"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Al safareig»

Sílvia Romero

Secrets

Al safareig


          Prop de l’aigua estancada les dues companyes miren la seva imatge reflectida. La veuen sense observar-la, per passar l’estona mentre esperen que arribin les dones a fer bugada.
          —Cada cop vénen més tard.
          —Tampoc no tenim res més a fer!
          —Parla per tu, que si això avui està avorrit me’n vaig a la riba del riu Aiguàs, que allà sempre la fan petar la Quima i la Laureta.
          —Quin parell, aquestes dues! —s’exclama tot canviant de postura per mirar-se de perfil—. Ja ho saps, el que expliquen d’elles?
          Interessada, la companya se li apropa, gairebé a tocar, disposada a escoltar una tafaneria:
          —Què? Què diuen de la Quima i la Laureta?
          —Ho comentaven l’altre dia la Joana i la Cesca aquí mateix: s’entenen.
          —Què vol dir “s’entenen”?
          —Sembles tanoca! —quasi crida mentre es posa, de nou, de cara a l’aigua per observar-ne la imatge—. Que són més que amigues, que hi ha marro... sexe! —crida al final en comprovar que l’altra sembla no entendre-la.
          —I un be negre amb potes rosses! —li escup indignada—. Que la Quima i la Laureta tenen un rotlle? Au, va! Això ho diu i ho pregona la Cesca als quatre vents perquè la Quima s’ha tirat el seu home.
          —Ara ets tu qui fuig d’estudi. Si l’home de la Cesca és un babau innocent que no sap fer ni la O amb un canuto!
          —El que tu diguis, però...
          —Sssshht! —la talla l’altra—. Crec que s’apropen.
          En aquell moment tres dones, carregades amb farcells de roba i cubells, baixen els dos esglaons que duen al safareig del poble. Una d’elles de seguida s’adona de qui hi ha prop de l’aigua, mirant-se la imatge reflectida a la superfície.
          —Ai, uix! Quin fàstic! —s’esgarrifa.
          —D’un temps ençà no ens traiem aquestes granototes del damunt. Fot-li amb el picador!
          —Sí, dona! I que em quedi la granota aixafada a la fusta.
          Però no tenen temps de res, perquè les dues granotes, d’un salt, xipollegen per l’aigua i tot seguit s’escapoleixen cap un racó, des d’on poden escoltar les tafaneries de safareig sense que ningú les molesti.


Sílvia Romero
«Al safareig»
Del recopilatori de relats:
Secrets (Diversos autors)
"Secrets"
Diversos autors

Col·lecció ARC
Revista de creació literària
Número 1 - Secrets - Gener, 2012
Associació de Relataires en Català (ARC)


Referència:
Romero, Sílvia.
«Al safareig».
Lo Càntich. N.13. Dilogia, 2012.
Gener - Febrer, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
ISSN 2014-3036-N.13

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]