Montse Assens recita: «Bicicletes sense frens»

Bicicletes sense frens

i si m’enganyo i t’enganyo,
i resulta, que el nostre amor
és tan sols això: bicicletes sense frens

destinades a estavellar-se al final de la baixada,
arrasant al seu pas altres cors,
altres amors, altres passions...

i si t’enganyes i m’enganyes,

i si resulta, que el nostre amor
és tan sols això: que tu m’estimes
i que m’ho dius mil vegades i mil més,
fins a desgastar-ne els mots,
i si cal, inventar-los de nou
per a dir-me’ls altre cop de mil maneres i colors...

i si resulta que t’estimo
i és tan sols, que tinc els mots en un nus a la gola,
encallats, esperant desenredar-se de la xarxa que els atrapa...

i si resulta que t’ho dic i que ressona dins d’un buit
i tu, te n’omples la mirada i el cor i el pensament...

i si resulta... sabent com saps, que quan siguis allà dret,
acomiadant-me a l’andana, desitjant que perdi el tren,
anhelant que amb els meus llavis et confirmi el que jo sé...

sabent prou bé, perquè t’ho he dit, que quan em miris fix als ulls,
et somriuré -aclucant els meus- i besant-te, et respondré

—però negaré, haver-ho escrit—

Autora i rapsoda:
Montse Assens
(Maçanet de la Selva, 1960)
«Bicicletes sense frens»

Concurs ARC de Rapsodes 2012

Referència:

Montse Assens recita:
«Bicicletes sense frens»
Concurs ARC de Rapsodes 2012
Lo Càntich. N.14. Símil, 2012.
Març - Abril, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036