"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

Una mar de paraules:
«Vicenç Villatoro i l'art de l'escriptura»

Josep Maria Corretger i Olivart
Una mar de paraules (Josep Maria Corretger i Olivart)


"La literatura és una mentida perquè el lector pugui veure una mica de la realitat".

Montserrat Roig

Vicenç Villatoro

Vicenç Villatoro i l'art de l'escriptura


     Villatoro nascut a Terrassa el 1957, escriptor i periodista, va començar treballant al diari de Terrassa, i més tard va dirigir el diari Avui entre els anys 1993 i 1996, i fou director de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió del 2000 al 2004. El 1981 escrigué “Evangeli gris”, que guanyà el premi Sant Jordi, quan només tenia vint-i-quatre anys, això el va ajudar a fer el salt dins del diari Avui. També va formar part del col·lectiu Ofèlia Dracs, renovador dins del panorama literari català atès que van crear els gèneres temàtics dins de la literatura i a partir d’aquí van sorgir escriptors de tipologia especialitzada en erotisme, novel·la negra o ciència-ficció.

     Però avui dia Vicenç Villatoro s’ha anat guanyant un lloc dins el món de les lletres catalanes amb novel·les com “La claror del juliol” (1997) , “La ciutat del fum” (2001) o “Tenim un nom” (2010), que ha guanyat el premi Ramon Llull. Villatoro també ha conreat la poesia, en quatre volums, l’assaig, la narrativa breu i la novel·la infantil i juvenil. I entre els anys 1999 i 2002 fou diputat al Parlament de Catalunya per Convergència i Unió. També ha treballat a Catalunya Ràdio i TV3.

     Villatoro ens va delectar durant tres quarts d’hora amb una vetllada literària sobre com entendre i com escriure una novel·la. De bon principi ja va deixar clar que no venia a explicar ni comentar la seva novel·la, sinó que ens parlaria del món de la creació, i així va ser. Ell per escriure agafa de la vida tot el que pot i “ho poso en calaixos”. Ell escriu sobre coses que li vénen al cap i les va arxivant. Llavors, quan fa una novel·la agafa el tema i els principals ingredients i la va amenitzant cuidadosament. Per tant, aquesta novel·la remet al F.C. Barcelona, sí, és un dels seus eixos principals, però no l’únic, hi ha altres temes secundaris tant o més importants que aquest: la relació pare-fill a través del Barça, l’entorn familiar, les vivències, la quotidianitat. Per exemple, la novel·la “Invictus”, de John Carling, com deia Villatoro, no és una novel·la de rugby, sinó que utilitza el rugby com a esquer, com a fil conductor, però la novel·la també va de política, de les relacions personals, de Nelson Mandela, de la unió entre persones. Villatoro volia mostrar a tothom el fanatisme i afició que la gent sentia pel Barça, que es porta a dins de ben petit i que és un sentiment. D’aquí sorgí la idea de fer aquesta novel·la. Li van encarregar que fes un fascicle del Barça per mostrar a l’exterior el que era i ell va pensar, posant fotografies i poc text, la gent no entendrà res, per tant, es decidí a crear aquesta novel·la. Com diu ell, a la vida real vinculem moltes coses al Barça i als fets viscuts, sovint, diem, “Ostres si el padrí o X hagués vist les sis copes del Barça juntes o hagués vist aquest partit”. El “Tenim un nom” també es refereix a tenir un espai per compartir conegut, per exemple un local o a l’individu en si, que quan neix rep un nom.

     Villatoro mai nodreix les novel·les amb característiques de la seva vida personal, però sí els seus personatges, no guarneix cada personatge amb trets o vivències seves, sinó que en dóna una petita pinzellada a cadascun o alguns d’ells, les reparteix, perquè ell no escriu sobre ell mateix i quan ets escriptor, això costa de diferenciar, segons ell, hi ha gent que es pensa que algun personatge que hi apareix és l’autor.

     És un escriptor que està ben arrelat a les seves arrels familiars i a tot el que rep de la vida i que utilitza per a les seves novel·les. Se sent més escriptor i periodista que polític, però no en defuig. La vetllada fou magnífica, després del cafè, van venir les lletres, un bon àpat amb un dels grans del nostre periodisme i de la literatura més contemporània.


Josep Maria Corretger i Olivart
(Alcarràs, 1976)
Una mar de paraules:
«Vicenç Villatoro i l'art de l'escriptura»


Referència:
Corretger i Olivart, Josep Maria.
«Vicenç Villatoro i l'art de l'escriptura».
A: Una mar de paraules
Lo Càntich. N.13. Dilogia, 2012.
Gener - Febrer, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
ISSN 2014-3036-N.13

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]