"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

El cremat que flameja entre havaneres:
«Lola la tavernera»
- Carles Casanoves -

Pep Colomer Blanco
El cremat que flameja entre havaneres (Pep Colomer Blanco)
"A clar de nit, amb escates de moll, entotsolat, encisaré les ones. Pere Patxei, prepara'ns un cremat; beguem-lo i canviem el curs dels astres. Sorres d'amor. Mar fluix. Palpo records. S'acosten de puntetes els meus morts."

Joan Vinyoli
(El cremat)

Lola la tavernera


Ja de negra nit, buscant aixopluc, entra a la taberna,
el vent i la pluja van malmenant dies de tardor,
mariner jove, tibat i fort, amb fulard negre lligat al coll,
alt, roda-soques, perdona-vides i adulador.

Corre Lola, posem un got de vi i et cantaré una cançó.

I mentre li canta una havanera amb la guitarra,
ella mou el cul, balanceja els pits, xiscla una rialla,
i, mirant coqueta, pica l'ullet al noi de Calella,
gronxolant el cos, marcant el compàs d'aquella havanera.
El teu cos m'encén, el teu cos em pot, mulateta bella,
jo t'estimaré fins la fi del temps, si tu vols ser meva,
i la bella Lola llança el devantal
mans a la cintura, balla amb soltura pel seu amant.

Quan arriba el vespre la tabernera, encisadora,
espera el galant que com cada dia l'ha d'enamorar.
Amb la guitarra i un got de vi, cantarà al.legre tota la nit,
cançons de Cuba, cants de mulates i blau marí.

Corre Lola, posem un got de vi i et cantaré una cançó.

I mentre li canta una havanera amb la guitarra,
ella mou el cul, balanceja els pits, xiscla una rialla,
i, mirant coqueta, pica l'ullet al noi de Calella,
gronxolant el cos, marcant el compàs d'aquella havanera.
El teu cos m'encén, el teu cos em pot, mulateta bella,
jo t'estimaré fins la fi del temps, si tu vols ser meva,
i la bella Lola llança el devantal
mans a la cintura, balla amb soltura pel seu amant.
mans a la cintura, balla amb soltura pel seu amant.


Lletra:
Carles Casanovas i Rigall
(Palamós, 1954)
«Lola la tavernera»

Música:
Josep Bastons i Fàbrega
(Palafrugell, 1927)

--o0o--

Selecció:
Pep Colomer Blanco
El cremat que flameja entre havaneres (Pep Colomer Blanco)
"El cremat que flameja entre havaneres"



Referència:
Casanovas i Rigall, Carles.
«Lola la tavernera».
A: "El cremat que flameja entre havaneres".
Colomer Blanco, Pep.
Lo Càntich. N.13. Dilogia, 2012.
Gener - Febrer, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
ISSN 2014-3036-N.13

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]