Manganell
Hi ha un lloc de xiprers
de la meva infantesa
que dorm un son de reïna
en l'aire de l'estiu,
al pati de pols del vespre,
entre l'olor dels geranis.
Signes de cors a l'escorça
de tres plàtans en renglera,
camí de les passeres,
on l'aigua no s’embassa;
i color de salamandres
a vora del corrent.
Hi ha un espai dels anys
a l'ombra de les balmes,
fet de fòssils sense nom,
on malviu la meva febre;
i un tendal de roba al sol,
oblidat dels anys que passen;
pedres, plomes i dibuixos,
en la capsa dels tresors;
I a la resclosa, entre els joncs,
el meu vestit, tels de ceba;
horabaixa, llum de cendra,
mullat pel temps de tant dol.
Sílvia Armangué Jorba
«Manganell»
Mercè Bagaria

Concurs ARC de Rapsodes 2012
Referència:
Mercè Bagaria recita:
«Manganell»
(Sílvia Armangué Jorba)
Concurs ARC de Rapsodes 2012
Lo Càntich. N.14. Símil, 2012.
Març - Abril, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Mercè Bagaria recita:
«Manganell»
(Sílvia Armangué Jorba)
Concurs ARC de Rapsodes 2012
Lo Càntich. N.14. Símil, 2012.
Març - Abril, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada