"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Era a l'hivern...»
(Era d’inverno...)

Olindo Guerrini

Traducció:  Maria Àngels Zisis
Il·lustració:  Edvard Munch

Hivern a Kragerö (Edvard Munch)
"Hivern a Kragerö"
Edvard Munch


Era a l'hivern...


Era a l'hivern, tard, i estàvem
Assegutus al costat del foc, desconcertats,
I, parlant del temps, envermellien
com dos col·legials enamorats.

Ella inclinava els ulls al seu brodat,
Jo al sostre els tenia aixecats;
No es digués que tots dos observàvem
Sinó que tots dos érem observats.

I jo pensava —Per només un somriure
Et donaria l'enginy i les flors més belles
I la sang jove de les meves venes...—

Quan ella s'aixecà pàl·lida de sobte,
Les mans amagà entre els meus cabells
I —escolta— exclamà —t'estimo!—


Olindo Guerrini
(Forlì, Itàlia, 1845 – Bolonya, Itàlia, 1916)
«Era d’inverno...»
LXIV - Postuma


Il·lustració:
"Hivern a Kragerö"
Edvard Munch
(Løten, Noruega, 1863 - Ekely, Noruega, 1944)

Traducció:
Maria Àngels Zisis
(Tessalònica, Grècia, 1964)
«Era a l'hivern...»
de l'obra original:

«Era d’inverno...»

Olindo Guerrini

Era d’inverno, tardi, e sedevamo
Accanto al fuoco, soli, imbarazzati,
E, parlando del tempo, arrossivamo
Come due collegiali innamorati.

Ella chinava gli occhi al suo ricamo,
Verso il soffitto io li tenea levati;
Non si direbbe, eppur ci vedevamo
Meglio che se ci fossimo guardati.

Ed io pensava —Sol per un sorriso
Ti darei dell’ingegno i fior più belli
E il sangue giovanil delle mie vene...—

Quand’ella si levò pallida in viso,
Mi cacciò le due man dentro ai capelli
E —senti— rantolò —ti voglio bene!—

ooO0Ooo


Referència:
Guerrini, Olindo.
«Era a l'hivern...»
(Era d’inverno...)
Traducció: Zisis, Maria Àngels.
Lo Càntich. N.14. Símil, 2012.
Març - Abril, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]