"Amants en gris"
Marc Chagall
Dos amants
Hi havia dos amants vora la mar en pena.
Venia la tardor per serres fosquejants.
El vent féu un xiulet saltant per la carena;
amb fullaraca i pols embolcallà els amants.
En imploració van aixecar les mans;
un glacial fuet els afrontà l'esquena;
de polseguera es van trobar la boca plena,
despulles sobre el cos a estil de mendicants.
I van guspirejar llurs ulls d'una ira estranya.
Potser els van maleir la mar i la muntanya.
Tant de bo que la mort o l'oblit els colgués!
En un forc de camins esclataren en blasmes,
i la nit sense estels engolí llurs fantasmes.
Per indrets sense nom no es van veure mai més.
Josep Carner
(Barcelona, 1884 - Brussel·les, 1970)
«Dos amants»

"Amants en gris"
Marc Chagall
(Vítebsk, Bielorússia, 1887 – Saint-Paul de Vence, França, 1985)
Referència:
Carner i Puigoriol, Josep.
«Dos amants»
Lo Càntich. N.13. Dilogia, 2012.
Gener - Febrer, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036

Carner i Puigoriol, Josep.
«Dos amants»
Lo Càntich. N.13. Dilogia, 2012.
Gener - Febrer, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada