"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

«El seguien!!!»

Matilde Aragón

Il·lustració:  Esmeralda Vallverdú

Ombres blaves (Esmeralda Vallverdú)

El seguien!!!


          La nit era blava com el blau del vent. Caminava d'esquena al món. I va pressentir que el seguien. Ho va saber, encara sense sentir cap so que pogués confirmar la seva conclusió. Va intentar mantenir la calma, mesurant cada pas i cada esforç. Creuant carrers abandonats aturant-se en els passos de zebra i mirant a banda i banda abans de creuar. Però no n'hi havia prou. El seguien. Va decidir tallar per carrerons inhòspits, coberts de la broma del desmai. Ara a la dreta, ara a l'esquerra. Una cançó ressonava al seu interior:

Say goodbye to the girl you used to know.
Say hello to the woman you’ll never know.
To the woman you’ll never know...


          "Sempre en la meva ment... Sempre vas estar en la meva ment...". Sí, així era. Va deixar de caminar amb normalitat. Es va dedicar a realitzar salts, amb els dos peus molt junts, procurant no perdre l'equilibri. Després va començar a córrer...

* * * * *

          La seva ombra es va cansar d'aquells jocs absurds i el va abandonar. La nit era blava i ell va perdre el blau de la seva ombra. Ara camina vestit de gris.


Matilde Aragón
«El seguien!!!»

Il·lustració:
"Ombres blaves"
Esmeralda Vallverdú


Referència:
Aragón, Matilde
«El seguien!!!».
Lo Càntich. N.13. Dilogia, 2012.
Gener - Febrer, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
ISSN 2014-3036-N.13

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]