
Temps era temps
Coedita:
ISBN 978-84-92874-59-0 | 248 pàg | 13,5 x 20cm | Rústica
M. Jesús Royo
Ferran Planell
Pròleg
Qui escriu fa un viatge, un periple interior a la recerca de respostes, de trobar sentit a allò que no es comprèn; tal vegada és una travessia amb la voluntat de deixar un testimoni, de fer una denúncia o, simplement, el desig d’assolir la bellesa a través de la paraula escrita, que no és poc. Sigui quin sigui l’objectiu, els itineraris de l’escriptura esdevenen una descoberta de l’entorn, de l’essència de les coses, de nosaltres mateixos. És la conseqüència d’escarbotar per l’ànima, de seguir la petjada de la memòria i anar a l’encalç del coneixement.
En el present recull, que tinc el goig de prologar, hi conflueixen retalls de vida, reals o imaginats, retrats d’indrets, d’instants i situacions punyents o de fina ironia que no es volen perdre pels viaranys de l’oblit. Diverses veus donen vida a una obra coral on el temps, tan preuat com fugisser, és el principal protagonista. Un temps que s’atura per descobrir-nos secrets amagats, històries d’amor i desamor, encontres afortunats o de quan els matrimonis es concertaven. Un temps que recala en el pòsit dissortat que ha deixat la guerra, tan terrible com inútil i que allargassa la seva ombra en una postguerra esporuguida que es trasbalsa amb l’estrèpit d’uns petards de revetlla, que destil·la bocins de records del barri on s’hi ha fet vida, que ens parla de botigues i botiguers que ja han desaparegut. D’un temps que joguineja amb màquines d’escriure que no es fan servir, que gaudeix de la còmplice companyonia d’un cotxe i pateix amb el fat engabiat d’un hospital o d’una presó. D’un temps que es perd en assumptes tèrbols de l’església, que es pregunta a on ens porten els canvis ideològics amb la possible pèrdua d’identitat o de com una solsida pot canviar el destí d’una persona. Temps que evoquen el periple vital de qui volia ser poeta o l’evolució de quatre arreplegats Un temps que es complau en l’humor que provoca una bruixa confosa pels canvis que sotraguegen la seva existència, les juguesques esbojarrades d’uns amics o les peripècies d’una mestra jove. I un temps que es deixa amoixar per la família, relats amarats de tendresa i sensibilitat vers els avis, una criatura adoptada o un pare estimat.
Tot plegat, una bella passejada pels fulls escrits, un exercici literari amb bon ofici i tremp narratiu.
Temps era temps, ben cert que ho era. I ara és el de llegir. Que gaudiu d’aquest recull, amics lectors. Un llibre per degustar, per compartir.
En el present recull, que tinc el goig de prologar, hi conflueixen retalls de vida, reals o imaginats, retrats d’indrets, d’instants i situacions punyents o de fina ironia que no es volen perdre pels viaranys de l’oblit. Diverses veus donen vida a una obra coral on el temps, tan preuat com fugisser, és el principal protagonista. Un temps que s’atura per descobrir-nos secrets amagats, històries d’amor i desamor, encontres afortunats o de quan els matrimonis es concertaven. Un temps que recala en el pòsit dissortat que ha deixat la guerra, tan terrible com inútil i que allargassa la seva ombra en una postguerra esporuguida que es trasbalsa amb l’estrèpit d’uns petards de revetlla, que destil·la bocins de records del barri on s’hi ha fet vida, que ens parla de botigues i botiguers que ja han desaparegut. D’un temps que joguineja amb màquines d’escriure que no es fan servir, que gaudeix de la còmplice companyonia d’un cotxe i pateix amb el fat engabiat d’un hospital o d’una presó. D’un temps que es perd en assumptes tèrbols de l’església, que es pregunta a on ens porten els canvis ideològics amb la possible pèrdua d’identitat o de com una solsida pot canviar el destí d’una persona. Temps que evoquen el periple vital de qui volia ser poeta o l’evolució de quatre arreplegats Un temps que es complau en l’humor que provoca una bruixa confosa pels canvis que sotraguegen la seva existència, les juguesques esbojarrades d’uns amics o les peripècies d’una mestra jove. I un temps que es deixa amoixar per la família, relats amarats de tendresa i sensibilitat vers els avis, una criatura adoptada o un pare estimat.
Tot plegat, una bella passejada pels fulls escrits, un exercici literari amb bon ofici i tremp narratiu.
Temps era temps, ben cert que ho era. I ara és el de llegir. Que gaudiu d’aquest recull, amics lectors. Un llibre per degustar, per compartir.
Escriptora
Acte de Presentació:

Dissabte 10 de març va tenir lloc la presentació del llibre recull “Temps era Temps”, a la sala d'actes de la biblioteca Sagrada Família de Barcelona.

Dissabte 10 de març va tenir lloc la presentació del llibre recull “Temps era Temps”, a la sala d'actes de la biblioteca Sagrada Família de Barcelona.
“Temps era Temps” recull els relats guanyadors del concurs del mateix nom que va posar en marxa l'associació ARC entre el 01 de juny i el 30 de setembre de 2011.
El motiu que animava aquest concurs era recuperar els records, sensacions i les històries que ens transmetien els nostres grans, o que vam viure i restaven ocults en la memòria.
“Temps era Temps”, editat per Editorial Meteora, amb pròleg de la Maria Carme Roca, disseny de portada a càrrec de la Maria Jesús Royo i fotografia de Ferran Planell (que casualment va ocupar-se de gravar l'acte en vídeo), aplega relats d'autors i autores que evoquen el passat i repassen esdeveniments que van formar part de les nostres vides.
El motiu que animava aquest concurs era recuperar els records, sensacions i les històries que ens transmetien els nostres grans, o que vam viure i restaven ocults en la memòria.
“Temps era Temps”, editat per Editorial Meteora, amb pròleg de la Maria Carme Roca, disseny de portada a càrrec de la Maria Jesús Royo i fotografia de Ferran Planell (que casualment va ocupar-se de gravar l'acte en vídeo), aplega relats d'autors i autores que evoquen el passat i repassen esdeveniments que van formar part de les nostres vides.
La presentació del recull va anar a mans de la Sílvia Romero (presidenta d'ARC), i de la Liudmila Liutsko (una de les autores del llibre).

La Sílvia, en el seu to mordaç habitual, va començar defensant el català com a llengua d'ús vehicular, en una setmana on els mitjans de comunicació s'han fet ressò de l'última sentencia del TSJC sobre el tema, per seguidament reconèixer el treball desinteressat dels membres de l'associació que amb la seva il·lusió (mot remarcat per la mateixa presidenta) permeten assolir la gran quantitat de projectes en cartera. Així, per exemple, es va agrair el treball de la Sílvia Armengué, responsable de la il·lustració de portada del llibre “Criatures Fantàstiques”, o el de Joan Gausachs pel disseny i confecció de punts de llibre.

Després de fer menció al jurat que va votar els relats seleccionats, i totes les persones que han fet possible la publicació d'aquest llibre (incloent la Pilar Capmany, responsable de la revisió i les galerades), la Sílvia va donar la paraula a la Liudmila, convidada especialment per la singularitat del seu relat.
La Liudmila Liutsko ens va parlar del context històric en què es va fonamentar el seu relat (i que coneix de primera mà): l'època Soviètica del 1917 a 1991, en què l'URSS era una de les dues grans potències polítiques i militars de la guerra freda. A través de la reproducció dels cartells del règim, amb una iconografia destinada a l'exaltació dels valors del poble rus i a mantenir la moral de la societat, la Liudmila reflexionava sobre l'optimisme (real o imposat) i la importància de la creació literària com a element de treball que rescata els fets quotidians que poden quedar oblidats en les ressenyes històriques.
La Liudmila Liutsko ens va parlar del context històric en què es va fonamentar el seu relat (i que coneix de primera mà): l'època Soviètica del 1917 a 1991, en què l'URSS era una de les dues grans potències polítiques i militars de la guerra freda. A través de la reproducció dels cartells del règim, amb una iconografia destinada a l'exaltació dels valors del poble rus i a mantenir la moral de la societat, la Liudmila reflexionava sobre l'optimisme (real o imposat) i la importància de la creació literària com a element de treball que rescata els fets quotidians que poden quedar oblidats en les ressenyes històriques.
Tot seguit va venir la sorpresa que un grapat de voluntaris havia preparat per l'audiència de la sala. L'Anna Maria Villalonga, el Ferran d'Armengol, la Glòria Calafell, la Mercè Bagaria, el Joan Estruch, la Júlia Costa, la Clàudia López, i l'Enric Roca, autors d'alguns dels relats del llibre, van teatralitzar un guió de la Mercè Bagaria basat en diversos personatges del recull, com una bruixa indignada, supervivent dels temps de la Inquisició, un carter despistat, contemporani dels temps de Felip V que és portador d'un gran secret, dues avies i un avi que expliquen els seus records, o uns joves que parlen dels temps passats amb nostàlgia, tots ells personatges dels contes inclosos en el llibre, que cobraven nova vida a l'escenari de la biblioteca.





Els relataires convertits en actors per l'ocasió, lluny de mostrar pànic escènic, es van mostrar relaxats, divertits i convincents, guanyant-se la complicitat de la sala.
La representació, cobejada pel públic assistent, va acabar amb els versos d'un haiku de l'Anna Rispau: “No escolteu els botxins”, recitat per l'Anna Villalonga i la resta de companys damunt de l'escenari.
L'acte es va donar per tancat emplaçant els assistents a una nova trobada, aquest cop el lliurament dels primers premis ARC-Catarsi, a sant Boi de Llobregat, el proper 24 de març.
Un grup important dels autors participants van continuar la celebració amb un merescut dinar, on les dedicatòries d'uns i altres planejaven sobre les menges i el vi, però això ja és una altra història.
Un grup important dels autors participants van continuar la celebració amb un merescut dinar, on les dedicatòries d'uns i altres planejaven sobre les menges i el vi, però això ja és una altra història.




* L'èxit d'aquesta presentació correspon a tots els voluntaris que la van fer possible, però també a tot el públic que van fer mans i mànigues per assistir-ne. En aquest sentit donar especialment les gràcies a la poetessa Marta Pérez i Sierra, que traslladant-se des de fora de Barcelona, va arribar a l'acte un cop finalitzat per trobar-se immobilitzada enmig d'una manifestació, i tot i saber que ja no arribava a temps, va apropar-se per donar el seu recolzament.
Crònica: Sergi G. Oset
Fotografies: Núria Claverol i Català

Editorial Meteora
núria claverol i català
El fil d'Ariadna
Referència:
Culturàlia.
«Temps era temps».
Lo Càntich. N.14. Símil, 2012.
Març - Abril, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Culturàlia.
«Temps era temps».
Lo Càntich. N.14. Símil, 2012.
Març - Abril, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
10 [ Comentar aquesta entrada ]:
Una bona feinada molt ben realitzada, una crònica fantàstica. Felicitats Sergi, i també a la Núria per les fotos.
Fabulosa crònica, completa i ben il·lustrada (imatge i so), gràcies a tots per la feina.
Moltes felicitats per l'acte que vam viure dissabte passat, i per aquesta crònica, imatges i so..., és a dir: TREBALL post presentació. A tots (evidentment totes)els qui ha fet possible (que en són bastants)aquest somni d'un matí de dissabte assolellat.
Quina passada! Gràcies Sergi per aquesta crònica tan detallada, gràcies Núria per les fotografies, gràcies per deixar constància d'un moment absolutament màgic. La nostra amiga, la bruixa Cloti, va fer un munt d'encanteris: "Temps era temps" tot just comença...
Òndia, quina feinada! Moltes gràcies a tu, Sergi, per aquesta crònica tan bona (so inclòs). I a tu, Núria, per unes fotos irrepetibles.
Vam xalar de valent, amics!
Anna i Cloti
Molt bona feina, felicitats !
Gràcies per aquesta crònica tan completa! M'ha fet reviure aquells moments!
Una abraçada i felicitats a tots, va ser un acte magnífic!
Gràcies per tota aquesta feina. N'heu deixat una constància memorable. De debò.
Petons.
Magnífic!! Un treball de camp notable en tots sentits!! Nuria i Sergi, moltissimes gràcies per aquesta crónica tan preciosa i ben feta!!
Enhorabona per la crònica, Sergi. N’he gaudit molt, i de les fotografies de la Núria.
Una abraçada a tothom des del Canadà!
Publica un comentari a l'entrada