Sense el riure
Passa, amic,
passa i asseu-te:
la cadira és buida
i sense tu
jo també sóc com un arbre
sense fruita, sol i nu.
"Passa amic"
Maria de Frederic
passa i asseu-te:
la cadira és buida
i sense tu
jo també sóc com un arbre
sense fruita, sol i nu.
"Passa amic"
Maria de Frederic
Ja és de nit
i plou.
El festival ha acabat.
És hora de treure'm
el maquillatge.
I de penjar
al penjador
el vestit
farcit de cotó
de vistosos colors.
Sense aplaudiments
el cel és mut.
Sense aplaudiments
el somriure és una llàgrima.
Vaig voler fer riure.
Vull fer riure encara.
Sense el riure
sóc despropòsit.
José A. Aguilera Moreno
(Granada, 1950)
«Sense el riure»
"Clowns"
Rafael Barradas
(Montevideo, Uruguai, 1890-1929)
Referència:
Aguilera Moreno, José A.
«Sense el riure»
Lo Càntich. N.14. Símil, 2012.
Març - Abril, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Aguilera Moreno, José A.
«Sense el riure»
Lo Càntich. N.14. Símil, 2012.
Març - Abril, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada