"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«El llac de les ànimes»
Vicenç Ambrós i Besa
La Busca Edicions

El llac de les ànimes (Vicenç Ambrós i Besa)

El llac de les ànimes
Vicenç Ambrós i Besa

La Busca Edicions


Cinc anys després de Mort al paradís i de Des de la mort amb amor, Vicenç Ambrós i Besa publica la seva tercera novel·la breu, titulada El llac de les ànimes (XIX Premi Joan Marquès Arbona, dels Premis Literaris Vall de Sóller).

La frase críptica d’una dona impossibilitada i prostrada al llit d’un geriàtric és el punt de partida d’aquesta història, el primer pas cap al plantejament d’un misteri que gira entorn dels últims mesos de vida de l’escriptora Ceci Vidal. Amb l’ajuda d’un nebot que es dedica a la investigació privada, Jaume Mainard, un home jubilat, observador, curiós i sense grans preocupacions, intentarà unir les peces d’un trencaclosques que esdevé cada vegada més absorbent, complex i, sobretot, inquietant.

El llac de les ànimes
(fragment)

     [...] Després d’acomiadar-me de la Maite, vaig tornar-me’n a casa amb el llibre a les mans. Era primet i d’una escriptora que desconeixia, encara que no presumiré de cap bagatge literari. Llegeixo poc i només llibres d’història o geografia –qui ho diria que em van fer patir tant, de jovenet, aquestes matèries!

     Es tractava d’una novel·la titulada Eterna solitud i l’autora, Ceci Vidal, apareixia retratada a la solapa. Se la veia una senyora extravagant, amb un pentinat de tons morats i una expressió que semblava còmica. A la contraportada hi havia la foto d’una barroca posta de sol i una breu referència argumental. La història versava sobre un matrimoni de mitjana edat que, en el desesperat intent de criar un fill, recorrien a l’adopció internacional.

     Vaig airejar les pàgines passant el dit polze pel tall. El llibre es va quedar obert a la meitat, entre dos fulls separats per un trosset de cartolina. Es tractava d’un recordatori de funeral. Gens ostentós i molt bonic, per cert. A l’exterior hi havia la fotografia d’un caminoi voltat d’arbres frondosos. Es veien uns camps a punt de segar i un cel blavíssim, sense cap núvol. La part de dins contenia algunes dades biogràfiques i quatre versos molt emotius:

          ...I percebrem amb nitidesa un altre port,
          el del vast horitzó de l’esdevenidor.
          L’albada erosionarà la faç de la mort
          amb la promesa d’un món esperançador.

     Em sorprenia que la Maite no n’hagués dit res, de tot plegat; li degué costar un gran esforç, això de contenir la manefleria!

     Em vaig fixar en les tres inicials que figuraven al peu de l’estrofa: CVE. Les sigles encaixaven amb el nom de la difunta, el mateix nom que hi havia als crèdits del llibre: Cecília Vidal i Escofet.

     Barcelona, vint-i-nou de gener de 1958. Lluçà, dos d’octubre de 2009. Vídua de José María Toldos Utrera. La seva filla Isolda, el jove Martí Tubau, les germanes Rosa i Carmina, cunyats, nebots, cosins i tota la família us agraeixen la companyia que els heu fet en el dol i en la pregària. Barcelona, quatre d’octubre de 2009.

     El nom em resultava indiferent, encara que si havia publicat algun llibre no era pas una perfecta desconeguda. L’escrit de la solapa em va proporcionar una mica més d’informació. Havia estudiat Humanitats a la Universitat de Barcelona i Ciències Polítiques a la Universitat Oberta de Catalunya. Es va donar a conèixer amb una obra titulada A l’ombra de les papallones, premiada en un certamen local. Al cap d’uns quants anys va resultar finalista dels premis Sant Jordi i Prudenci Bertrana gràcies a Crònica d’una traïció i Un crim incomplet. Havia publicat cinc novel·les “molt aclamades pel públic” i quatre reculls de poemes.

     Just abans del pròleg hi constava una dedicatòria manuscrita amb lletra atapeïda i poc llegible, però força extensa: “A l’Antònia Jové, com a mostra de reconeixement pel suport incondicional en la preparació de la meva propera novel·la. L’escriuré desitjant que totes les ànimes del món puguin descansar”. [...]


Vicenç Ambrós i Besa
(Berga, 1982)

'El llac de les ànimes (Vicenç Ambrós i Besa)'
"El llac de les ànimes"
Vicenç Ambrós i Besa


Culturàlia


Referència:
Culturàlia:
«El llac de les ànimes»
Vicenç Ambrós i Besa
(Viena Edicions)
Lo Càntich. N.14. Símil, 2012.
Març - Abril, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]