«Proxy» Pau Varela

Proxy

Ella seu sobre vidres trencats
i crema formigues sense compassió,
d'una en una, totes en fila esperant el seu torn.
Amb passos trencats lluita per ser explorada,
gemecs ebris flotant en l'aire sota la música,
renecs trinxats que flueixen en espais
on l'amor i el plaer no s'han ofert.
Les seves dolces trenes obliquament sotmeses,
els sostenidors blancs bruts, esquinçats,
reposant violentament, despullada, a l'expectativa,
cuixes amples i fortes capaces de sostenir el dolor,
amb pas àgil, amb gracia, de ritme constant,
la ment vessant de fantasies del potser.
Ella aguaita el seu torn per tenir un tros de carn,
un cigarret i una ampolla de licor.
Lluny, molt lluny d'ella, un soldat ferit,
excitat, empalmat en una batalla que anomena vida,
on plouen projectils de soledat que fereixen i mutilen,
esquitxant de sang llençols purs indiscriminadament.
S'està acostant, cobert de sang i de fang i de sutge,
subsistint a base de ginebra i pols.
No arribarà avui, ella ja dorm esperant amb les cames obertes
els fills que no tindrà, una mare verge, oferint amor a bon preu,
amb els punys ben alts, preparada, a l'aguait.
Nosaltres li oferim sexe artificial, plàstic, làtex,
amants amb cors mecànics i estèrils ereccions
a canvi dels seus somnis, l'estima, la dignitat, la llibertat.
Ell és puresa corrupte, ella és l'ahir, però ningú li ha dit.

Il·lustració i text:
Pau Varela
(A Coruña, 1985)
«Proxy»

Referència:

Varela, Pau.
«Proxy»
Lo Càntich. N.14. Símil, 2012.
Març - Abril, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036