"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Avui ha mort Antoni Tàpies»

Josep Maria Fuster

Llibre i mans (Antoni Tàpies)
"Llibre i mans"
Antoni Tàpies


Avui ha mort Antoni Tàpies


     Avui, enmig del fred, ens ha arribat la notícia de la mort de l'artista Antoni Tàpies.

Autoretrat (Antoni Tàpies)
"Autoretrat"
Antoni Tàpies


     Antoni Tàpies i Puig (Barcelona, 13 de desembre de 1923 – Barcelona, 6 de febrer de 2012) ha estat catalogat com un dels principals exponents de l'informalisme, malgrat que ell preferia definir la seva obra com el resultat de la seva pròpia personalitat.

     Nascut en el si d'una família burgesa i catalanista, de tradició editorial i llebretera, la seva vocació artística neix als onze anys, en caure a les seves mans un número de la revista "D'Ací i d'Allà" (revista editada a Barcelona entre 1918 i 1936), dirigida aleshores per Carles Soldevila. Va ser el número extraordinari de Nadal, dedicat a l'art del segle XX, amb coberta de Joan Miró i contingut dedicat al Fauvisme, el Futurisme, el Purisme, el Neoplasticisme, el Contrustivicme i el Dada; amb reproduccions d'obres de Picasso, Matisse, Derain, Braque, Lipchitz, Gris, Chirico, Man Ray, Kandinsky, Severini, Duchamp i Brinkman, entre d'altres.

Revista 'D'Ací i d'Allà' - Vol. 22, Núm. 179 - Desembre, 1934
Revista 'D'Ací i d'Allà'
Vol. 22 - Núm. 179 - Desembre, 1934


     Aquesta predisposició es va veure accentuada per la llarga convalescència d'una malaltia pulmonar als 18 anys, durant la qual inicia els seus tempteigs artístics. Progressivament es dedica amb més intensitat al dibuix i a la pintura. En la dècada dels anys 1940 ja aconsegueix exposar les seves obres, les quals destaquen en la panoràmica artística del moment.

     Va ser un dels fundadors del moviment "Dau al Set", relacionat amb el surrealisme i el dadaisme, on van participar Joan Brossa, Modest Cuixart, Joan-Josep Tharrats, Joan Ponç, Arnau Puig i Juan-Eduardo Cirlot.

     "Dau al Set" és un moviment influït principalment pel dadaisme i el surrealisme, però que també es nodreix de múltiples fonts literàries, filosòfiques i musicals: descobreixen al místic mallorquí Ramon Llull, a la música de Wagner, Arnold Schönberg i el jazz, a l'obra artística de Gaudí i literària de Poe i Stéphane Mallarmé, a la filosofia de Nietzsche i l'existencialisme alemany, a la psicologia de Sigmund Freud i Carl Gustav Jung, etc. La seva pintura és figurativa, amb un marcat component màgico-fantàstic, així com un caràcter metafísic, de preocupació pel destí de l'home.

Endarrera aquesta gent (Antoni Tàpies)
"Endarrera aquesta gent"
Antoni Tàpies


     Enmarcat en les seves primeres obres dins de la corrent del surrealisme, va fer servir per primer cop el terme "informalisme" per parlar de "Signifiants de l'informel" (1950). El terme caracteritzarà a partir d'aquell momento les creacions pictòriques abstractes de la postguerra a Europa, amb paral·lelistme amb l'expressionisme abstracte nord-americà. L'informalisme permet la llibertat de l'atzar i de les matèries, del gest i de tota la concepció de la pintura, de la idea a l'obra. La "pintura matèrica" representa la creació a partir de qualsevol element: paper, cordes, cartró, fusta, metall...

     "Durant els anys cinquanta i seixanta anirà elaborant un seguit d’imatges, generalment extretes del seu entorn immediat, que apareixeran en les diferents etapes de la seva evolució. Sovint, una mateixa imatge, a més de ser representada de diverses maneres, tindrà una sèrie de significacions diferenciades que s’aniran superposant. El seu missatge se centra en la revaloració del que es considera baix, repulsiu, material (no és en va que Tàpies escull sovint temes tradicionalment tinguts per desagradables i fetitxistes, com poden ser un anus defecant, una sabata abandonada, una aixella, un peu i d’altres).

     A finals dels anys 60 i començament dels 70, el seu compromís polític contra la dictadura franquista s'intensifica, i les obres d'aquest període tenen un marcat caràcter de denúncia i de protesta."
(1)

Vermell amb cercle de matèria (Antoni Tàpies)
"Vermell amb cercle de matèria"
Antoni Tàpies


     L'any 1990 va inaugurar la Fundació Antoni Tàpies, amb la finalitat de potenciar l'art contemporani, en un edifici modernista de Domènech i Montaner. A la façana de l'edifici s'hi pot veure la seva obra, "Núvol i cadira".

     La reflexió sobre el dolor -físic i espiritual- i el pas del temps constitueixen la constant de les seves darreres obres.

     Entre els múltiples i prestigiosos premis i guardons que va rebre, destaquen el Premi de la UNESCO (1958), la Medalla d'Or de Belles Arts del Ministeri de Cultura d'Espanya (1981), el Premi de la Fundació Wolf de les Arts (1982), la Medalla d'Or de la Generalitat (1983), el Premi Príncep d'Astúries de les Arts (1990) i la Medalla d'or de l'Ajuntament de Barcelona (1992). L'any 1983 va ser nomenat Nomenat Officier de l'Orde des Arts et des Lettres de França, l'any 1996 Creu de l'Orde de Santiago de la República Portuguesa i l'any 2010 va ser nomenat Marquès de Tàpies pel Rei Joan Carles I.

Descansi en pau, Mestre Tàpies.

(1) Fundació Antoni Tàpies


Josep Maria Fuster
(Barcelona, 1928)
«Avui ha mort Antoni Tàpies»

Il·lustracions:
"Llibre i mans"
"Autoretrat"
"Endarrera aquesta gent"
"Vermell amb cercle de matèria"
Antoni Tàpies
(Barcelona, 1923 – 2012)

"Portada de la Revista 'D'Ací i d'Allà'"
Vol. 22 - Núm. 179 - Desembre, 1934
Joan Miró
(Barcelona, 1893 - Palma, 1961)


Referència:
Fuster, Josep Maria.
«Avui ha mort Antoni Tàpies»
Lo Càntich. N.13. Dilogia, 2012.
Gener - Febrer, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
ISSN 2014-3036-N.13

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]