
El seguien!!!
La nit era blava com el blau del vent. Caminava d'esquena al món. I va pressentir que el seguien. Ho va saber, encara sense sentir cap so que pogués confirmar la seva conclusió. Va intentar mantenir la calma, mesurant cada pas i cada esforç. Creuant carrers abandonats aturant-se en els passos de zebra i mirant a banda i banda abans de creuar. Però no n'hi havia prou. El seguien. Va decidir tallar per carrerons inhòspits, coberts de la broma del desmai. Ara a la dreta, ara a l'esquerra. Una cançó ressonava al seu interior:
Say goodbye to the girl you used to know.
Say hello to the woman you’ll never know.
To the woman you’ll never know...
"Sempre en la meva ment... Sempre vas estar en la meva ment...". Sí, així era. Va deixar de caminar amb normalitat. Es va dedicar a realitzar salts, amb els dos peus molt junts, procurant no perdre l'equilibri. Després va començar a córrer...
* * * * *
La seva ombra es va cansar d'aquells jocs absurds i el va abandonar. La nit era blava i ell va perdre el blau de la seva ombra. Ara camina vestit de gris.
Matilde Aragón
«El seguien!!!»
"Ombres blaves"
Esmeralda Vallverdú
Referència:
Aragón, Matilde
«El seguien!!!».
Lo Càntich. N.13. Dilogia, 2012.
Gener - Febrer, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036

Aragón, Matilde
«El seguien!!!».
Lo Càntich. N.13. Dilogia, 2012.
Gener - Febrer, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada