Tardor a Viladrau
Com grans monedes d'or, d'un or prim i lleuger,
cauen les fulles dels til·lers, gronxades
en el sol de novembre. El jardí té
un fregadís d’abril de sedes oblidades.
Avui no duus oreig, tardor suau, no esbulles
les agulles dels cedres vora la pluja d'or.
Tenen com una pau joiosa aquestes fulles
morint-se,i mig sospiren: ”res no mor”.
Fins al peu del grans cedres es daura l'ombradiu
d'aquest jardí tancat, reclòs com una illa.
Cada fulla, en silenci, caient tranquil·la, diu:
“La vida passa, es fon, i torna i brilla".
Marià Manent
(Barcelona, 1898-1988)
«Tardor a Viladrau»
Enric Gassol

Concurs ARC de Rapsodes 2012
Referència:
Enric Gassol recita:
«Tardor a Viladrau»
(Marià Manent)
Concurs ARC de Rapsodes 2012
Lo Càntich. N.14. Símil, 2012.
Març - Abril, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Enric Gassol recita:
«Tardor a Viladrau»
(Marià Manent)
Concurs ARC de Rapsodes 2012
Lo Càntich. N.14. Símil, 2012.
Març - Abril, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada