«Aixoplucs» Glòria Calafell Il·lustració: Pierre Auguste Renoir

Aixoplucs

Ara és demà. No escalfa el foc de l’ahir
Ni el foc d’avui. Haurem de fer foc nou.
Miquel Martí i Pol

Ara que l'auró esponerós canvia
el verd pel roig i el capvespre s’ha fos;
arraulit al cor del rebuig, no dorms;
vetlles frisós al fogall del record.

L'ombra desperta
a la tardor quieta.
L'aire és perfum.

Després del canvi, no retorna res
i tu, de mar a bosc de serra, vius
l'ahir com l'avui sota l'averany
d’un demà de glaç insonoritzat.

Mancat d'oïda,
trepitges la brostada
i castres branques.

Ni quan es clouen llavis i paraules,
t'adones que no hi ha temps a perdre.
Vents càlids s'albiren dellà el llindar
i jo t'espero per obrir-los la porta.

L'au es deleix
pel raig d’or de l'albada
i encén el vespre.

Amb la veu nua, restarem plegats
a l'únic so que fou dels nostres i és nostre.
Ara és el foc de l'avui. Escalfem-nos.
De l'ahir sols fan servei les guspires.

A la fredor,
la llar ens aixopluga
sense cap ombra.

Glòria Calafell
(Barcelona, 1947)
«Aixoplucs»

Il·lustració:

"Ram de flors de primavera"
Pierre Auguste Renoir
(Llemotges, 1841-1919)

Referència:

Calafell, Glòria.
«Aixoplucs»
Lo Càntich. N.14. Símil, 2012.
Març - Abril, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036