![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
Eclipsi de cor
Un altre eclipsi total dins del meu cor,
el darrer somni trencat i perdut en un revolt;
un últim afany malmès, oblidat i al vent dissolt
i un altre miratge humit en el camí cap a la mort.
Però tant se val el dolor si queden forces
per mantenir el coratge i lluitar de cara al vent,
i navegar per ser feliç o per morir en l’intent,
defugint tota mena de reclams i ombres fal·laces.
No hem de pensar en l’impossible enmig del mar,
sempre queda l’esperança al fons del pot
i quan menys t’ho pensis pots trobar en un illot
el paradís de pau i allí qui et pugui desarmar:
Un esperit net envoltat de belles ànimes
que vulgui plorar de cor les teves llàgrimes.
Josep-Lluís Suelves
«Eclipsi de cor»
"E d C"
Esmeralda Vallverdú
(Barcelona, 1985)
Referència:
Suelves, Josep-Lluís.
«Eclipsi de cor»
Lo Càntich. N.14. Símil, 2012.
Març - Abril, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Suelves, Josep-Lluís.
«Eclipsi de cor»
Lo Càntich. N.14. Símil, 2012.
Març - Abril, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
1 [ Comentar aquesta entrada ]:
Un poema molt tendre, que neix del dolor però que capgira... perquè... sempre queda l'esperança.
Publica un comentari a l'entrada