"Gos bordant a la lluna"
Joan Miró
Guau
El lladruc del gos estremeix la nit furibunda de tessel·les espacials,
quan els sentits deixen pas a las conspicuïtat de la son,
que atén, sigil·losa, el decurs de les interconnexions cerebrals.
Es desentén de tot el parlotejar, absort de tanta intrusió,
estimbat sobre les seves pretensions evasives i supines.
No obstant, manté les esperances de viatjar vers la mansuetud.
I el que diguin i vagin dient són extrapolacions de la realitat subjacent,
que s’interpreta distant del món social i hominoide homogeni.
Quan arriba la nit, el gos, que no ha après mai res, esdevé savi noctàmbul.
En un obrir i tancar d’ulls el contrast entre llum i foscor és palesa.
La lluna rememora la negror carbonífera de la nit basàltica,
en un pam de terreny on la blancor i la claror no poden ser més nítides.
Daniel Ferré Teruel
(Vic, 1973)
«Guau»

Joan Miró
(Barcelona, 1893 - Palma, 1961)
Referència:
Ferré Teruel, Daniel.
«Guau»
Lo Càntich. N.13. Dilogia, 2012.
Gener - Febrer, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036

Ferré Teruel, Daniel.
«Guau»
Lo Càntich. N.13. Dilogia, 2012.
Gener - Febrer, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada