«La tela de Penèlope o qui enganya a qui» (La tela de Penélope o quién engaña a quién) Augusto Monterroso Traducció: Florentino Guiles Il·lustració: Giorgio de Chirico

La tela de Penèlope o qui enganya a qui

          Fa molts anys vivia a Grècia un home anomenat Ulisses (qui tot i ser ser bastant savi era molt astut), casat amb Penèlope, dona bella i singularment dotada amb l'únic defecte de la seva desmesurada afició a teixir, costum gràcies al qual va poder passar sola llargues temporades.

          Diu la llegenda que en cada ocasió en què Ulisses amb la seva astúcia observava que malgrat les seves prohibicions ella es disposava una vegada més a iniciar un dels seus interminables teixits, se li podia veure a les nits preparant d'amagat les seves botes i una bona barca, fins que sense dir-li res s'anava a recórrer el món i a buscar-se a si mateix.

          D'aquesta manera ella aconseguia mantenir-lo allunyat mentre coquetejava amb els seus pretendents, fent-los creure que teixia mentre Ulisses viatjava i no que Ulisses viatjava mentre ella teixia, com va poder haver imaginat Homer, que, com se sap, de vegades dormia i no s'adonava de res.

Augusto Monterroso
(Tegucigalpa, Hondures, 1921 - Ciutat de Mèxic, Mèxic 2003)
«La tela de Penélope o quién engaña a quién»

Il·lustració:

"La tornada d'Ulisses"
Giorgio de Chirico
(Volos, 1888 – Roma, 1978)

Traducció:
Florentino Guiles
(Santiago de Xile, 1951)
«La tela de Penèlope o qui enganya a qui»
de l'obra original:

«La tela de Penélope o quién engaña a quién»

Augusto Monterroso

     Hace muchos años vivía en Grecia un hombre llamado Ulises (quien a pesar de ser bastante sabio era muy astuto), casado con Penélope, mujer bella y singularmente dotada cuyo único defecto era su desmedida afición a tejer, costumbre gracias a la cual pudo pasar sola largas temporadas.

          Dice la leyenda que en cada ocasión en que Ulises con su astucia observaba que a pesar de sus prohibiciones ella se disponía una vez más a iniciar uno de sus interminables tejidos, se le podía ver por las noches preparando a hurtadillas sus botas y una buena barca, hasta que sin decirle nada se iba a recorrer el mundo y a buscarse a sí mismo.

          De esta manera ella conseguía mantenerlo alejado mientras coqueteaba con sus pretendientes, haciéndoles creer que tejía mientras Ulises viajaba y no que Ulises viajaba mientras ella tejía, como pudo haber imaginado Homero, que, como se sabe, a veces dormía y no se daba cuenta de nada.

ooO0Ooo

Referència:

Monterroso, Augusto.
«La tela de Penèlope o qui enganya a qui».
(La tela de Penélope o quién engaña a quién)
Traducció: Guiles, Florentino.
Lo Càntich. N.14. Símil, 2012.
Març - Abril, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036