
Cançó per a ningú
No ploris al matí
per un sol de disfressa
no ploris en la nit
si la lluna et clivella
que en el cor sempre hi ha
grana per a una altra herba.
No ploris al matí
quan plogui la tristesa
obre’t de dalt a baix
igual que una finestra
i deixa passar el vent,
el vent tot ho asseca.
No ploris al matí
ni amb el mar ni amb les vespres
que et canten mur endins
els teus murs sense reixes.
Si plores un sol cop
després ploraràs sempre.
No ploris al matí,
la vida és una festa
per on et cal anar
amb vestit de diumenge,
el cor arrecerat
dins d’una fortalesa.
I si un dia hi vas nu
o amb regust de setembre
en tornaràs plorant
de matí, tarda i vespre.
No ploris al matí
ni a la nit, ni ja cendra.
Felícia Fuster
(Barcelona, 1921 - París, 2012)
«Cançó per a ningú»
(del poemari “Una cançó per a ningú i Trenta diàlegs inútils”, 1984)

"Plurivisió: Tela i fusta"
Felícia Fuster
Referència:
Fuster, Felícia.
«Cançó per a ningú»
Lo Càntich. N.14. Símil, 2012.
Març - Abril, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 14>

Fuster, Felícia.
«Cançó per a ningú»
Lo Càntich. N.14. Símil, 2012.
Març - Abril, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 14>


Lo Càntich - Número 14
Símil, 2012
http://www.locantich.cat/2012/04/lo-cantich-numero-14-simil-2012.html
lectures
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada