"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«El triangle»

Sergi G. Oset

Il·lustració:  Toni Arencón i Arias

La mirada del gat (Toni Arencón i Arias)

El triangle


          —Fuuuuuuuuu! —bufo a l'Aaron, però ell segueix a la seva, endrapant del plat de la Xica la saborosa barreja de gall dindi i tonyina.

          No em deixa altre opció. Amb una mà aparto la gateta, que es queixa amb un miol desconcertat; amb l'altre mullo els dits en el got d'aigua. Esquitxo l'Aaron un parell de vegades, fins que aquest entén el missatge i fuig corrents. S'atura en el passadís, llepant-se una pota.

          —Gatot dolent! Tu ja has menjat la teva ració, no tens per què robar la de la Xica.

          No puc enfadar-me gaire estona amb ell. El seu aspecte molsut, les petites orelles caigudes, i els ulls permanentment enfurrunyats em desmunten.

          —Ets una bola —li etzibo, com si fos el pitjor dels menyspreus.

          La Xica em colpeja els turmells amb el seu caparró, com faria un rinoceront embogit. Es deixa caure sobre els peus, mostrant-me la seva panxona rodona.

          Em distrec fregant aquella pell suau i esponjosa, i l'Aaron ho aprofita per passar esperitat i llençar-li una urpada. La Xica es retorça i marxa espantada.

          —Prou!, no fa cap gràcia —el gat de raça escocès juga a ignorar-me, ajagut damunt el sofà.

          —Ai! La meva pobreta nena. Què t'ha fet aquest salvatge? —l'agafo en braços per tranquil·litzar-la. L'acaricio com faria amb un nadó. Torno al sofà i la poso sobre la meva faldilla, raspallant-la amb suavitat. Emet un ronc-ronc d'aprovació que em relaxa.

          «Crac, crac, crac».
          Em giro per trobar l'Aaron enfonsant les urpes rítmicament en el sofà. Una pota després de l'altre, sense aturar-se, guaitant-me fixament. Com refregant-m'ho per la cara.

          —No! —el meu to pretén ser ferm i segur. La indiferència que mostra, revela el meu fracàs.

          —Vinga, vine amb la mama —intento ser conciliadora. M'atanso per agafar-lo, però aconsegueix esmunyir-se— tu mateix, valent.

          Apujo el volum del serial de la tele. Els diumenges de pluja com avui, són per mandrejar a casa. Intento centrar-me en l'argument, per tal de no adormir-me.

          —Marra-miauuuuu!

          Desperto amb un sobresalt. La Xica salta de la faldilla fent un bot. Ara tinc a sobre una bola de pèl enorme, que m'observa empipada a dos centímetres del nas, els ulls oberts com taronges. L'Aaron emet un rondineig baix i greu de baríton germànic.

          —Sí, sí. Sóc teva —mormolo derrotada, acariciant-li el pelatge curt i elàstic.


Sergi G. Oset
«El triangle»
(Barcelona, 1972)

Il·lustració:
'La mirada del gat (Toni Arencón i Arias)'
"La mirada del gat"
Toni Arencón i Arias
(El Prat de Llobregat, 1963)


Referència:
G. Oset, Sergi
«El triangle».
Lo Càntich. N.14. Símil, 2012.
Març - Abril, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036

1 [ Comentar aquesta entrada ]:

Alain Cadou ha dit...

Un relat on es demostra que de qualsevol fet, gairebé quotidià, es pot crear una història. No cal buscar l'extremisme ni sobre-actuar (en literatura seria sobre-escriure). Únicament cal escriure històries.

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]