![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
"Aparició de la cara d'Afrodita"
Salvador Dalí
Sobtadament
Sobtadament,
Tot el meu cos esdevé fal.lus
i tota tu m’embeines amb la pell,
amb determinació i lleugeresa.
El desig és sang encesa que empeny,
és un volcà que ha d’esclatar.
i tota tu m’embeines amb la pell,
amb determinació i lleugeresa.
El desig és sang encesa que empeny,
és un volcà que ha d’esclatar.
Sobtadament,
Tot el teu cos esdevé carn rosada,
coixí suau que manté l’escalf,
esponja de vellut.
coixí suau que manté l’escalf,
esponja de vellut.
Sobtadament,
Tu i jo vestim la mateixa pell,
dibuixem el mateix balanceig
i embolcallem l’erupció.
Mentre regalima lava densa, incandescent ,
absorbim els efluvis
i cridem a taula els Déus del Goig.
dibuixem el mateix balanceig
i embolcallem l’erupció.
Mentre regalima lava densa, incandescent ,
absorbim els efluvis
i cridem a taula els Déus del Goig.
Sobtadament,
Els rius s’empassen les aigües,
esclaten els estels
el vapor ens envolta,
perdem el rastre al nostre alè
caiem, vençuts caiem.
De nou, triomfa l’exèrcit dels instints,
la Deessa Afrodita, amb lascívia, somriu.
esclaten els estels
el vapor ens envolta,
perdem el rastre al nostre alè
caiem, vençuts caiem.
De nou, triomfa l’exèrcit dels instints,
la Deessa Afrodita, amb lascívia, somriu.
Sentim tant la felicitat
que no ens adonem.
Ha marxat sobtadament.
que no ens adonem.
Ha marxat sobtadament.
Joan Abellaneda i Fernández
(Teià, 1964)
«Sobtadament»
Esquitxos d'una vida
"Aparició de la cara d'Afrodita"
Salvador Dalí
(Figueres, 1904–1989)
Referència:
Abellaneda i Fernández, Joan.
«Sobtadament»
Lo Càntich. N.13. Dilogia, 2012.
Gener - Febrer, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Abellaneda i Fernández, Joan.
«Sobtadament»
Lo Càntich. N.13. Dilogia, 2012.
Gener - Febrer, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
4 [ Comentar aquesta entrada ]:
ha quedat perfecte ! gràcies a tot l'equip de lo cantich, sou genials !
abraçades, joan
Es un poema muy hermoso. Yo no me atrevo a escribir en catalán, porque cometo muchas faltas ortográficas; pero me gusta leer poesía en catalán. Mi autor preferido es Carles Riba. Este poema me ha producido unas sensaciones muy hermosas.
Augusta.
M'ha agradat molt.
T'he robat un parell de versos per a http://nomesunvers.blogspot.com/
Un petó molt fort, Joan.
moltes gràcies Augusta per llegir poesia en català, segur que un dia podrem llegir un poema teu en català també; i gràcies també pel teu comentari.
i moltes gràcies Anna per escampar alguns del meus versos i per haver-los valorat tan bé
una abraçada a totes dues
joan
Publica un comentari a l'entrada