"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

Al Sud del Gran Riu...
«Coses elevades i coses d'anar per casa»

Francesc Arnau i Chinchilla
Al Sud del Gran Riu... (Francesc Arnau i Chinchilla)


"Cròniques culturals del País Valencià".

Coses elevades i coses d'anar per casa (Il·lustració: Ramon Navarro Bonet)

Coses elevades i coses d'anar per casa


“Ho hauríem de fer més a sovint, açò.”
-Domingo Chinchilla-

Coses elevades i coses d’anar per casa (Domingo Chinchilla)
Portada del disc

          El dissabte dia 14 de gener, vaig assistir a la representació de “Coses elevades i coses d’anar per casa”, del meu cosí Domingo Chinchilla (text i veu) i el guitarrista Àlvar Carpi (música i veu). L’espectacle va tenir lloc al “Café del Duende”, local del Carrer del Túria de la ciutat de València, i estava anunciat com a la darrera representació d’una obra que duu més de deu anys representant-se, encara que una mica de forma esporàdica, sense tenir una continuïtat. Precisament, fou en aquest mateix local on es va estrenar el 7 de novembre del 2001, mentre que el disc, que és el que jo coneixia, va ser enregistrat dos anys més tard.

Coses elevades i coses d’anar per casa I
Fotos per gentilesa de Domingo Chinchilla

          Gràcies a conèixer el disc, que em va regalar el meu cosí quan el publicaren, on vaig trobar reminiscències d’alguna de les cançons de l’Ovidi Montllor i de la poesia més eròtica de l’Estellés, es pot dir que sabia per on anirien els trets. Tanmateix, haig de reconèixer que em va sorprendre la “mise-en-scène”, ja que l’espectacle aporta diàlegs, improvisacions, acudits i sorpreses, des del començament, on hi ha un actor que es presenta com a representant de l’espectador (una espècie de “friki”), i va contant amb pinzellades d’humor, la història de l’obra des de la seua estrena fins ara. Després apareixen els dos protagonistes, i el guitarrista també hi participa als diàlegs, que semblen com un matrimoni parlant de les seues coses, com posava en una ressenya de fa uns anys:

          “Cuinar, netejar, comprar, fer el llit, posar la rentadora, parar taula, veure la tele, arreplegar la roba, parlar per telèfon, planxar la roba, fer l’amor, guardar la roba... I amb tot, continuar dignes i estimar-se.”

          Sorprenent i apoteòsica va ser per mi, la simulació amb la post de planxar, com si fos una peli porno, i el Domingo dient que això ho havia vist al You Tube.

          També hi hagué la col·laboració d’un guitarrista que estava entre el públic, i acabàrem cantant la cançó tan coneguda que es cantava al final d’una de les revistes de la Lina Morgan, i que diu alguna cosa així com: “Agradecida y emocionada / solamente puedo decir: / ¡Gracias por venir!”

Coses elevades i coses d’anar per casa II

          Resumint, un espectacle diferent que barreja el Teatre, la Poesia, la Música i la Cançó, d’aquells que no es veuen tots els dies, i no ho dic perquè siga el meu cosí. Les lletres són càustiques, crítiques i molt àcides, frissant de vegades el porno dur, però amb un humor intel·ligent que no deixa ninot sense cap, que és com deu d’ésser (cal criticar el que ens sembla arcaic i banal, com potser el masclisme i trencar amb els tabús tan arrelats com ho és el sexe, que està present a tota l’obra). Destaque per la seua qualitat “La dona que vull...”, “Blues del teu cos”, “Hi ha un sexe educat...”, i la magnífica i eròtica “Tu anaves amb roba d’anar per casa...”, que acaba amb un propòsit que sempre fem quan tractem aquests temes amb la nostra parella: “Ho hauríem de fer més a sovint, açò”. I si parlem de la música, aquesta és molt bona, tant la que ha composat l’Àlvar Carpi per a l’ocasió, com les magnífiques i originals adaptacions, de les que destaque la B.S.O. de la pel·lícula “Missió Impossible”, i la da la popular nadala “El pequeño tamborilero”, que va popularitzar Raphael a la dècada dels setanta. També és molt bona la versió “canyera” del tema estrella de l’espectacle “Tu anaves amb roba d’anar per casa...”, amb la que van tancar l’espectacle.

Coses elevades i coses d’anar per casa III

          Després vaig estar raonant amb alguns dels meus cosins, que també anaren a la representació, i amb la tia Carmen, la mare del Domingo. Em va venir bé, per pujar una mica la moral i no caure a la “depre” post-vacances, després de gairebé un mes sense anar a treballar.

          El que cal ara és parir un altre per substituir-lo, cosa prou difícil amb tot el que està caient, perquè com cantaven fa més de vint anys el grup gallec “Golpes Bajos”, que eren uns autèntics il·luminats, aquests són mals temps per a la Lírica...

          Però no és impossible!


Cafè del Duende de la ciutat de València, disabte 14 de gener de l’any 2012

© Francesc Arnau i Chinchilla

--o0o--

Al Sud del Gran Riu:
«Coses elevades i coses d'anar per casa»
© Francesc Arnau i Chinchilla
(Godella, l'Horta Nord -País Valencià-, 1953)

Il·lustració:
Ramon Navarro Bonet


Francesc Arnau i Chinchilla,
col·laborador i articulista de Lo Càntich,
escriu habitualment al bloc:

Enllaç a L'espill de l'orb (Obre nova finestra)
L'espill de l'orb


De l'autor:

L'espill de l'orb
L'espill de l'orb
poemes


Referència:
Arnau i Chinchilla, Francesc.
«Coses elevades i coses d'anar per casa»
A: Al Sud del Gran Riu
Lo Càntich. N.13. Dilogia, 2012.
Gener - Febrer, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
ISSN 2014-3036-N.13

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]