«Fins i tot fades» (Même Féerie) Paul Valéry Traducció: Laura Boadas i Galí Il·lustració: Joseph Mallord William Turner

"Crepuscle sobre un llac"
Joseph Mallord William Turner

Fins i tot fades

La lluna feble vessa un esclat sagrat,
Com una falda de roba de llum d’argent,
Sobre les masses de marbre que creua el pensament
Pas d'alguna verge perla de vels nacrats.

Pels cignes sedosos que obren les jonqueres
De quilles de ploma on la llum reposa,
La seva mà les desfulla la més nevada rosa
Els pètals difonen cercles en les aigües.

Deliciosa solitud del desert desmai,
Quan el recés d'aigua amb la lluna arreplegui
En els seus ecos eternament les seves veus cristal·lines,

Què cor podria patir encant inexorable
De la nit brillant en el firmament fatal
Sense exhalar un crit pur com una arma?

Paul Valéry
(Seta, 1871 - París, 1945)
«Même Féerie»

Il·lustració:
"Crepuscle sobre un llac"
Joseph Mallord William Turner
(Covent Garden, Londres, 1775 - Chelsea, 1851)


Traducció:
Laura Boadas i Galí
«Fins i tot fades»
de l'obra original:

«Même Féerie»

Paul Valéry

La lune mince verse une lueur sacrée,
Comme une jupe d'un tissu d'argent léger,
Sur les masses de marbre où marche et croit songer
Quelque vierge de perle une gaze nacrée.

Pour les cygnes soyeux qui frôlent les roseaux
De carènes de plume à demi lumineuse,
Sa main cueille et dispense une rose neigeuse
Dont les pétales font des cercles sur les eaux.

Délicieux désert, solitude pâmée,
Quand le remous de l'eau par la lune lamée
Compte éternellement ses échos de cristal,

Quel coeur pourrait souffir l'inexorable charme
De la nuit éclatante au firmament fatal,
Sans tirer de soi-même un cri pur comme une arme?

ooO0Ooo

Referència:

Valéry, Paul.
«Fins i tot fades»
(Même Féerie)
Traducció: Boadas i Galí, Laura.
Lo Càntich. N.13. Dilogia, 2012.
Gener - Febrer, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036