![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
Entrevista a: Shaudin Melgar-Foraster
Per: Sandra Domínguez Roig
Shaudin Melgar-Foraster (Barcelona) escrigué el seu primer conte als sis anys i no ha deixat mai d'escriure. Fou ballarina i estudià arqueologia i literatura. Al Canadà, país on viu, obtingué un doctorat de la Universitat de Toronto. Actualment és professora al Glendon College de la Universitat de York. Fins ara ha publicat les novel·les El secret de L'oreneta (2011) i, en Edicions del Bullent, Més enllà del somni (2008), aquesta última publicada també en anglès com Beyond the Dream (2009), i Perduts a l'altre món (2012).
Un inquietant malson desvetlla l'Anna. Encara no ho sap, però ha estat una de les escollides per una misteriosa escomesa, trobar la resposta a un enigma que rau en el manuscrit de la interferència.
El que ella ignora es que el món en que es desperta quan somia ha transgredit al pla real, fins al punt que el mirall de l'institut és la porta oberta a MAI, un país en un món paral·lel al que constantment hi retornarà i per al que forjarà una amistat veraç amb l'Alison, la companya més popular de l'institut que rep les mateixes senyals que ella. Aquesta afinitat les unirà en l'aventura trepidant que es desnua des del principi en un país governat per dones. Aquestes Magues blanques de Mai seran les que guiaran l'Anna i l'Alison per a desxifrar els enigmes.
Dos mons paral·lels i reals que es barregen a salt de pàgina.
Un senyor cruel; EL Senyor de Rocdur, provoca l'esperit de lluita i de sacrifici.
L'adaptació social de l'immigrant, vindrà de la mà de Tam, la innocència que ens exposa la dura vida dels nous vinguts a falses terres promeses.
Aquesta és la història de l'ardida agudesa de dos adolescents que creuen fins al final poder canviar un món, i aquests son, només alguns dels ingredients que conformen una trilogia fascinant digna de transgredir a les pantalles. Aquesta història compleix fidelment el requisit més important de la literatura que no és altre que omplir-nos la vida de somnis i d'emocions instaurant la certesa que tot és possible, i elevar-nos d'un salt en un pla dimensional on l'amor per els altres encara és capaç de tot.
El que ella ignora es que el món en que es desperta quan somia ha transgredit al pla real, fins al punt que el mirall de l'institut és la porta oberta a MAI, un país en un món paral·lel al que constantment hi retornarà i per al que forjarà una amistat veraç amb l'Alison, la companya més popular de l'institut que rep les mateixes senyals que ella. Aquesta afinitat les unirà en l'aventura trepidant que es desnua des del principi en un país governat per dones. Aquestes Magues blanques de Mai seran les que guiaran l'Anna i l'Alison per a desxifrar els enigmes.
Dos mons paral·lels i reals que es barregen a salt de pàgina.
Un senyor cruel; EL Senyor de Rocdur, provoca l'esperit de lluita i de sacrifici.
L'adaptació social de l'immigrant, vindrà de la mà de Tam, la innocència que ens exposa la dura vida dels nous vinguts a falses terres promeses.
Aquesta és la història de l'ardida agudesa de dos adolescents que creuen fins al final poder canviar un món, i aquests son, només alguns dels ingredients que conformen una trilogia fascinant digna de transgredir a les pantalles. Aquesta història compleix fidelment el requisit més important de la literatura que no és altre que omplir-nos la vida de somnis i d'emocions instaurant la certesa que tot és possible, i elevar-nos d'un salt en un pla dimensional on l'amor per els altres encara és capaç de tot.
SD: Molt se n'ha parlat de la matèria del somni per a crear Literatura, en quin moment neix la idea primera i com la vas dur a la pràctica per abastir la trilogia?
Efectivament, el recurs del somni s'ha emprat molt; dins la literatura juvenil només cal recordar el clàssic Alícia al país de les meravelles. A més, quan dormim i somiem entrem en un terreny força enigmàtic, per tant no és estrany que la literatura en vagi plena. En el cas de Més enllà del somni hi ha un aspecte afegit: la novel·la va sorgir d'un somni recurrent que vaig tenir durant força temps i que em va intrigar molt; així que vaig decidir escriure Més enllà del somni a partir del meu somni. Podem dir, doncs, que el títol de la novel·la té un doble sentit.
Al començament només pensava en una novel·la, però de seguida em vaig adonar que per contar tota la història que tenia al cap em caldria escriure'n com a mínim dues. Quan ja acabava la primera vaig saber que hauria de ser una trilogia o, probablement, una tetralogia. I encara m'ho sembla.
SD: Parla'ns de L'Anna Roig i Manent, que té o tenia la Shaudin de l'Anna?, com projectes el personatge i com el perfiles per a crear una identitat?
El personatge de l'Anna se'm va presentar al somni, tot i que res no sabia d'ella. En començar a escriure la novel·la, i donar-li el nom d'Anna, vaig saber tot d'una qui era, d'on era i què hi feia al somni en una vall enmig d'una batalla de guerrers a cavall. S'assemblava a les fotografies de la meva mare quan era joveneta i la seva personalitat va resultar també ben semblant a la de la meva mare, amb alguna característica meva. Però així que s'anava desenvolupant adquiria trets que eren exclusius de l'Anna.
No projecto gaire els personatges, només uns detalls i aleshores deixo que es facin grans solets. Ells em guien a mi, no jo a ells. Hi ha personatges que havien de ser molt secundaris, però es van imposar fins a tenir un paper molt més rellevant del que m'esperava –el Cap de l'exèrcit de Rocdur o en Sàpid de Fosca en són bons exemples. Mentre escric, alhora que deixo que el personatge faci el seu camí, m'hi fico a dins; deu ser un procés similar al d'un actor amb el personatge que interpreta. M'interessen molt els personatges, i alguns me'ls estimo amb bogeria.
SD: Sempre he imaginat un país governat per dones, has traçat en “Mai” el país que t'agradaria?
Mai és un país encisador. De tots els països del món paral·lel de la novel·la, o novel·les, Mai és el que té menys versemblança en el nostre món: no té exèrcit i no hi ha ni crim ni violència; els maierans són persones educades i gentils que no desitgen riqueses materials; hi ha escolarització i habitatge decent per a tothom. I tal com comentes, Mai és un matriarcat. M'agradaria molt viure-hi, per tot el que he exposat i perquè és un país molt i molt bonic.
SD: El llibre és ple de, mitjançant el fil de la fantasia, realitats, com ara que l'Anna i l'Alison que son ben diferents a l'institut s'uneixen per una premissa per mi importantíssima: l'instint supervivència uneix les persones i trenca estereotips. Va ser intencionat crear l'Alison?
Sí, va ser intencionat. Em sembla que ha estat el personatge més premeditat de tots, i la vaig crear com a l'antítesi de l'Anna. L'Alison és una noia egoista i a qui totes li ponen, o així sembla perquè les persones som complexes i de vegades són només les circumstàncies que fan sortir uns trets o uns altres. Volia explorar el desenvolupament de l'Alison a través de la història, i alhora mostrar com dues noies tan diferents podien arribar a tenir una amistad de les bones. Tanmateix, el cas de l'Anna i l'Alison no és l'únic que trobem; tenim altres amistats que podrien semblar impossibles –pensem en el cas d'en Tam i la Tariana– i, fins i tot, enamoraments impensables en el context de l'altre món.
D'estereotips en volia trencar un munt. Des de crear el país prósper i molt civilitzat de Fosca habitat per gent negra, fins a tractar alguns temes de caire polític en una novel·la juvenil d'aventures. Però et podria fer una llarga llista d'estereotips que he volgut trencar, com ara defugir princeps i princeses, tan prevalents en els llibres de fantasia. Les meves novel·les, i no només les d'aquesta història, parteixen de gèneres literaris concrets; però un cop establertes les bases, subverteixo amb gran alegria tot el que em sembla.
SD: Potser hi ha molts nens de cabells verds, però introduir al Tam, com va sorgir?
En Tam, com l'Anna, va aparèixer al meu somni. Un nen que no es mostrava gaire clar i no podia entendre qui era. En recordar com volia tenir els cabells quan era petita, vaig donar-li més color a aquell nen amb uns cabells ben verds. Tot just li havia acolorit els cabells que el nen em va mirar i va dir: “Em dic Tam”, i aleshores vaig adonar-me que sempre l'havia conegut.
SD: I els paratges i Països formaven part del teu imaginari o t'has inspirat en llocs concrets?
Tot i que a Perduts a l'altre món la majoria dels esdeveniments succeixen al món paral·lel, a la primera novel·la Més enllà del somni una bona part de la història succeix al nostre món, al Canadà i a Catalunya. Així, doncs, aquests dos països són llocs ben concrets.
Més amunt comentava que dono molta llibertat als personatges. D'altra banda, el món paral·lel el controlo jo. És un món que vaig dissenyar a fons amb les característiques de cada país: clima, terreny, ciutats o pobles, vegetació, animals, recursos agrícoles o d'altres, història antiga, celebracions, arquitectura, cuina, armament (si el país en té), govern, societat, jocs... No tot ho trobem a les dues novel·les publicades, i molts aspectes dels països potser mai no sortiran, però m'ha ajudat molt a saber en tot moment com és l'altre món.
Vaig voler crear un món paral·lel amb aspectes del nostre, i alhora ben diferent. Un món amb trets que els lectors poguessin identificar fàcilment, com ara formes de govern o la immigració, però també amb altres aspectes que no se'ls esperessin. A tall d'exemple, a l'altre món parlen dues llengües –anglès a Gelgel i català a la resta de paísos–, la meva revolta és posar l'anglès com la llengua minoritaria i el català com la que domina. Tinc sempre els lectors molt presents i vull mantenir-los interessats; sorprendre'ls, endevinar les seves expectatives i aquí i allà anar per una altra banda, és per a mi primordial.
SD: Quant de temps et va dur escriure-la?
Vaig escriure els primers dotze capítols de Més enllà del somni durant més d'un any, tentinejant el terreny que encara era molt nou. Entre la novetat que era aquella novel·la i la feina a la universitat que m'ocupa gairebé totes les hores de la setmana, anava molt a poc a poc. Fins que vaig aconseguir tenir més hores lliures i vaig acabar la novel·la en un no res: els últims deu capítols en un mes. Revisar-la fou ràpid perquè jo reviso a bastament tot el que tinc escrit cada dos o tres capítols; un cop acabada la novel·la només poleixo els detalls.
Perduts a l'altre món ha estat un llarg procés: més de tres anys. La universitat em tenia ben enfeinada a tota hora i era dificilíssim trobar temps per a escriure. I amb el primer capítol m'hi vaig passar molts mesos fent recerca sobre tempestes i vaixells de vela; qui més em va ajudar fou un expert anglès en navegació a vela –va travessar l'Atlàntic tot sol! L'altre problema va ser haver de promocionar la meva primera novel·la per internet des del Canadà. Aquesta tasca se m'enduia tot el temps disponible. Aconseguir que es vengui una novel·la és infinitament més difícil i esgotador que escriure-la. Mai no m'ho hauria imaginat, però així és. I si escrius en català, però vius a l'altra banda de l'oceà, és un malson. Ha valgut la pena, però, i de passada he fet una colla d'amics magnífics.
Estimada Shaudin, moltes gràcies per respondre aquesta entrevista en nom de Lo Càntich.
Et desitgem que continuïs recollint tot l'èxit que et mereixes.
Efectivament, el recurs del somni s'ha emprat molt; dins la literatura juvenil només cal recordar el clàssic Alícia al país de les meravelles. A més, quan dormim i somiem entrem en un terreny força enigmàtic, per tant no és estrany que la literatura en vagi plena. En el cas de Més enllà del somni hi ha un aspecte afegit: la novel·la va sorgir d'un somni recurrent que vaig tenir durant força temps i que em va intrigar molt; així que vaig decidir escriure Més enllà del somni a partir del meu somni. Podem dir, doncs, que el títol de la novel·la té un doble sentit.
Al començament només pensava en una novel·la, però de seguida em vaig adonar que per contar tota la història que tenia al cap em caldria escriure'n com a mínim dues. Quan ja acabava la primera vaig saber que hauria de ser una trilogia o, probablement, una tetralogia. I encara m'ho sembla.
SD: Parla'ns de L'Anna Roig i Manent, que té o tenia la Shaudin de l'Anna?, com projectes el personatge i com el perfiles per a crear una identitat?
El personatge de l'Anna se'm va presentar al somni, tot i que res no sabia d'ella. En començar a escriure la novel·la, i donar-li el nom d'Anna, vaig saber tot d'una qui era, d'on era i què hi feia al somni en una vall enmig d'una batalla de guerrers a cavall. S'assemblava a les fotografies de la meva mare quan era joveneta i la seva personalitat va resultar també ben semblant a la de la meva mare, amb alguna característica meva. Però així que s'anava desenvolupant adquiria trets que eren exclusius de l'Anna.
No projecto gaire els personatges, només uns detalls i aleshores deixo que es facin grans solets. Ells em guien a mi, no jo a ells. Hi ha personatges que havien de ser molt secundaris, però es van imposar fins a tenir un paper molt més rellevant del que m'esperava –el Cap de l'exèrcit de Rocdur o en Sàpid de Fosca en són bons exemples. Mentre escric, alhora que deixo que el personatge faci el seu camí, m'hi fico a dins; deu ser un procés similar al d'un actor amb el personatge que interpreta. M'interessen molt els personatges, i alguns me'ls estimo amb bogeria.
SD: Sempre he imaginat un país governat per dones, has traçat en “Mai” el país que t'agradaria?
Mai és un país encisador. De tots els països del món paral·lel de la novel·la, o novel·les, Mai és el que té menys versemblança en el nostre món: no té exèrcit i no hi ha ni crim ni violència; els maierans són persones educades i gentils que no desitgen riqueses materials; hi ha escolarització i habitatge decent per a tothom. I tal com comentes, Mai és un matriarcat. M'agradaria molt viure-hi, per tot el que he exposat i perquè és un país molt i molt bonic.
SD: El llibre és ple de, mitjançant el fil de la fantasia, realitats, com ara que l'Anna i l'Alison que son ben diferents a l'institut s'uneixen per una premissa per mi importantíssima: l'instint supervivència uneix les persones i trenca estereotips. Va ser intencionat crear l'Alison?
Sí, va ser intencionat. Em sembla que ha estat el personatge més premeditat de tots, i la vaig crear com a l'antítesi de l'Anna. L'Alison és una noia egoista i a qui totes li ponen, o així sembla perquè les persones som complexes i de vegades són només les circumstàncies que fan sortir uns trets o uns altres. Volia explorar el desenvolupament de l'Alison a través de la història, i alhora mostrar com dues noies tan diferents podien arribar a tenir una amistad de les bones. Tanmateix, el cas de l'Anna i l'Alison no és l'únic que trobem; tenim altres amistats que podrien semblar impossibles –pensem en el cas d'en Tam i la Tariana– i, fins i tot, enamoraments impensables en el context de l'altre món.
D'estereotips en volia trencar un munt. Des de crear el país prósper i molt civilitzat de Fosca habitat per gent negra, fins a tractar alguns temes de caire polític en una novel·la juvenil d'aventures. Però et podria fer una llarga llista d'estereotips que he volgut trencar, com ara defugir princeps i princeses, tan prevalents en els llibres de fantasia. Les meves novel·les, i no només les d'aquesta història, parteixen de gèneres literaris concrets; però un cop establertes les bases, subverteixo amb gran alegria tot el que em sembla.
SD: Potser hi ha molts nens de cabells verds, però introduir al Tam, com va sorgir?
En Tam, com l'Anna, va aparèixer al meu somni. Un nen que no es mostrava gaire clar i no podia entendre qui era. En recordar com volia tenir els cabells quan era petita, vaig donar-li més color a aquell nen amb uns cabells ben verds. Tot just li havia acolorit els cabells que el nen em va mirar i va dir: “Em dic Tam”, i aleshores vaig adonar-me que sempre l'havia conegut.
SD: I els paratges i Països formaven part del teu imaginari o t'has inspirat en llocs concrets?
Tot i que a Perduts a l'altre món la majoria dels esdeveniments succeixen al món paral·lel, a la primera novel·la Més enllà del somni una bona part de la història succeix al nostre món, al Canadà i a Catalunya. Així, doncs, aquests dos països són llocs ben concrets.
Més amunt comentava que dono molta llibertat als personatges. D'altra banda, el món paral·lel el controlo jo. És un món que vaig dissenyar a fons amb les característiques de cada país: clima, terreny, ciutats o pobles, vegetació, animals, recursos agrícoles o d'altres, història antiga, celebracions, arquitectura, cuina, armament (si el país en té), govern, societat, jocs... No tot ho trobem a les dues novel·les publicades, i molts aspectes dels països potser mai no sortiran, però m'ha ajudat molt a saber en tot moment com és l'altre món.
Vaig voler crear un món paral·lel amb aspectes del nostre, i alhora ben diferent. Un món amb trets que els lectors poguessin identificar fàcilment, com ara formes de govern o la immigració, però també amb altres aspectes que no se'ls esperessin. A tall d'exemple, a l'altre món parlen dues llengües –anglès a Gelgel i català a la resta de paísos–, la meva revolta és posar l'anglès com la llengua minoritaria i el català com la que domina. Tinc sempre els lectors molt presents i vull mantenir-los interessats; sorprendre'ls, endevinar les seves expectatives i aquí i allà anar per una altra banda, és per a mi primordial.
SD: Quant de temps et va dur escriure-la?
Vaig escriure els primers dotze capítols de Més enllà del somni durant més d'un any, tentinejant el terreny que encara era molt nou. Entre la novetat que era aquella novel·la i la feina a la universitat que m'ocupa gairebé totes les hores de la setmana, anava molt a poc a poc. Fins que vaig aconseguir tenir més hores lliures i vaig acabar la novel·la en un no res: els últims deu capítols en un mes. Revisar-la fou ràpid perquè jo reviso a bastament tot el que tinc escrit cada dos o tres capítols; un cop acabada la novel·la només poleixo els detalls.
Perduts a l'altre món ha estat un llarg procés: més de tres anys. La universitat em tenia ben enfeinada a tota hora i era dificilíssim trobar temps per a escriure. I amb el primer capítol m'hi vaig passar molts mesos fent recerca sobre tempestes i vaixells de vela; qui més em va ajudar fou un expert anglès en navegació a vela –va travessar l'Atlàntic tot sol! L'altre problema va ser haver de promocionar la meva primera novel·la per internet des del Canadà. Aquesta tasca se m'enduia tot el temps disponible. Aconseguir que es vengui una novel·la és infinitament més difícil i esgotador que escriure-la. Mai no m'ho hauria imaginat, però així és. I si escrius en català, però vius a l'altra banda de l'oceà, és un malson. Ha valgut la pena, però, i de passada he fet una colla d'amics magnífics.
Estimada Shaudin, moltes gràcies per respondre aquesta entrevista en nom de Lo Càntich.
Et desitgem que continuïs recollint tot l'èxit que et mereixes.
Sandra Domínguez Roig
«Entrevista a: Shaudin Melgar Foraster»
Referència:
Domínguez Roig, Sandra.
«Entrevista a: Shaudin Melgar-Foraster»
Lo Càntich. N.14. Símil, 2012.
Març - Abril, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Domínguez Roig, Sandra.
«Entrevista a: Shaudin Melgar-Foraster»
Lo Càntich. N.14. Símil, 2012.
Març - Abril, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
10 [ Comentar aquesta entrada ]:
Ha estat fasconador endinsar-me en aquesta històriaQ, mil gràcies pels moments emocionants que m'has fet passar.
Una abraçada-
Una bona entrevista per uns llibres excel.lents. Gràcies a les dues.
M'alegra veure que poc a poc van tenint presència als mitjans una escriptora i uns llibres que s'ho mereixen amb escreix.
Gràcies Lo Càntich.
Bona entrevista. Hem d'ajudar tots plegats a potenciar escriptors com la Shaudin, que són de gran nivell però ho tenen molt difícil en escriure en català i, per postres, viure a l'altre banda del món.
Recomano les obres a tothom. No us en penedireu.
Felicitats a l'autora, per aportar la seva imaginació i el seu esforç, dedicant-se al difícil i necessari món creatiu de la literatura juvenil.
Segur que els meus néts estaran encantats de llegir els seus llibres.
Elvira.
Enhorabona Shaudin! He trobat l’ introducció inicial i la entrevista força interessant. Als que coneixem la teva trajectòria ens ha fet molta il•lusió llegir-ho i als que no et coneixen encara els animarà a endinsar-se en la lectura. Una abraçada!
M'agradat molt poguer llegir aquesta entrevista; Shaudin,et mereixes tot l'èxit del món.Tura.
He llegit amb molt d'interès aquesta entrevista que m'ha encomanat unes ganes enormes de passejar-me per aquests països imaginaris i compartir amb els protagonistes les seves aventures.
Gràcies, Shaudin, per crear-nos un món paral·lel en el qual poder evadir-nos dels nostres problemes reals encara que sigui per poc temps, i gràcies a la Sandra per fer possible l'entrevista. És una novel·la que promet molt, com tot el que escriu la Shaudin.
Entrevistes com aquesta animen la gent a comprar un llibre. Esperem amb impaciència l'arribada de la tercera novel·la.
és una bona entrevista d'una lletraferida que viu lluny de la terra i que no deixa d'escriure en la nostra llengua
Publica un comentari a l'entrada