A la meva filla Maria quan tenia un any,
en temps de guerra
Se'ns acosten al ràfec les branques de l'avet
i, lluny, quin so pregon fa estremir la finestra?
És trista la muntanya al cor del fred,
i és trista aquesta olor de la pobra minestra.
Com la rel, com el fruit en la boira de l'hort,
damunt la sina clara vas nodrint-te, adormida,
i s'assembla al silenci de la mort
aquest tebi silenci de la vida.
Marià Manent
«A la meva filla Maria quan tenia un any, en temps de guerra»
(Barcelona, 1898-1988)
Fina Manent

Concurs ARC de Rapsodes 2012
Referència:
Fina Manent recita:
«A la meva filla Maria quan tenia un any,
en temps de guerra»
(Marià Manent)
Concurs ARC de Rapsodes 2012
Lo Càntich. N.14. Símil, 2012.
Març - Abril, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Fina Manent recita:
«A la meva filla Maria quan tenia un any,
en temps de guerra»
(Marià Manent)
Concurs ARC de Rapsodes 2012
Lo Càntich. N.14. Símil, 2012.
Març - Abril, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada