"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Can Topazi»

Sergi G. Oset “Neville”

Secrets

Can Topazi


          Quan la nena va decidir investigar l’arbre genealògic de la família com a tesi doctoral de final de carrera, les alarmes van saltar a Can Topazi.
          —Ja ni ha prou!. Quan dic no, és no —va cridar el pare, donant un fort cop de puny sobre la taula, a l’hora de dinar.
          La mare i la filla acotaven el cap sobre la sopa, sense tenir esma per replicar.
          —Adámas, no cal que cridis —Corall intentava tranquil·litzar el seu home.
          —Tu no t’hi fiquis. Hi ha coses que és millor no tocar —Tot i l’evident enuig d’Adámas, el seu rostre era una màscara d’una blancor translúcida solcada per venes vermelles.
          La Maragda va fer un dèbil i últim intent:
          —Papa, però per què no?.
          —Perquè ho dic jo, i punt. Tinguem la festa en pau.
          Tots tres van tornar a la sopa, ja freda, i el tema es va donar per tancat.

          La Maragda, però, no va aturar el seu estudi, fent viatges d’amagat a l’arxiu municipal i indagant a Internet.
          I el que va descobrir la va deixar perplexa. Si els documents eren correctes, els seus avantpassats no eren humans i els seus orígens es remuntaven segles enrere fins a les ribes del riu Penner a l’Índia.
          Saber-se hereva d’una raça d’homes creats a partir de diamants no era una cosa gens comuna. Però com sempre li passava a la Maragda, amb la comprensió va arribar a acceptar els fets.
          Ara entenia molts dels trets que ella considerava excentricitats en la seva família.
          Començant per la duresa d’Adámas, el pare. La facilitat amb que li pujava la temperatura al Safir, el germà petit quan emmalaltia, l’estabilitat emocional de la seva mare, Corall, o les faccions romboïdals de la cara de tia Àgata.

          Maragda s’inspeccionava davant el mirall com si es veiés per primer cop. La llum del sostre es reflectia en els seus ulls dispersant-la en mil colors. Aquells ulls pels quals tants nois sospiraven i murmuraven que estaven disposats a matar.
          Va considerar des d’un nou angle, les paraules que sovint li deia la mare:
          —Nena, ets una joia.


Sergi G. Oset “Neville”
(Barcelona, 1972)
«Can Topazi»
Del recopilatori de relats:
Secrets (Diversos autors)
"Secrets"
Diversos autors

Col·lecció ARC
Revista de creació literària
Número 1 - Secrets - Gener, 2012
Associació de Relataires en Català (ARC)


Referència:
G. Oset, Sergi - "Neville".
«Can Topazi».
Lo Càntich. N.13. Dilogia, 2012.
Gener - Febrer, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
ISSN 2014-3036-N.13

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]