"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Proxy»

Pau Varela

Proxy (Pau Varela)

Proxy


Ella seu sobre vidres trencats
i crema formigues sense compassió,
d'una en una, totes en fila esperant el seu torn.
Amb passos trencats lluita per ser explorada,
gemecs ebris flotant en l'aire sota la música,
renecs trinxats que flueixen en espais
on l'amor i el plaer no s'han ofert.
Les seves dolces trenes obliquament sotmeses,
els sostenidors blancs bruts, esquinçats,
reposant violentament, despullada, a l'expectativa,
cuixes amples i fortes capaces de sostenir el dolor,
amb pas àgil, amb gracia, de ritme constant,
la ment vessant de fantasies del potser.
Ella aguaita el seu torn per tenir un tros de carn,
un cigarret i una ampolla de licor.
Lluny, molt lluny d'ella, un soldat ferit,
excitat, empalmat en una batalla que anomena vida,
on plouen projectils de soledat que fereixen i mutilen,
esquitxant de sang llençols purs indiscriminadament.
S'està acostant, cobert de sang i de fang i de sutge,
subsistint a base de ginebra i pols.
No arribarà avui, ella ja dorm esperant amb les cames obertes
els fills que no tindrà, una mare verge, oferint amor a bon preu,
amb els punys ben alts, preparada, a l'aguait.
Nosaltres li oferim sexe artificial, plàstic, làtex,
amants amb cors mecànics i estèrils ereccions
a canvi dels seus somnis, l'estima, la dignitat, la llibertat.
Ell és puresa corrupte, ella és l'ahir, però ningú li ha dit.


Il·lustració i text:
Pau Varela
(A Coruña, 1985)
«Proxy»


Referència:
Varela, Pau.
«Proxy»
Lo Càntich. N.14. Símil, 2012.
Març - Abril, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036

2 [ Comentar aquesta entrada ]:

sandra Dominguez ha dit...

Un text colpidor per a una imatge preciosa!. Felicitats és un poema absolutament contemporani que m'ha captivat.
Una abraçada

Maria Salvà i Ferrer ha dit...

El poema preciós!
El dibuix fantàstic!

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]