«Sense el teù òrgan, amb el teu òrgan» - Poemes per a la Marató 2011 - Daniel Ferrer i Esteban

Sense el teù òrgan, amb el teu òrgan

Sense el teu òrgan ja no podré mirar més el cel,
amb el teu òrgan seguiré essent cor, també pell.

Sense el teu òrgan només seré un sac d'ossos,
amb el teu òrgan seré un somni carregat de somnis.

Sense el teu òrgan moro, cada dia, cada dia més,
amb el teu òrgan viuré, viuré, per sempre, viuré.

Sense el teu òrgan jo mai més seria part de tu,
amb el teu òrgan el teu cos salvarà el meu.

Sense tu jo no seré mai no,
amb tu queda molt per fer.

El teu òrgan, el meu òrgan,
naixem per ajudar-nos...

Pensa que faries tu,
sense la part de mi.

Penso que jo no faré res, res més,
res en aquesta vida... Sense tu.

Sense el teu òrgan sóc ben mort.

Daniel Ferrer i Esteban
«Sense el teù òrgan, amb el teu òrgan»

Poemes per a la Marató 2011
és una iniciativa pictòrica-poètica de l'Associació de Relataires en Català (ARC) per col·laborar amb la recaptació de donatius per a la Marató de TV3 del present any 2011 (dedicada a la regeneració i trasplantament d'òrgans i teixits).

Referència:

Ferrer i Esteban, Daniel
«Sense el teù òrgan, amb el teu òrgan»
Lo Càntich. N.14. Símil, 2012.
Març - Abril, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036