"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Ventall d'haikus»
Anna Rispau i Falgàs
Editorial Meteora

Ventall d'haikus (Anna Rispau i Falgàs)

Ventall d'haikus
Anna Rispau i Falgàs

Editorial Meteora
ISBN 978-84-92874-58-3
80 pàg | 16x20cm | Rústica | 14.00€

Pròleg
Carles Duarte
Il·lustracions interiors:
Carles Duarte - Ferran Planell - Ferran d'Armengol
Ramon Navarro Bonet - Montse Assens - Núria Claverol i Català
Marga Cruz - Jaume Pàmies - Joan Pasqual
Toni Arencón i Arias - Pilar Campmany i Piqué


Començaré pel final. Si tu, lector o lectora, tens la sort de disposar d’un exemplar de Ventall d’haikus, d’Anna Rispau i Falgàs, pots estar ben segur que entre les teves mans es troba una petita joia literària. Però per ser conseqüent, intentaré defensar i aprofundir aquesta informació.

L’haiku, com bé sabeu, és una bella forma poètica d’origen japonès estructurada en 17 síl·labes que hom disposa en versos de 5 – 7 – 5 síl·labes. Però deixant de banda aquest aspecte formal, el que captiva de l’haiku a tothom qui s’hi endinsa per primer cop és la perfecta simbiosi d’imatge i paraula, la increïble força que pren el silenci com a mitjà d’expressió, la condensació de sensacions que es mostren i alhora l’extrem minimalisme, el rebuig de qualsevol besllum d’artificiositat.

Evidentment s’ha escrit molt sobre els haikus i el que acabo de dir és un resum molt sintetitzat, una breu explicació que només pretén marcar unes mínimes pautes i així indicar que, en aquesta forma poètica, res no és sobrer i cada mot es nua al següent amb precisió i, si m’ho permeteu, preciosisme. O bé, com diria la mateixa autora, Anna Rispau:

Cada vers tensat
és una vela hissada
que llisca rebel.

L’Anna Rispau, en aquest magnífic recull Ventall d’haikus, s’endinsa en les aigües d’un mar que esdevé vida i es deixa bressolar per les onades, onades-sentiments, que són les paraules. Es despulla d’encotillaments i convencionalismes i cerca, així com ho feia Josep Pla en la seva narrativa, el mot escaient, la mesura justa d’expressió. Versos com Tràngol d’esgarips, badívola cala, Xàldigues d’ametistes, Brostam d’escuma i tants d’altres, en són un clar exemple.

He dit que l’autora s’endinsa en el mar, però és aquest un mar que es duplica, que es multiplica. És el paisatge d’aigües calmes o braves que coneixem, sí, però també el mar de paraules que l’acullen per tal d’alimentar la seva pregona essència de poeta, i també el mar de sentiments que ens esquitxa amb cada vers, com gotes que ansiegen deixondir-nos de la contemplació buida i ens aboquen a la reflexió. I amb ella, a l’esperança.

Una paleta
de ressons ignots
amb regust d’esperança.

Els haikus que conformen aquest recull parlen, com no podia ser d’altra forma coneixent la trajectòria literària d’Anna Rispau, de la vida en majúscules. I rere aquest gran tema podem passejar pels recòndits esculls de l’ànima humana. De tal manera que viurem la melangia (L’atzur s’escola / per les minses clarianes. / El gris arrela), la basarda (Setge d’onades, / barrots fets de sal i por. / Els vents són botxins), el pas inexorable del temps (El temps s’escola / pel rellotge de sorra. / Fugen els dies), el desig d’estimar i ser estimat (Som assedegats / del maramic que ens bressa. / Balancí de blaus), i tants altres sentiments que sempre, o gairebé sempre, trobaran la seva veu dins la remor del mar i el silenci de la lluna.

A més, la present edició, bellament dissenyada per d’editorial Meteora, compta amb un interessant i enriquidor pròleg del poeta Carles Duarte, i també amb una desena d’il·lustracions (dibuixos, fotografies, pintures) de diversos artistes que han volgut col·laborar, amb la seva obra gràfica, a augmentar la vàlua ja consolidada del recull d’haikus.

Per tant i per acabar, torno a l’inici de la meva ressenya: si teniu la sort de disposar d’un exemplar de Ventall d’haikus, d’Anna Rispau i Falgàs, podeu estar ben segurs que entre les vostres mans es troba una petita joia literària. Gaudiu-la! I, com anuncia l’autora en l’haiku que precisament obre el recull, deixeu-vos dur per la il·lusió i el somni al llarg de la lectura.

El sol davalla,
les parpelles es clouen.
Comença el somni.

Sílvia Romero


'Ventall d'haikus (Anna Rispau i Falgàs)'
«Ventall d'haikus»
Anna Rispau i Falgàs
(Editorial Meteora)


Enllaços on parlen del "Ventall d'haikus":
"Ventall d'haikus" (bloc)
"tumateix-llibres"
"Tèrbol atzur" de Júlia Costa
La fulla del vent
"El Pensador" de Ferran Planell
Pàgina al facebook


Culturàlia


Referència:
Culturàlia:
«Ventall d'haikus»
Anna Rispau i Falgàs
(Editorial Meteora)
Lo Càntich. N.13. Dilogia, 2012.
Gener - Febrer, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
ISSN 2014-3036-N.13

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]