"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Aixoplucs»

Glòria Calafell

Il·lustració:  Pierre Auguste Renoir

Ram de flors de primavera (Pierre Auguste Renoir)

Aixoplucs


Ara és demà. No escalfa el foc de l’ahir
Ni el foc d’avui. Haurem de fer foc nou.

Miquel Martí i Pol

Ara que l'auró esponerós canvia
el verd pel roig i el capvespre s’ha fos;
arraulit al cor del rebuig, no dorms;
vetlles frisós al fogall del record.

L'ombra desperta
a la tardor quieta.
L'aire és perfum.


Després del canvi, no retorna res
i tu, de mar a bosc de serra, vius
l'ahir com l'avui sota l'averany
d’un demà de glaç insonoritzat.

Mancat d'oïda,
trepitges la brostada
i castres branques.


Ni quan es clouen llavis i paraules,
t'adones que no hi ha temps a perdre.
Vents càlids s'albiren dellà el llindar
i jo t'espero per obrir-los la porta.

L'au es deleix
pel raig d’or de l'albada
i encén el vespre.


Amb la veu nua, restarem plegats
a l'únic so que fou dels nostres i és nostre.
Ara és el foc de l'avui. Escalfem-nos.
De l'ahir sols fan servei les guspires.

A la fredor,
la llar ens aixopluga
sense cap ombra.


Glòria Calafell
(Barcelona, 1947)
«Aixoplucs»

Il·lustració:
'Ram de flors de primavera (Pierre Auguste Renoir)'
"Ram de flors de primavera"
Pierre Auguste Renoir
(Llemotges, 1841-1919)


Referència:
Calafell, Glòria.
«Aixoplucs»
Lo Càntich. N.14. Símil, 2012.
Març - Abril, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036

1 [ Comentar aquesta entrada ]:

Maria Salvà i Ferrer ha dit...

Un poema realment preciós!

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]