Dona adormida
Tot de boires de tedi t'han velat la mirada
i la son t'ha posat més dolcesa en els ulls.
S'inicia un desmai de tendresa en els rulls
que s'enduien tot l'or de la tarda morada.
S'estremia la cambra de mirar-te tan nua
i la lluna et vesteix amb domassos d'argent.
Tens glaçat en el llavi un sospir innocent
i de veure't tan blanca el desig ja s'afua.
El silenci quiet es desfà en harmonies.
Ara enyoro aquell blau submarí que escondies
i la sina turgent, entre el rosa i el malva...
Ja s'irisen els somnis sota l'arc de les celles...
Va marcint-se la nit... T'obriré les parpelles
i serà com si obrís les finestres de l'alba...
Josep Janés i Olivé
(L'Hospitalet de Llobregat, 1913 - Els Monjos, Alt Penedès, 1959)
«Dona adormida»
Elies Villalonga Fernández

Concurs ARC de Rapsodes 2012
Referència:
Elies Villalonga Fernández recita:
«Dona adormida»
(Josep Janés i Olivé)
Concurs ARC de Rapsodes 2012
Lo Càntich. N.14. Símil, 2012.
Març - Abril, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Elies Villalonga Fernández recita:
«Dona adormida»
(Josep Janés i Olivé)
Concurs ARC de Rapsodes 2012
Lo Càntich. N.14. Símil, 2012.
Març - Abril, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada