![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
Cançó d’amor sota la pluja
(Havanera de tardor)
Plou, amor, aigua de vida, i enmig de la tempesta
et cercaré, amb salabror a la pell i les mans tremoloses,
arran del fred, del vent, del cel gris i de la pluja,
amarat de ferotge sentiment guarnit de lluna,
com les onades d'amor amb què em bressoles.
Trenca’m d’amor i dóna’m la vida.
Vesteix-te d’escuma, de blau i de sal.
Fes-te onada i apaga el capvespre.
Amara’m de llum i allbera’m la sang.
Escapça’m fogates amb ribets de menta.
Sigues donzella de vent de mestral.
Solcaré el teu cos, d’ivori i gessamí, balancejant-me,
encisat d'espigues de blat, d’enyor, d'anhels i dubtes,
entre brases de foc, brogit de brins i solcs d'espurnes,
assossegat per la llum dels teus ulls emmirallant-me.
Trenca’m d’amor i dóna’m la vida.
Abrigalla’t de seda, de rall i raglan.
Bressola’m d’argila, de goig i somriure.
Espigola’m de foc i de groc ginestar.
Glosa’m rondalles i roba’m la pena.
Sigues donzella d’argenta i safrà.
Plou, amor. Plau-me la pluja, en suspensió damunt la sorra.
Amb la mar tremoladissa, tallant les ombres
l'esguard s'encega. A cada pinzellada et tornes assequible.
De matinada, la marinada dibuixa somnis que el vent aguaita.
El mar oneja, sobre les roques, remor de versos,
que s'endinsen dedins la nostra cambra. Escampa,
i cada estel, curiós, et mira. Plou-me la pluja.
Jo t’acaricio i m’abrigallo, amb recer de tu i de mi,
... i amb la teva olor de terra humida.
et cercaré, amb salabror a la pell i les mans tremoloses,
arran del fred, del vent, del cel gris i de la pluja,
amarat de ferotge sentiment guarnit de lluna,
com les onades d'amor amb què em bressoles.
Trenca’m d’amor i dóna’m la vida.
Vesteix-te d’escuma, de blau i de sal.
Fes-te onada i apaga el capvespre.
Amara’m de llum i allbera’m la sang.
Escapça’m fogates amb ribets de menta.
Sigues donzella de vent de mestral.
Solcaré el teu cos, d’ivori i gessamí, balancejant-me,
encisat d'espigues de blat, d’enyor, d'anhels i dubtes,
entre brases de foc, brogit de brins i solcs d'espurnes,
assossegat per la llum dels teus ulls emmirallant-me.
Trenca’m d’amor i dóna’m la vida.
Abrigalla’t de seda, de rall i raglan.
Bressola’m d’argila, de goig i somriure.
Espigola’m de foc i de groc ginestar.
Glosa’m rondalles i roba’m la pena.
Sigues donzella d’argenta i safrà.
Plou, amor. Plau-me la pluja, en suspensió damunt la sorra.
Amb la mar tremoladissa, tallant les ombres
l'esguard s'encega. A cada pinzellada et tornes assequible.
De matinada, la marinada dibuixa somnis que el vent aguaita.
El mar oneja, sobre les roques, remor de versos,
que s'endinsen dedins la nostra cambra. Escampa,
i cada estel, curiós, et mira. Plou-me la pluja.
Jo t’acaricio i m’abrigallo, amb recer de tu i de mi,
... i amb la teva olor de terra humida.
Toni Arencón i Arias
(El Prat de Llobregat, 1963)
«Cançó d’amor sota la pluja»
(Havanera de tardor)
Primer Premi - XVI Certamen Poètic de Palafrugell
19è Aniversari de les Trobades Poètiques
22 de gener de 2012
Referència:
Arencón i Arias, Toni.
«Cançó d’amor sota la pluja»
(Havanera de tardor)
Lo Càntich. N.13. Dilogia, 2012.
Gener - Febrer, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Arencón i Arias, Toni.
«Cançó d’amor sota la pluja»
(Havanera de tardor)
Lo Càntich. N.13. Dilogia, 2012.
Gener - Febrer, 2012.
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
1 [ Comentar aquesta entrada ]:
un grandíssim poema toni,
de ben segur un merescut premi
salutacions !!
joan
Publica un comentari a l'entrada