aquest relat per diversos motius: en primer lloc, pel joc literari plantejat amb l'estructura de la narració, desenvolupada a través de la reproducció de les cartes de les tres amigues; en segon lloc, per la representació que s'hi fa de les tres capes socials: rics, pobres, i, entre tots dos, una classe intermèdia de petits propietaris que, segons el relat, tindria un cert pes social a l’època i vindria a actuar una mica com a agent cohesionador, si es vol dir així. És un text de 1901, i, per tant, anterior a la Primera Guerra Mundial i anterior també als fets revolucionaris que van capgirar els ordres socials en aquella part de món. De fet, hem d’observar que, després de tots els avatars esdevinguts a Rússia al llarg del temps transcorregut d’aleshores ençà, aquesta classe intermèdia, segons tots els indicadors, ha desaparegut per complet, o ha quedat a uns nivells realment poc significatius, actualment. D’altra banda, resulta també interessant el possible efecte depuratiu que pugui tenir la lectura d’un text que ens fa tornar a la infantesa més innocent, on tenen cabuda valors com l’amistat sincera, l’amor per la naturalesa, pel treball i per les coses senzilles, la gratitud, l’optimisme, i l’empatia i la tendresa femenines. Ja ens va bé depurar de tant en tant les nostres ments amb un text senzill i tendre, ¿no?
"Un noi dolent", d'Anton P. Txékhov. En aquesta breu i senzilla narració, mancada de complicacions i d'excessives pretensions, Txékhov sembla voler recordar-nos simplement: dolça és la venjança. Però encara va més lluny: la venjança (insinua Txékhov) és més dolça fins-i-tot que l'amor. Podem estar-hi d'acord o no... Que cadascú faci la seva lectura, que tregui les seves pròpies conclusions, i que accepti o no el missatge que Txèkhov ens fa en aquest cas.
Primers dos capítols de la novel·la "Un nou començament", de Xavier Serra, que narra una apassionant aventura de ciència-ficció que us deixarà amb la boca oberta. Els primers dos capítols seran publicats en el número 37 de "La Lluna en un Cove". En el número 38 seran publicats els següents dos capítols, i així successivament fins a completar la publicació d'aquesta obra que estem segurs que donarà molt a parlar, tant als seguidors del gènere de ciència-ficció com als que no ho són. Un autèntic luxe, per tant, i un privilegi per als subscriptors de "La Lluna en un Cove".
Referència:
Culturàlia:
«La Lluna en un Cove»
Número 37
Lo Càntich. N.14. Símil, 2012.
Març - Abril, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Culturàlia:
«La Lluna en un Cove»
Número 37
Lo Càntich. N.14. Símil, 2012.
Març - Abril, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada