"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«El llenguatge de la llum»

Carolina Ibac Verdaguer

Il·lustració:  Mateu Pujadas

El meu nen (Mateu Pujadas)

El llenguatge de la llum


          Les limitacions físiques de moviment que en Mateu patia des de petit, el condemnava a quedar-se a classe durant el pati, mentre la resta de nens i nenes sortien a jugar. La seva mestra fou qui el va encoratjar a fer els seus primers dibuixos artístics, que els copiava de les làmines de dibuix d'en Freixes. Encara recorda en Mateu el seu primer dibuix, una fulla de plataner que tingué un gran èxit entre els altres nens. Era l'inici d'una afició que duraria tota la vida.

          Més endavant, el tiet Jaume, que en Mateu l'anomenava Tutu, li va regalar tres tubs de pintura amb els tres colors bàsics i un parell de pinzells. Sabia de la traça del seu nebot i aquell regal encetava el seu trànsit del dibuix a la pintura a l'oli.

          Amb el peu a l'accelerador, en Mateu començà a alimentar la seva afició per la pintura de manera autodidàctica i els seus pares adonant-se'n del seu talent li compraren el seu primer cavallet i unes quantes teles, aprofitant que la mare era modista i baixava tot sovint a Barcelona.

          En Mateu va trobar a la pintura una manera de poder omplir el seu temps de nen, de poder distreure la seva ment i deixar volar la seva imaginació creant noves històries, noves fotografies d'allò que ell veia al seu entorn: paisatges, marines, motius florals, personatges com pallassos… Tot era una bona excusa per prendre un pinzell i sucar-lo a la paleta.

          Més tard, en Mateu se li va ocórrer de pintar sobre rajoles. Tenia un veí que era paleta i li anava a demanar les rajoles que no feia servir, d'algun lavabo que tirava a terra. Aquelles rajoles blanques de València serien la base d'uns quadres en miniatura que posteriorment vendria als seus coneguts per vint-i-cinc pessetes.

          Als quinze anys, els pares d'en Mateu varen parlar amb en Josep Maria, pintor i escultor del poble, El Masnou. Com que en Mateu no podia pujar escales, en Josep Maria anava a casa seva per donar-li el que serien les seves primeres classes de pintura on treballaren principalment la perspectiva, la mescla de colors i el dibuix amb carbonet. Fou en aquesta edat, a l'any 1972, quan en Mateu va guanyar el seu primer premi de pintura, la portada del programa de la festa major d'Alella.

          Aquesta és una història d'un amant de la pintura, d'una persona que usa els codis del pinzell i els colors, per expressar els seus sentiments, el seu estat d'ànim i les seves inquietuds. Només cal parar atenció a la gran producció de quadres que té en Mateu a la sala que fa servir com a taller. Li agrada experimentar tècniques, li agrada pintar paisatges bucòlics, imatges de persones a la platja, amb els seus peus nus enfonsats a la sorra...

          El seu traç, genuí i autèntic, el defineix com un artista amb un encant especial, un mac de la pintura, un creador d'essències multicolors. Cada quadre té una història que t'endinsa en el món interior d'en Mateu, com un viatge submarí que et transporta a una altra dimensió.

          Quan vaig conèixer a en Mateu, fou una casualitat de tantes que et passen a la vida. Recordo aquell vespre a la platja, on uns quants ens reunírem per la presentació informal del meu primer llibre, SOMNI TURQUESA. La sorpresa me la vaig endur quan en Mateu em va mostrar el seu darrer quadre pocs dies després. Era la imatge plasmada d'aquella trobada a la platja, de tots asseguts sobre la sorra, formant una rotllana. Els colors mostraven l'estiu, una mirada neta al caliu d'una trobada d'amics. No em vaig poder estar de demanar-li aquell quadre, no podia pas deixar passar l'oportunitat de mantenir present aquell dia en el que havia nascut una nova amistat, la nostra.

          Us convido, doncs, a gaudir de l'art d'en Mateu, un home que s'expressa amb el llenguatge de la llum.

          Entreu al món d'en Mateu Pujadas:

www.mateuolis.artelista.com
https://mateupujadas.blogspot.com


Carolina Ibac Verdaguer
«El llenguatge de la llum»
[ somni turquesa ]

Il·lustració:
"El meu nen"
Mateu Pujadas
(El Masnou, 1956)


Referència:
Ibac Verdaguer, Carolina
«El llenguatge de la llum».
Lo Càntich. N.14. Símil, 2012.
Març - Abril, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN 2014-3036 14>
ISSN 2014-3036-N.14


Lo Càntich - Número 14 - Símil, 2012
Lo Càntich - Número 14
Símil, 2012

https://www.locantich.cat/2012/04/lo-cantich-numero-14-simil-2012.html


0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]