"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«La tela de Penèlope o qui enganya a qui»
(La tela de Penélope o quién engaña a quién)

Augusto Monterroso

Traducció:  Florentino Guiles
Il·lustració:  Giorgio de Chirico

La tornada d'Ulisses (Giorgio de Chirico)

La tela de Penèlope o qui enganya a qui


          Fa molts anys vivia a Grècia un home anomenat Ulisses (qui tot i ser ser bastant savi era molt astut), casat amb Penèlope, dona bella i singularment dotada amb l'únic defecte de la seva desmesurada afició a teixir, costum gràcies al qual va poder passar sola llargues temporades.

          Diu la llegenda que en cada ocasió en què Ulisses amb la seva astúcia observava que malgrat les seves prohibicions ella es disposava una vegada més a iniciar un dels seus interminables teixits, se li podia veure a les nits preparant d'amagat les seves botes i una bona barca, fins que sense dir-li res s'anava a recórrer el món i a buscar-se a si mateix.

          D'aquesta manera ella aconseguia mantenir-lo allunyat mentre coquetejava amb els seus pretendents, fent-los creure que teixia mentre Ulisses viatjava i no que Ulisses viatjava mentre ella teixia, com va poder haver imaginat Homer, que, com se sap, de vegades dormia i no s'adonava de res.


Augusto Monterroso
(Tegucigalpa, Hondures, 1921 - Ciutat de Mèxic, Mèxic 2003)
«La tela de Penélope o quién engaña a quién»

Il·lustració:
La tornada d'Ulisses (Giorgio de Chirico)
"La tornada d'Ulisses"
Giorgio de Chirico
(Volos, 1888 – Roma, 1978)

Traducció:
Florentino Guiles
(Santiago de Xile, 1951)
«La tela de Penèlope o qui enganya a qui»
de l'obra original:

«La tela de Penélope o quién engaña a quién»

Augusto Monterroso

     Hace muchos años vivía en Grecia un hombre llamado Ulises (quien a pesar de ser bastante sabio era muy astuto), casado con Penélope, mujer bella y singularmente dotada cuyo único defecto era su desmedida afición a tejer, costumbre gracias a la cual pudo pasar sola largas temporadas.

          Dice la leyenda que en cada ocasión en que Ulises con su astucia observaba que a pesar de sus prohibiciones ella se disponía una vez más a iniciar uno de sus interminables tejidos, se le podía ver por las noches preparando a hurtadillas sus botas y una buena barca, hasta que sin decirle nada se iba a recorrer el mundo y a buscarse a sí mismo.

          De esta manera ella conseguía mantenerlo alejado mientras coqueteaba con sus pretendientes, haciéndoles creer que tejía mientras Ulises viajaba y no que Ulises viajaba mientras ella tejía, como pudo haber imaginado Homero, que, como se sabe, a veces dormía y no se daba cuenta de nada.

ooO0Ooo


Referència:
Monterroso, Augusto.
«La tela de Penèlope o qui enganya a qui».
(La tela de Penélope o quién engaña a quién)
Traducció: Guiles, Florentino.
Lo Càntich. N.14. Símil, 2012.
Març - Abril, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
ISSN 2014-3036-N.13

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]