"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

Univers de Poesia

Maria Rosa G. Zellweger
Univers de Poesia (Maria Rosa G. Zellweger)

Vint preguntes a:

José Luis García Herrera

Vint preguntes a:
José Luis García Herrera


José Luis García Herrera
"José Luis García Herrera"


Escrius:
   “...a ese nombre que un día,
cuando me despida de espaldas al sol,
acunará los sueños del niño que fui,
del niño que soy”.


1. Quan vas començar a escriure?
     Vaig començar molt jove. Ja als onze anys vaig obtenir el primer premi de poesia, a l’escola. I als voltants dels divuit anys quan vaig reconèixer que la poesia era quelcom més que una afició, que era una manera d'expressar els meus sentiments i comprendre el món.


Escrius:
   “Passen les ones i passen els anys. Tot,
menys nosaltres –diu el poeta–, perdura”.


2. Conserves el primer poema que vas escriure?
     No, no el conservo. Conservo poemes dels últims anys d'EGB. De quan tenia dotze i tretze anys. Tampoc no conservo el poema guanyador del meu primer premi. Recordo que parlava de l’amistat però li vaig perdre la pista.


Escrius:
   “In the morning, looking out from the balcony,
watching the lights of the bay,
the fishing boats moored, the masts
tearing the sky that is spying us
from the rounded island of the moon.”


3. Has escrit indistintament en castellà, en català i en anglès. Quines diferències trobes a l’hora d’expressar-te en una o altra llengua?
     Bé, tot ha estat una mena com d’aprenentatge natural. Vaig començar escrivint en castellà perquè és la meva llengua materna. I per tant, sempre m’he trobat molt còmode. A escriure en català em vaig llançar fa cinc anys. Em va costar una mica al principi. Però era una faceta –la d’autor bilingüe- que volia explorar i explotar. Dues llengües que m’estimo perquè són meves. Ara escric poesia en català amb la mateixa naturalitat que ho faig en castellà. És només qüestió de motivacions. Hi ha temes o poemes que sento que han de ser en una o un altra llengua. En canvi, escriure en anglès m’exigeix molt, encara estic en una fase prou inicial. Però m’agrada molt la sonoritat de la llengua anglesa.


Escrius:
   “Darrera els vidres no veig més
que el meu rostre reflectit contra la foscor
d’aquest mar negre envoltat de nit”.


4. Els escriptors muden de pell?
     Crec que sí. Molt possiblement els temes primordials no canvien gaire, però si la manera de viure’ls i d'escriure’ls. Així com l’home que veig cada dia davant del mirall va canviant la seva fisonomia, també va canviant internament. Som sempre la mateixa persona i, alhora, som moltes persones, les del present i les que hem anat deixant pel camí de la vida.


Escrius:
   “No llores cuando digo que te amo.
La tristeza contagia de rojo los contornos de mi boca
y la retina estalla tres veces como lágrima”.


5. Amb sinceritat... la lluna o el mar?
     El mar. El mar em fascina tant de dia com de nit. He parlat molt amb ell. O li he deixat anar molts monòlegs i preguntes sense resposta. Si algú vol saber sobre els meus neguits de joventut, que tingui una entrevista amb ell.


Escrius:
   “La vida es el fruto del barro que la sangre arrastra
entre lluvias de otoño y soles de domingo...”


6. Un poeta/poetessa?
     Difícil. Però si només haig d’escollir un/a, aquest seria Vicente Aleixandre. Un dia, a la biblioteca, em vaig trobar amb un llibre titulat “Historia del corazón”. Allò ho va canviar tot.


Escrius:
   “Quan arribi a la fi sé que el temps
serà com la pluja, com l’aigua
que passa i no deixa records del seu rastre.”


7. Un poema?
     Un altre cop, difícil escollir només un. Però si hagués de quedar-me només amb un poema per llegir-lo per últim cop abans de tancar els ulls, em quedaria amb el poema 20 de Pablo Neruda. Apart de ser un gran poema, està lligat a vàries anècdotes de la meva vida.


Escrius:
   “Mi mano está aquí. Siéntela,
estréchala entre tus pechos
como si fuese un pájaro de bronce
en la estancia sonora de tu corazón.
Silenciamos tantos secretos en la mirada...”


8. Què va representar, per a tu, guanyar el Premi Vila de Martorell 1989 amb “Lágrimas de rojo niebla”?
     Moltíssim. Aleshores jo era un poeta absolutament inèdit. No havia publicat res ni tenia cap contacte amb el món de la poesia i de la literatura. Guanyar el Premi Vila de Martorell va ser la conquesta d’un somni, la reafirmació d’una vocació, l’arribada a un món fascinant que no coneixia i l’empenta per seguir escrivint, amb la mateixa passió de llavors, amb l’entusiasme del principiant.


Escrius:
   “El pare és mort. Sobre la gropa negra del record
obro un nou camí per trobar les paraules
que em defensin de l’oblit i de l’herba tallada”.


9. Què neix primer el títol o l’obra?
     En el meu cas, sempre l’obra. Puc tenir molt clar quin serà el fil conductor del llibre o dels poemes, però el títol sempre arriba després.


Escrius:
   “El mundo eran ocho o diez calles
conocidas como la palma de nuestra mano”.


10. Nascut a Esplugues de Llobregat. Poeta del Baix Llobregat. Les teves obres són creació o vivència?
     Majoritariament, són vivències. Però dir vivències no sempre vol dir “autobiogràfic”. Escric, normalment, sobre temes i sentiments que he viscut però també hi ha una part de creació. Com deia Pessoa, “el poeta és un fingidor”. També faig meves certes lectures o experiències viscudes per altres. A la fi, el que desitjo és transmetre emocions, pròpies o inventades.


Escrius:
   “Llegir un poema a soles és cremar el silenci...”.

11. Creus que és fàcil conviure amb un poeta?
     Bé, aquesta pregunta hauríem de fer-se-la a la meva dona. Jo crec que és fàcil conviure amb mi. La poesia, per a mi, és una necessitat, però mai ha estat una obsessió. Naturalment, escriure requereix d’un temps de solitud i d'un temps d’absència. Jo diria que sí, però cada casa és un món...


Escrius:
   “Vaig trobar que la poesia d’Aleixandre oferia una llum que, des de l’interior del poema i de l'home, sortia cap a la superfície amb la força de la vida i amb el desig de compartir el miracle de la vida”.

12. Cinc cèntims sobre la influencia de Vicente Aleixandre en la teva obra.
     Com ja he comentat abans, la lectura de “Historia del corazón” va ser una revelació. Tant a nivell estilístic (versos llargs, sense rima aparent...) com a nivell temàtic (amorós, social, filosòfic...). Era una manera d’escriure poesia que estava molt lluny de les meves influències d’aquella època (García Lorca, Machado, Maragall...). A partir d’aquell llibre vaig endinsar-me en la seva obra i la seva influència en el meu primer llibre “Lágrimas de rojo niebla” està molt present.


Escrius:
   “Los tejados lloran con la sobria estela gris de los muertos”.

13.Et consideres un escriptor compromès?
     No. Participo en actes i recitals solidaris, col·laboro amb associacions pro-ajudes... però la meva poesia mira d’expressar sentiments que ens afecten d’una manera quotidiana, sense la intenció de canviar el món o trencar esquemes.


Escrius:
   “Mujer, en esta noche no existe más lugar en la tierra
que esta ciudad, que este hotel, que esta cámara
donde el fuego cabalga sobre el agua”.


14. En primera, segona o tercera persona?
     Habitualment, en primera persona. De vegades, per allunyar-me una mica de mi mateix, per veure’m des d’una altra perspectiva, faig servir la segona o tercera persona.


Escrius:
   “Llegeixes un poema en veu alta.
Ressonen les paraules dins de la cambra buida
com ocells espantats pel so d’un tret”.


15. Què no et proporciona la poesia?
     Mai no m’ho he plantejat això. La poesia em proporciona moltes coses: expressar-me, desfogar-me, comprendre’m, realitzar-me... La poesia m’ofereix moltes coses a nivell individual però mai serà un substitutiu de les emocions i necessitats que s’han de viure de manera compartida.


Escrius:
   “No importan los nombres, ni las fechas perdidas.
La memoria olvida las palabras
que no duelen como un puñal con filo azul de fuego.”


16. Per escriure... teclat o ploma?
     Depén. Si estic a casa o he viatjat amb l’ordinador: teclat. Si no tinc l’ordinador a mà: bolígraf. M’agrada molt escriure sobre el paper i sentir com el versos desfilen sobre el paper. Així ho vaig fer durant molts anys. Però escriure a l’ordinador et permet corregir més fàcilment i estalviar temps a l'hora de posar-lo en net.


Escrius:
   “Hem fet del silenci un castell inexpugnable.
Cadascú, amagat dins dels seus pensaments,
rumia sobre el pes de la història i l’hora tràgica
on no hi ha més consol que el vol de la nostàlgia”.


17. Per llegir... pantalla o paper?
     Paper. No m’agrada llegir a la pantalla. Si és breu, encara: però si és un text massa llarg me’l imprimeixo. De moment no puc prescindir del tacte del paper i de la seva proximitat.


Escrius:
   “Todo era sencillo en nuestro paraíso íntimo”.

18. Ella... et llegeix?
     Durant el procés de creació, poc. Quan l’obra està enllestida, sí. No dono a llegir poemes fins que no crec que estan pròxims a la seva versió final.


Escrius:
   “Un dia marxaré i no podré acompanyar-te.
Seré una ona més que se’n va... ”


19. Com a poeta... la pregunta que mai no t’han fet...
     Són moltes. Segurament la que més costa de fer, perquè fins i tot jo no me l'he fet mai, és: quan creus que escriuràs l’últim poema sabent que és l’últim?


Escrius:
   “Al fin no soy ni héroe ni villano,
simplemente alguien que pasa sin demasiado ruido”


20. Un tastet del teu últim poema...
     Pertany a un llibre que estic escrivint i que, de moment, té varis títols rondant-me pel cap i cap definitiu:

“Un home escriu el color de la terra mullada,
la grisor dels anys travessant ponts de ferro,
la misèria d’un temps grana de silenci
esgrafiat a la comisura torta dels llavis.
El pany forçat, els calaixos buits, el terra
ple de vidres i llibres esbudellats,
mostren la cara amarga de la desolació.
L’home escriu per fugir de les lleis
que l’amarren a un temps de tempestes.”

'José Luis García Herrera'
José Luis García Herrera
(Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 1964)

Obra publicada:

"Lágrimas de Rojo Niebla", Premi Vila de Martorell, 1989. Seuba Ediciones, 1990.
"Memoria del Olvido", Seuba Ediciones, 1992.
"Los Nuevos Poetas", Seuba Ediciones, 1994.
"Código Privado", Corona del Sur, 1996.
"La Ciudad del Agua", Premi Elvira Castañón, 1997. Seuba Ediciones, 1997.
"Los Caballos de Mar no tienen Alas", Premi de Poesia Villa de Benasque, 1999. Juan Pastor, 2000.
"Spelugges", Editorial Alhulia, 2002.
"El Guardián de los Espejos". Amarú Ediciones, 2004.
"Mar de Praga", Premi Blas de Otero, 2004. Asociación de Escritores y Artistas Españoles, 2005
"Las Huellas del Viento", Premi María del Villar 2004, Fundación María del Villar Berruezo, 2005.
"La Huella Escrita", Premi Mariano Roldán 2006. Editorial Ánfora Nova, 2007
"Las Huellas en el Laberinto", Premi Ciudad de Benicarló 2006. Brosquil Ediciones, 2007.
"El Recinto del Fuego", Premi Ateneo Guipuzcoano de Poesia Erótico-amorosa. Huerga y Fierro Editores, 2008.
"Cuaderno de Britania", Premi de Poesia Amigos de Juan Alcaide. Asoc. Amigos de Juan Alcaide, 2010.

Premis:

Premi "Villa de Martorell" de Poesia (Martorell, Barcelona), 1989
Accèsit Premi de Poesia “Arboleda” (Palma de Mallorca), 1992
Premi “Elvira Castañón” de Poesia (Aller, Astúries), 1997
Premi “Villa de Benasque” de Poesia (Benasque, Osca), 1999
Premi “Doña Pela” de Poesia (revista “La Vieja Factoría”, Madrid), 2000
2on Premi “Omnia” de Poesia (revista “Omnia”, Madrid), 2001
3er Premi “Omnia” de Relat (revista “Omnia”, Madrid), 2001
2on Premi “La Fuente” de Poesia (revista “La Fuente”, Almeria), 2001
Premi “Il Convivio” de Poesia (revista “Il Convivio”, Itàlia), 2002
2on Premi “Il Convivio” de Poesia (revista “Il Convivio”, Itàlia), 2003
Accèsit Premi de Poesia “Víctor Jara” (Editorial Amarú, Salamanca), 2003
2on Premi “Cafetín Croche” de Poesia (San Lorenzo del Escorial, Madrid), 2003
2on Premi “Certamen Poesias al Mar” (Conil, Càdis), 2003
Premi "Diálogo Poético Entre Civilizaciones-100 Años de Neruda", (Cadena 100, Madrid), 2004
IX Premi “Certamen Poesias al Mar” (Conil, Càdis), 2004
X Certàmen de Poesia María del Villar, (Tafalla, Navarra), 2004
XVI Premi de Poesia "Blas de Otero", (Majadahonda, Madrid), 2004
Finalista I Certamen de Poesia Erótica Internacional Búho Rojo, Madrid, 2006
Finalista VI Certamen de Narrativa Corta "Villa de Torrecampo", (Torrecampo Córdoba), 2006
XXVI Certamen de Poesia "Ciutat de Benicarló", en castellano, (Benicarló, Castelló), 2006
XVII Premi de Poesia "Mariano Roldán", (Rute, Córdoba), 2006
Finalista VII Certamen de Narrativa Curta "Villa de Torrecampo", (Torrecampo, Córdoba), 2007
III Premi de Poesia "Villa de Salobre", (Salobre, Albacete), 2007
I Premi de Poesia Erótico-amorosa del Ateneo Guipuzcoano (San Sebastià), 2007
2on Premi de del XVII Certamen de Poesia "Federico García Lorca" de Nou Barris, (Barcelona), 2008
2on Premi de Poesia "Josep Grau i Colell-Homilies d'Organyà", (Organyà, Lleida), 2008
XII Premi de Poesia d'Amor i Desamor de Mollerussa, (Mollerusa, Lleida), 2010
XXXI Premi de Poesia "Amigos de Juan Alcaide", (Valdepeñas, Ciudad Real), 2010
2on Premi de Poesia en Catalán "Espejo de Viladecans", (Viladecans, Barcelona), 2010
Accèsit I Premi de Poesia Lo Càntich. Desembre, 2010
3er Premi de Poesia de Archidona, (Archidona, Màlaga), 2011
XIV Premi de Poesia "Rei en Jaume", (Calvià, Mallorca), 2011
XXVI Premi de Poesia "Festa d'Elx", (Elx, Alacant), 2011


Referència:
G. Zellweger, Maria Rosa.
"Univers de Poesia:
Vint preguntes a José Luis García Herrera".

Lo Càntich. N.13. Dilogia, 2012.
Gener - Febrer, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
ISSN 2014-3036-N.13

1 [ Comentar aquesta entrada ]:

sandra Dominguez ha dit...

Enhorabona Rosa i Jose Luis per aquesta entrevista, una descoberta per mi.

una abraçada.

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]