"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

El mercader de tulipes:
«No ho entenc...»

Toni Arencón i Arias
El mercader de tulipes (Toni Arencón i Arias)
   "El mercader de tulipes amava tant les seves flors que envoltava els peduncles amb pergamins lligats amb cintes blaves i descrivia en versos d'elogi les seves qualitats. Mai no va saber que no li compraven les tulipes per la seva bellesa, sinó per la bellesa dels seus versos, escrits en pergamins nuats amb cintes blaves, que envoltaven les tiges de les seves flors amades."

Odi (Toni Arencón i Arias)

No ho entenc...


     Jo odiava l'amo vell. L'odiava amb profunda aversió, des que vaig començar a treballar per a ell, amb dotze anys, com a mosso de quadres. L'odiava, veient com dilapidava la seva fortuna —ell, que mai no havia passat gana—; l'odiava pels seus viatges a Europa, envoltat de dones exuberants i gaudint de tots els plaers de la vida. El meu odi era tan visceral, tan intens i exaltat, que cada nit somiava amb la seva mort.

     Vaig tenir que esperar molts anys; però, el dia que va morir, no vaig plorar per ell com van fer els altres membres del servei. Al contrari, ho vaig celebrar muntant el seu millor cavall i cridant —boig d'alegria— mentre cavalcava pel bosc. No m'esperava que l'animal refusés saltar aquell tronc... En un instant de certesa, vaig saber que m'havia trencat el coll en la caiguda. Després va arribar la foscor. I la veu poderosa que em va indicar que seguís la llum brillant.

     Ho vaig fer. I em vaig trobar de nou a la propietat de l'amo. Allà estava la mansió, els jardins, la granja, les quadres... i ell. Però ja no era vell. Es conservava tal com havia estat setanta anys abans, amb el magnífic posat que tenia quan va guanyar la medalla olímpica de salt d'obstacles.

     Sense dir-li res, em vaig encaminar vers les quadres, obeint una força superior a la meva pròpia voluntat. No ho podia entendre. Si aquell lloc era el cel, com podia ser que ell continués gaudint dels plaers de la vida mentre jo havia de continuar al seu servei?

     Vaig tornar a sentir la veu profunda: «No t'equivoquis. Aquest és el cel, sí, però és el seu cel, un cel a la seva mida. Et va recollir de l'orfenat i et va proporcionar recer, treball i menjar; encara que sempre va saber que tu no l'apreciaves. Aquest és el seu cel, i al mateix temps, mentre no siguis capaç d'alliberar-te del teu odi, és també... el teu purgatori».


Toni Arencón i Arias
(El Prat de Llobregat, 1963)
«No ho entenc...»

Il·lustració:
Odi (Toni Arencón i Arias)
"Odi"
Toni Arencón i Arias


Referència:
Arencón i Arias, Toni.
«No ho entenc...».
A: El mercader de tulipes
Lo Càntich. N.14. Símil, 2012.
Març - Abril, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 14>
ISSN 2014-3036-N.14


Lo Càntich - Número 14 - Símil, 2012
Lo Càntich - Número 14
Símil, 2012

http://www.locantich.cat/2012/04/lo-cantich-numero-14-simil-2012.html

Lo Càntich - Número 14 - Lectures
lectures

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]