A la duquessa d'Aquitània
(Ho pensa Enric II d'Anglaterra)
Un lleó a l'hivern et dedica,
Elionor, de grogues banderes,
veritats
que els seus llavis no han pas d'explicar.
Passaran les anyades, i els lliris
floriran cent vegades seguides
mentre jo, amb l'espasa francisca,
guardaré els senders de memòria.
Cada instant, de cada hora, hem estat,
malgrat tot, dos amants que batallen.
On quedaren les ribes d'Escòcia,
els cavalls de genives sagnants
i els vells reis de rasposos mantells?
On quedaren?
La infantesa, aquella infantesa,
vora el mar que, entre branques, mostraves,
impregnat de sentors de llegenda?
On quedaren
la ronda nocturna,
i la taula, a Estrasburg, preparada?
He plorat per la nit que ens ocupa
i envaeix les paraules.
A la guerra!
A la guerra!
Elionor, de grogues banderes!
Xavier Renau
(Barcelona, 1929)
«A la duquessa d'Aquitània»
Dins el recull D'amor i de batalla
Montserrat Illana Medina Ramírez

Concurs ARC de Rapsodes 2012
Referència:
Montserrat Illana Medina Ramírez recita:
«A la duquessa d'Aquitània»
(Ho pensa Enric II d'Anglaterra)
(Xavier Renau)
Concurs ARC de Rapsodes 2012
Lo Càntich. N.14. Símil, 2012.
Març - Abril, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Montserrat Illana Medina Ramírez recita:
«A la duquessa d'Aquitània»
(Ho pensa Enric II d'Anglaterra)
(Xavier Renau)
Concurs ARC de Rapsodes 2012
Lo Càntich. N.14. Símil, 2012.
Març - Abril, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada