"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Secrets»

Diversos autors

Col·lecció ARC
Revista de creació literària
Número 1 - Secrets - Gener, 2012
Associació de Relataires en Català (ARC)

Secrets

Secrets

Diversos autors
Col·lecció ARC
Revista de creació literària
Número 1 - Secrets - Gener, 2012
Associació de Relataires en Català (ARC)

ISSN 2014-5233 >01 | 128 pàg | 15 x 20cm | Rústica

[ Adquirir ]



Autors
Alícia Gili - Jordi Masó Rahola - Santi Sala García
Joan Gausachs i Marí - Sergi G. Oset “Neville” - Llorenç García
M. Pilar Cabrerizo - Francesc Arnau i Chinchilla - Toni Arencón i Arias
Ferran d’Armengol - Enric Roca Perich “copernic” - Vicent Terol
Glòria Calafell - Joan Pinyol - Sílvia Romero ”Llibre”
Núria Niubó - Marta Pérez i Sierra - Maite Crespo
Quim Miracle - Núria Gausachs


Il·lustració de portada
Núria Claverol i Català


Editorial
Sílvia Romero

     És ben coneguda l’anècdota al voltant de la pomera i Isaac Newton segons la qual, mentre el científic es trobava assegut sota aquest arbre, una poma li va impactar al cap, colpejant-lo. Es diu que l’home, enlloc de remugar i queixar-se, es va preguntar quin tipus de força feia caure els objectes, i així va elaborar la teoria de la gravetat.

     La saviesa popular també explica una curiositat al voltant d’un invent força recent: els post-it, aquells petits fulls de paper autoadhesiu que es poden enganxar gairebé en qualsevol superfície i després desenganxar amb gran facilitat. Es comenta que l’origen cal buscar-lo en l’oblit d’un operari, que no va afegir un component necessari a la partida de pegament que s’estava fabricant, i així es va descobrir aquest sistema de notes-recordatori.

     Són certes aquestes històries?

     Potser això tant se val. El que realment importa és que, moltes vegades, les propostes més engrescadores neixen a partir de la força de la senzillesa, quan hom no pretén crear cap gran projecte, sinó tot just donar sortida a una idea assequible. I aquest ha estat l’origen del projecte “ARC A LA RÀDIO” i del seu conseqüent “Concurs ARC de Microrelats 2010. Secrets.”

     Encara recordo la conversa via correu electrònic mantinguda amb la Sílvia Cantos, conductora del programa “Històries” de Ràdio Argentona. I encara tinc present com els comentaris al voltant de la literatura van derivar en aquesta iniciativa que ha viscut durant tot el curs 2010-2011 en forma de concurs, i que ara també veu la llum en forma de publicació dels microrelats seleccionats al llarg de la convocatòria.

     L’èxit de participació i seguiment ha fet que enguany repetim l’experiència. Però aquest cop sí, aquest cop amb voluntat de crear un projecte de més gran abast, amb més ràdios col·laboradores, amb més participants, i sempre amb la mateixa voluntat d’aconseguir que el català avanci amb fermesa com a llengua d’escriptura i que la literatura, i en aquest cas els microrelats, tingui més presència en els mitjans de comunicació.

     Assolir-ho és ben senzill: només cal posar-se a treballar.

Sílvia Romero
Presidenta de l’ARC
www.associaciorelataires.com


Pròleg
Sílvia Cantos

     Quan vam decidir tirar endavant la col·laboració entre l’Associació de Relataires en Català i el programa ‘Històries’ de Ràdio Argentona, crec que ni els uns ni els altres ens imaginàvem els fantàstics fruits que es produirien d’aquesta experiència. Si més no, puc assegurar-vos que no em passava pel cap la resposta que tindríem per part dels relataires i, encara menys, la qualitat dels textos que van començar a arribar. El nombre de microrelats que es van presentar mes a mes va assolir unes xifres magnífiques que van justificar sense dubtes, la renovació de la col·laboració amb una nova edició del concurs.

     L’associació va saber estructurar el concurs amb un format àgil i dinàmic, el fet de jugar amb una temàtica central de la qual anaven sorgint diferents branques, va esdevenir l’esquelet d’un arbre que va ramificar, aconseguint que florissin les millors històries que rondaven a les ments dels incansables relataires.

     Els tres microrelats guanyadors ens presenten històries ben diferents: la terrible venjança d’una bruixa, la curiosa distorsió d’uns fets i l’entrada al món virtual dels que menys ens esperem, tots tres amb una qualitat i originalitat indiscutibles que els fan dignes mereixedors d’aquest premi.

     Secrets de família que revelen històries fosques de llops amb pell de xai, suplantacions, històries que valen tresors o les terribles repercussions de la impossibilitat d’assumir una veritat. Secrets d’Estat que posen al descobert embolics de faldilles, l’aclaparadora caducitat d’una espècia ben coneguda, veritats incòmodes o directament obviades. Secrets professionals que atribueixen una dolça aparença a un fet terrible, altres que ens parlen de l’ofici més vell del món, fins i tot tenim per aquí el secret d’una de les begudes més conegudes per tots, la cobdícia o unes senzilles idees per complir bé a la feina. Secrets de l’eterna joventut que parlen d’amor i dolor, de tresors de color blau i del desig de créixer. Secrets de confessió que retornen històries molt llunyanes, fets foscos, retrobaments llargament esperats o fins i tot l’entrada de les noves tecnologies a l’església. Secrets de geriàtric amb altes dosis d’amor als records, amb fina ironia, picaresca, sorprenents descobriments i terribles certeses. Secrets d’antigues civilitzacions que invoquen el pitjor, veritats aromàtiques, receptes culinàries força peculiars, revelacions increïbles i passió que va més enllà del temps. Secrets d’adolescència que posen de manifest la inquietud absurda, la memòria més clara, ardents records, enamoraments virtuals i dolços perillosos. Secrets de safareig amb protagonistes sorprenents, fidels al seu ofici fins i tot més enllà de la mort i fins i tot la perspectiva d’una víctima del safareig.

     Tot això ho trobareu recollit en aquesta genial compilació de textos. Relaxeu-vos, agafeu un bon seient i endinseu-vos en la lectura, ara bé, recordeu una cosa, no ho digueu a ningú... és un secret.

Sílvia Cantos
Conductora del programa ‘Històries’
de Ràdio Argentona

Secrets - Contraportada (Diversos autors)


Secrets (Diversos autors)
"Secrets"
Diversos autors



Culturàlia


Referència:
Culturàlia.
«Secrets»
Lo Càntich. N.13. Dilogia, 2012.
Gener - Febrer, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
ISSN 2014-3036-N.13

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]