«Era a l'hivern...» (Era d’inverno...) Olindo Guerrini Traducció: Maria Àngels Zisis Il·lustració: Edvard Munch

"Hivern a Kragerö"
Edvard Munch

Era a l'hivern...

Era a l'hivern, tard, i estàvem
Assegutus al costat del foc, desconcertats,
I, parlant del temps, envermellien
com dos col·legials enamorats.

Ella inclinava els ulls al seu brodat,
Jo al sostre els tenia aixecats;
No es digués que tots dos observàvem
Sinó que tots dos érem observats.

I jo pensava —Per només un somriure
Et donaria l'enginy i les flors més belles
I la sang jove de les meves venes...—

Quan ella s'aixecà pàl·lida de sobte,
Les mans amagà entre els meus cabells
I —escolta— exclamà —t'estimo!—

Olindo Guerrini
(Forlì, Itàlia, 1845 – Bolonya, Itàlia, 1916)
«Era d’inverno...»
LXIV - Postuma

Il·lustració:
"Hivern a Kragerö"
Edvard Munch
(Løten, Noruega, 1863 - Ekely, Noruega, 1944)

Traducció:
Maria Àngels Zisis
(Tessalònica, Grècia, 1964)
«Era a l'hivern...»
de l'obra original:

«Era d’inverno...»

Olindo Guerrini

Era d’inverno, tardi, e sedevamo
Accanto al fuoco, soli, imbarazzati,
E, parlando del tempo, arrossivamo
Come due collegiali innamorati.

Ella chinava gli occhi al suo ricamo,
Verso il soffitto io li tenea levati;
Non si direbbe, eppur ci vedevamo
Meglio che se ci fossimo guardati.

Ed io pensava —Sol per un sorriso
Ti darei dell’ingegno i fior più belli
E il sangue giovanil delle mie vene...—

Quand’ella si levò pallida in viso,
Mi cacciò le due man dentro ai capelli
E —senti— rantolò —ti voglio bene!—

ooO0Ooo

Referència:

Guerrini, Olindo.
«Era a l'hivern...»
(Era d’inverno...)
Traducció: Zisis, Maria Àngels.
Lo Càntich. N.14. Símil, 2012.
Març - Abril, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036